Dia 8 (11/06/2018) Cinquena etapa del GR-11.
18 kms.
Descripció de l’etapa.
Ens llevem tard perquè el taxista (Fermín) no ens pot recollir fins a les 09:30. Cal no desesperar-se i prendre les coses com venen. Tampoc passa res, arribarem una hora més tard del normal, però no és important perquè estem acabant les etapes cap a les cinc de la tarda i al mes de juny tenim llum fins gairebé les 10 de la nit. Aprofitem per refer la motxilla i deixar-ho tot al seu lloc. A més, a primera hora tot el paisatge és emboirat i poc, a poc, es va desplaçant cap als cims. En principi sembla bona idea sortir més tard.
Esmorzem a l’Hostal, amb música clàssica de fons, totalment sols, perfecte, sembla que ens trobem a l’Àustria a fins del segle XVIII. Ens recull el taxista i mentre fem via ens explica coses del país. Ens diu que els fatjos són una espècia invasora que ho colonitza tot. Vaja, nosaltres tan cofois amb la fageda d’en Jordà i aquí n’estan fins al capdamunt. A més, no els tallen perquè diuen que surt més a compte importar-los d’altres llocs que haver de fer la feina de tallar i extraure del bosc. El resultat és que les fagedes cada cop són més extenses. A nivell plàstic i paisatgístic em sembla molt bé perquè fa uns boscos molt bells. El terra són coberts de fulles taronges mentre el cel és cobert de fulles verdes. A la tardor deu ser un espectacle veure les fulles dels arbres de color taronja, però ara també és molt maco. Passem per unes ruïnes d’una antiga fàbrica d’armament que va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Ara intenten anar-la redescobrint i restaurant però es necessiten molts calés perquè és molt gran. Hi treballaven 400 persones. Li comentem al Fermin que quan carenem les muntanyes veiem moltes aus de diferent mena: trencalossos, voltors, corbs, i altres rapinyaires. Ens diu que són molt abundants i que Navarra exporta voltors a molts llocs d’Europa.
Arribem al coll d’Urkiaga, d’on vàrem sortir ahir i comencem a pujar, com sempre. Totes les etapes comencen amb una pujada, aquesta és suau perquè ja som a prou altitud. Anem pujant entre boscos de fatjos, amb el desagradable fang de tots els dies, és gairebé impossible caminar, es fa molt pesat i perdem molt de temps intentant trobar llocs on n’hi hagi menys i després tornant a recuperar el camí. La pujada fins al cim d’Adi no és gaire pesada si no fos pel fang. Quan arribem trobem un ramader que solament ens parla en euskera, però sembla que entén el que li diem en castellà. Ens demana d’on venim i cap a on anem i ens diu que no és gaire complicat el camí que ens queda. Tothom diu sempre el mateix, que no és complicat, que no és pesat i que no queda molt. Potser tindrien raó si no hi hagués tant de fang.
Des del port d’Adi comença una baixada molt bèstia que porta a Sorogain, molt vertical i amb molt de fang. Quan portem una bona estona de baixada el terra comença a millorar iel bosc es converteix en un paisatge de conte de fades i follets, amb rierols diversos que van unint-se fins convertir-se en un de sol. Quan som a la part més baixa del descens hem de travessar el riu unes quantes vegades i acabem amb les botes i els peus xops. Tornem a entrar en una zona de fang i aigua a dojo.
Arribem a Sorogain on hi ha un alberg-bar però és tancat “por descanso del personal”. El temps s’està posant cada cop pitjor, s’ha ennuvolat i plou. Mengem arrecerats sota una teulada els entrepants que portem .
