9 de juny de 2021
Prèvia:
Per qüestions logístiques i de traçat hem decidit fer aquesta etapa en direcció contrària a com estem fent el trajecte. Vàrem començar al Cap Higuer (Cantàbric) i caminem cap al cap de Creus (Mediterrani). En aquest cas, invertim el sentit i fem d'est a oest.
Degut a que es tracta d'una etapa llarga ( a la web de la transpirenaica és una i mitja) i trencacames, amb constants pujades i baixades, hem decidit escurçar-la començant a Can Nou enlloc d'Albanyà. Són 7,8 kilòmentre menys. Si no ho fem així, l'etapa seria en total de 33,8 kilòmetres i tal com és el traçat, seria impossible fer-la en un dia.
Altra solució és fer vivac en algun punt intermig: Sant Aniol d'Aguja o Talaixà.
Contractem el transport en taxi (taxis Figueres) des del poble fins a Can Nou. Es pot pujar per una pista encimentada, molt estreta, amb problemes si trobes un vehicle desplaçant-se en direcció contrària, i un munt de rocs enmig de la pista que cauen dels marges. De tant en tant, cal baixar a retirar-los cap als marges per poder continuar la marxa.
Un cop som al Mas de Can Nou (el trobem tancat i poc cuidat, trobareu un telèfon de contacte a Google) comencem la pujada fins al coll del cim de Bassegoda (uns 400 metres de desnivell positiu) que ens quedarà a l'esquerra. La pujada és dura perquè el terreny és rocallós i sec, amb predomini de les alzines. Aquesta zona no té a veure amb el Ripollés ni tampoc amb l'alta Garrotxa que trobarem des del coll quan marxem cap a Sant Aniol. És bona idea fer la pujada ben aviat per no suar i perquè després ens quedaran un munt d'hores de constants canvis de nivell.
Passarem pel refugi tancat de Can Galan (cal trucar per demanar la clau a Can Nou).
Dalt del coll del Bassegoda (el cim fa 1.373 mts) iniciem la baixada, forta, 656 metres, enmig de boscos de fajos, pins, roures i alzines. La baixada fa constants ziga-zagues i afegit al tipus de terreny i floresta dóna la sensació que no s'acaba mai. Trobem alzinars, fagedes precioses, roures, en un entorn idí·lic, malgrat la duresa i avorriment de la baixada. Les noies no poden estar-se d'abraçar-se a un immens faig.
Creuem un parell de rieres, alguna seca i altra amb aigua (Clot d'en Tomany, Riera de Comella)
fins a trobar la riera de Sant Aniol i les restes de l'ermita-monestir. Hi accedim per un pont penjat.
L'entorn és idil·lic i és fàcil fer-se una idea de com devia ser l'indret quan era habitat per monjos. Actualment hi ha un projecte dels Amics de Sant Aniol per restaurar l'edifici principal i convertir-lo en refugi, però sembla que la cosa va per llarg, doncs hi ha molta feina a fer.
Sortim de Sant Aniol i enfilem el camí cap a Talaixà; anirà penjat de la cinglera, amb diversos "salts" que ens permeten d'observar tota la vall: salt de la núvia, salt del capellà, salt del vicari. En algun dels passos cal arrapar-se bé a la paret perquè el sender és estret i amb el precipici ben vertical. En el lloc més problemàtic (per a la vista, no tant per al risc) hi ha una sirga d'acer per poder transitar amb més confiança. A l'Aragó, d'aquests ajuts en diuen "quitamiedos".
El camí, abandonada la cinglera, continua pujant fins que assolim el coll de Talaixà. Allà trobem un refugi tancat (cal demanar la clau al Centre excursionista d'Olot si volem dormir dintre). Hi ha un dipòsit d'aigua que recull la que baixa d'una petita mina i a la qual s'hi afegeix la de la teulada de l'edifici. Hi aboquen clor per a depurar-la.
En aquest punt el gr-11 tradicional fa un fi d'etapa, però cal fer vivac i no tenim ganes.
El coll és un lloc privilegiat per la natura, com molts dels indrets que anem travessant. L'etapa és dura però es veu compensada per tot el que ens envolta.
Durant tot el trajecte, especialment a la zona de Talaixà, trobem molts masos abandonats, senyal que antigament era una zona molt habitada.
Continuem el camí fent baixada cap al Pla de la Plantada, bosc avall, amb el terreny molt remogut pels porcs senglars i passant per diversitat de masos abandonats. És una baixada llarga que ens durà, finalment, a la riera de Beget.
En aquest punt ja estem molt cansats i tenim ganes d'arribar al destí, però encara ens queda una nova pujada, per una pista prou ampla, fins assolir el Coll dels Muls (250 metres de desnivell).
A partir d'aquí, baixem de nou per tornar a la riera de Beget, al mas de la Farga. Allà, el gr-11 se situa a l'esquerra de la riera en direcció Beget, per una pista totalment enfangada que creua, en més d'una ocasió, zones mig inundades fins a trobar un pont que creua la riera de nou i ens aboca a una pista agrícola amb camps de farratge a banda i banda. Al final d'aquesta pista trobem la carretera que va de Beget cap a Oix.
Encetem el darrer tram direcció Beget per carretera asfaltada. El primer kilòmetre i mig és fa interminable, és molt tard, prop de les vuit del vespre i estem molt i molt cansats. Al final, el GR-11 se separa de la carretera per accedir al poble de Beget per la part baixa, on trobarem unes escales i un pont abans d'arribar al centre del poble.
Una etapa molt dura, de 26 kilòmetres, malgrat la web de la transpirenaica diu que fa, aproximadament, 21 kms. No han calculat bé les distàncies entre alguns punts intermedis, la qual cosa fa que els darrers kilòmetres es facin més durs, doncs al cansament cal afegir la incomprensió de les distàncies citades i fetes. A més, hi col·laboren els cartells que anem trobant a partir de Talaixà, que ens marquen durades horàries fins a Beiget irracionals i contradictòries.
Hem estat caminant, amb aturades incloses, gaairebé onze hores. Habitualment les etapes les fem en un màxim de nou hores.
Malgrat la duresa provocada per la calor i la xafogor i els constant pujar i baixar (trencacames), els paissatges que hem anat trobant, la Garrotxa en general, són tan espectaculars que val molt i molt la pena.
Una etapa per a recordar, tant pel que fa al cansament com per la seva bellesa.
Distància a recòrrer: 26 kms.
Desnivell: (+1500, -1778)
Temps: 11 hores amb aturades.
Enllaços a la Tranpirenaica:
https://travesiapirenaica.com/gr11/talaixa-albanya.php
https://travesiapirenaica.com/gr11/mollo-talaixa.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada