GR11 Etapa 27: La Guingueta d'Aneu a Estaon

 Etapa 27 de la Transpirinenca

Ahir, en acabar l'etapa a la Guingueta, vàrem pernoctar a l’hotel Poldo i, val a dir, que el tracte va ser exquisit. A més, disposa de piscina i quan vàrem arribar mig torrats, tot i que l’etapa havia estat suau, la vam poder utilitzar mentre preníem una gerra de cervesa. Un luxe.
Les previsions per avui mostren que tindrem un dia tòrrid, aquesta setmana ha coincidit amb la primera onada de calor de l’estiu que s’ha avançat força.

Decidim sortir ben d’hora, a les set del matí, perquè tenim una pujada amb un desnivell de 1.290 metres fins assolir el coll de lo Calbo. La nit abans parlem amb la gerent de l’hotel i acordem que ens deixa la cafetera engegada i carregada. Solament haurem de pitjar un botó i escalfar la llet posant dintre el pot el tub típic de les cafeteres de bar. Damunt el taulell ens ha deixat magdalenes, una botella de suc de taronja, fruita i un parell d’entrepans. També ens ha deixat un parell més d’entrepans de truita per a dinar al migdia.
Sortim de la Guingueta d’Àneu, al costat d’uns panells informatius on apareix el camí a seguir pel GR11. Passem el pont que creua el pantà de la Torrassa i prenem la pista asfaltada que condueix al poble abandonat de Dorve. Al cap d'uns 700-800m, deixem l'asfalt per agafar un camí a l'esquerra que puja sense descans fins al poble. Tot i que la pujada és prou directa, tenim al nostre favor que la temperatura encara és fresca i el sol continua a l’altre costat de la muntanya.

Dorve (1.395m) és a un indret ben interessant. Just abans d’arribar-hi trobem una creu ben curiosa clavada en una roca. A l’entrada hi ha unes inscripcions relativament noves fetes damunt les roques, on apareixen les creus que s’utilitzen a multitud de cultures antigues, entre d’altres la basca i la tibetana. Els nazis les van capgirar. Hi ha una placeta enmig del poble, i és prou fascinant passejar-se pels carrers del poble deshabitat.

 

En alguna casa hi ha penjat el cartell de “en venda”. Potser d’aquí un temps, si hi tornem ja veurem algunes cases reformades per urbanites. Hi ha algunes nogueres que s'han fet enormes.

 

L’església és bonica, i va ser reformada el segle XIX, però manté en part l’estructura original típica de les que trobem en aquestes valls. Aprofitarem per agafar aigua a la font, ja que gairebé fins al final de l'etapa, a les bordes de Palou, no tornarem a trobar.

Deixem enrere Dorve, el camí va fent ziga-zagues no gaire clares, mentre va pujant. Trobem les restes d'una fura morta. Més endavant, d'una ovella. De tant en tant trobem vaques que ens impedeixen el pas i hem de fer uns quants brams i picar de pals perquè s’apartin. No hi ha altra possibilitat, i elles sí que poden fotre’s barranc avall. També ens trobem amb un bou enorme, preciós, que ens diu que ell no s'aparta i ens hem d'enfilar per un marge fins que no acaba de passar.
Més amunt, la pujada és directa, per terreny pedregós, entre vegetació de muntanya baixa típica dels vessants de solana.

En arribar a dalt del cordal el panorama canvia, ens introduïm en un bosc d'avets i pi negre i el camí se suavitza i es fa ben clar. Ara, l’ascens és molt més suau. 

Després de guanyar un primer coll, girem a l'esquerra i continuem per guanyar un segon coll.
Durant tota la pujada hem pogut anar gaudint de les vistes sobre la vall d’Àneu i també de les muntanyes de la vall del riu Escrita, les pistes d’esquí d’Espot i, al fons, els Encantats.

Finalment, després d’aquest darrer fals coll, arribem al coll de lo Calvo (2.220m). Vistes espectaculars. En aquest punt es pot el camí gira bruscament a l'esquerra i comença a baixar amb rapidesa entre el bosc de pins, més protegits del sol del que ens pensàvem, amb un espai farcit de rododendres i nabius. Més avall, els matolls guanyen terreny i trobem alguns trencalls que condueixen a les nombroses bordes que hi ha per aquesta zona. Ja a prop d'Estaon, ficats al bosc, passem pel costat de la borda de Palou (en ruïnes, amb font) que deixem a la dreta, un espai molt verd i fresc, amb força avellaners que fan un túnel en el camí.

 

Prop del riu hi ha abundor de bedolls i pollancres. Ens aturem a dinar, perquè és un lloc ben fresc i la calor comença a fer-se sentir.
Seguirem baixant, la vista s'obre sobre la vall, però no veurem Estaon fins que pràcticament estiguem a sobre. Ens apareixerà de sobte, quan el camí passa per un petit cingle, a la part dessota, molt encapsulat en el territori.

Estaon (1.530m). El poble és petit, la meitat de les cases, l'antiga escola del poble, han estat arreglades per gent forana i una d’elles ha estat habilitada com a refugi. 

Disposen de dues habitacions, una comuna amb uns dotze llits i una altra privada amb una llitera per a dues persones.
Després de prendre una cervesa, deixar les motxilles a l’habitació, ens refresquem una mica i descansem. Al cap d’una estona, quan el sol ha baixat una mica, fem un volt pel poble, cinc minuts, no dóna per a més.

Al cap d'una estona apareix un noi txec que també fa el GR11, dues etapes diàries. Ens diu que té ampolles als peus.
 
En resum: etapa amb un desnivell important i la derivada baixada, però sense cap problema tècnic. En algun lloc has d’anar en compte perquè els senyals no acaben de ser clars, però com a molt pot ser que perdis el camí per a tornar-lo a retrobar més amunt o més avall. Recomano anar amb GPS i el track corresponent per evitar kilòmetres de més.
 
(4h25min; 11.6kms)
 
On dormir:
A Estaon, Refugi d'Estaon (693 707 981; refugiestaon@gmail.com).
Serveis: Al poble no trobarem res, però en el refugi ens poden donar de sopar, esmorzar i preparar un pic-nic per a continuar l’etapa l’endemà.
 
Descripció tècnica:
Distància/desnivell: 11,6 km/(+1.290m),(-980m).
Temps: 4h25min (temps de marxa sense parades).
Dificultat: el desnivell. Després de Dorve el sender és una mica confús.
Aigua: proveir-se a Dorve per a la resta de l'etapa.

Per a baixar-vos el track i informació més detallada de la ruta:

https://travesiapirenaica.com/gr11/laguingueta-estaon.php