Emmig de la borrasca iniciem la pujada del Mendiaundi i comença a ploure. Fang i pluja. Quan arribem al cim estem totalment envoltats per la boira, plou i fa vent. No es veu res a dos metres de distància i no es veuen tampoc els senyals que marquen el camí del GR-11. Per sort tenim el GPS que ens salva, com si fos un àngel de la guarda que guia els nostres passos. Anem seguint per ons indica la petita fletxeta de la pantalla i anem fent els tres cims enmig d’un temps infernal. De tant en tant hem de saltar tanques de filferro punxegós, que separen les propietats dels camps, per una mena d’escaletes. Quan portem creuades dues o tres escaletes comencem a tenir la sensació que estem fent voltes, que ja hem passat per aquests llocs i que estem perduts perqupe no veiem més enllà de cinc metres i tot ens sembla igual. Per sort, el GPS no falla.
Comencem a baixar i, per sort, poc a poc, la boira va escampant i disminueix el vent i la pluja. El fang però, continua. Ara és una baixada constant cap a Auritz per un camí prou ample, amb alguna zona totalment inundada. És una baixada llarga, enmig de boscos de pins altíssims i altres espècies d’arbres. Hem de travessar el riu unes quantes vegades. Les botes són totalment xopes però així, amb l’aigua del riu, aprofito per anar-les netejant de fang, doncs tenim una bona crosta, d’uns tres o quatre centímetres.
Ara, el GR-11 segueix pel mateix traçat que el Camino de Santiago que ve de Roncesvalles, en el tram final, abans d’arribar a Auritz.
Arribem al poble i busquem l’hostal. Ens sembla encantador i preciós, segurament perquè estem cansats, mullats i bruts. Realment ho és. L’habitació és gran i el bany té una dutxa fantàstica. El noi de recepció és molt amable. Parlem amb ell del GR-11, de les etapes. Ell n’ha fet algunes i ens explica anècdotes de coses que li van passar.
Prenem la cervesa ritual, la meva tamany “cañon” i la Rosa tamany “caña”, com sempre. La “cañon” és aprox una pinta, uns 400 cls. La Rosa diu que la cervesa de fi d’etapa és el premi, com si fóssim gossos.
Fem bugada de coses brutes que tenim endarrerides. Aquí ens estarem dos dies i tindrem temps que s’assequin. Demà serà dia de descans al mateix poble.
Sopem al mateix hostal, el menú del dia: cigrons estofats i vedella en salsa amb bolets per a mi i amanida variada amb hortalissa i formatge i ànec confitat amb salsa de poma per a la Rosa. Haurem de mirar de menjar menys perquè ens estem engreixant en lloc d’aprimar-nos, però és que ve molt de gust menjar bé quan has acabat l’etapa.
Aquesta etapa cal emmarcar-la dintre les grans experiències viscudes al llarg de la nostra vida. Tot en contra, fred, pluja, vent, gens de visibilitat, por a estar perduts, i, malgrat tot, hem confiat en nosaltres i ens hem sortit. Avui som més forts física i psíquicament que ahir.
Resum itinerari:
Dificultat: mitjana baixa. Boira
Port d’Urtiaga 912m –
Alberg Sorogaín (= Casa Pablo?)840m. –
Coll de Arbilleta 1135m –
Auritz/ Burguete 898m.
Primera part fins a Sorogaín fajos. Després pastures, pujada al Mendiaundi i baixada per pista fins a Auritz.
Creuem la carretera de Pamplona-Irún .Anem cap a l’Est. Hi ha fajos i bunkers. Hi ha animals en tot el trajecte del GR Navarrés .
*Coll d’Adipe. Rodejar el monte Adi per la cara Nord creuant la llambrada.
*Coll d’Aratungo . Mont Adi a la dreta.
*Avant-cim del Iturrumburu. És separen els GR12 i el GR11.Nosaltres seguim per el barranc d’Odia cap el Sud.
Seguim un riu i s’arriba a una carretereta.
* Alberg de Sorogaín. 2h.10’ 7,4 Km. 840m. Es pot dormir i menjar.
Assegurar-se de que està obert. Ho està quasi tot l’any. Hi ha Cromlechs als colls.
Es creua el torrent de Sorogaín. Marques menys visibles. Seguir llambrada.
*Coll d’Arbilleta (1135m) 3h 30’ 10,7 Km.
Seguir una llambrada. La valla gira cap a l’esquerra.Es passa al costat del Mendiaundi . Pot haver-hi boira. Vistes a l’Adi, vall de Baztan i vall d’Erro. Seguir llambrada en descens.
Comparteix el final del recorregut amb el camí de Santiago.
*Coll Atalaztiko. Hi ha enterrat un anarquista català.
Auritz
Distancia/desnivel: 17,5 km / (+720 m), (-735 m)
Tiempo: 5h05min (tiempo de marcha sin paradas).
Dificultad: media-baja. La etapa no es muy larga y en general son caminos cómodos para caminar. La señalización es buena y salvo con niebla en el ascenso desde Sorogain al Mendiaundi, no habrá problema para seguir las marcas de la etapa.
Recorrido/Itinerario:
Si miramos el perfil de la etapa podemos dividirla en dos tramos. El primero transcurriría entre hayedos. Comenzaría en el Puerto de Urkiaga para bordear la cima del Adi y descender por el barranco de Odia a Sorogain. El segundo atraviesa zonas de pastizales, sube hasta la cima de Mendiaundi y baja casi todo por pista hasta Burguete.
(0h0min; 0 kms) Puerto de Urkiaga (912m). Situados en el Puerto de Urkiaga se toma la pista que arranca en dirección Este, aunque enseguida se abandona para tomar un atajo. Se suceden los bunkers en la subida y así, se llega al collado de Adipe (1185m), en una zona de pinar bajo la mole del Adi. Se cruza la alambrada y se sigue horizontal ladeando el Adi por su vertiente norte. Los que tengan más ganas, podrán subir a la cima y descender después al collado de Aratún (1210m), solo hay que seguir la alambrada. En el collado de Aratún GR 11 y GR 12 se separan de nuevo, el GR 12 continúa por el cordal, nosotros giraremos al sur e iniciaremos un fuerte descenso por el barranco de Odia, cubierto por un un espectacular hayedo. La pendiente se relaja y poco a poco se abren algunos claros, caminamos junto a un río y así se llega a una carreterilla. Caminamos paralelos a ella y paralelos al río ya por terreno despejado. Estamos en...
(2h10min; 7,4 kms) Sorogain (830m). El albergue de Sorogain esta abierto casi todo el año y cuenta con servicio de cafetería. A partir de ahora el camino se endurece, el terreno es despejado y las marcas son menos visibles. Al cabo de unos 25 minutos se sale a una pista (8,7kms; 1070m), la seguiremos durante un kilómetro para abandonarla en una curva y seguir junto a una alambrada. De repente la valla gira a la izquierda, en dirección norte, la seguimos, ya casi estamos en la cima del...
(3h30min; 3,3 kms; Acum 10,7 kms) Mendiaundi (1.210m), coronado por un buzón. La amenaza de una cantera para la extracción de Silice amenaza con destrozar este lugar, veremos que pasa. Seguimos la alambrada en fuerte descenso en busca de una pista que llega hasta el collado de los dos Puentes. Desde aquí el descenso a Burguete se hace largo, el camino irá a mejor hasta convertirse en una pista ancha, se introduce en el barranco de Xuringoa y al final comparte recorrido con el Camino de Santiago.
(5h05min; 6,8 kms; Acum 17,5 kms) Burguete/Auritz (890m).
¿Dónde dormir?
Hotel Loizu. 948760008
San Nicolás 13, 31640, Auritz/Burguete
Alternatives
Camping Urrobi.
Casa Vergara 948760044/618032232.
CR Pedroarena
¿Dónde comer?
Hotel Loizu.
Servicios.
Caixer ,internet, banc, metge, farmàcia, zona de bany (piscina?), supermercat
Cartografía:
- SUA edizioak: Orreaga (Escala: 1/25.000).
Transporte:
La conexión Burguete-Pamplona está operada por la compañía Autocares Artieda (/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada