Dia 30/08/2019
En joan ens apropa fins a la tanca de la pista que ja no permet la circulació de vehicles, a la selva de Oza. De fet, l'etapa té l'inici al Coll de Acher, on hi ha un petit refugi lliure. Nosaltres però, haurem de fer un extra de tres kilòmetres fins arribar a dalt del coll. Hem dormit al poble precisament perquè el refugi del coll d'Acher està molt brut, la gent que hi passa deixa les deixalles com si fos un abocador d'escombreries. Una pena.
Un cop som dalt del coll, iniciem oficialment l'etapa d'Aguas Tuertas. El paisatge que es divisa des d'aquest punt és espectacular, tota la vall, verda, amplia, oberta, amb un riu meandre que va fent corbes i poblada per vaques i cavalls que pasturen tranquilament, És una mena de paisatge idíl·lic.
L'inici de l'etapa consisteix doncs, en un descens des del coll fins al fons de la vall. És còmode i gens cansat. El camí segueix per un dels costats fins que, en la direcció que hem de seguir, aquesta es tanca. Llavors comença un suau ascens cap a lles muntanyes que ens durà fins a l'Ibon de Estanés. Més endavant, la pujada suau ha estat substituïda per un camí més pendent i rocallós, que s'enfila cap a un coll. Encara no toca el sol, per la qual cosa, malgrat la forta inclinació i el terra pedregós i rocallós, no resulta molt dur.
Finalment, arribem a assolir el coll que dóna pas a la vista sobre l'Ibon de Estanés i les valls i cims que l'acompanyen com a teló de fons, cap a l'oest. En la llunyania es divisa l'Ossau du Midi, un pic emblemàtic. Aprofitem per esmorzar mentre gaudim de les espectaculars vistes.
Seguim endavant per adreçar-nos cap al Valle de los Sarrios, un circ glaciar imponent, amb el fons pla i cobert de vegetació. Per arribar a aquesta vall ha calgut enfilar-nos per un estret corriol prou vertical que costa de veure. En principi ens l'hem passat perquè gairebé no es veu, però gràcies al GPS hem pogut tornar enrere i localitzar-lo.
Des d'aquest punt s'inicia una nova pujada que ens ha de dur a la divisòria d'aigües, el port de Bernera. A partir d'aquí, el camí comença a baixar cap a la plana de Mistressa, on divisem isards que fugen en veure'ns. Valle de los Sarrios, Port de Bernera i Plana Mistressa son els brutals resultats d'immensos plegament i moviments geològics, modelats posteriorment pel gel i l'aigua. Les forces de la terra són immenses, inimaginables, així com també els períodes de temps en què actúen, milions d'anys, per assolir els resultats.
A partir d'aquest moment el camí comença un descens molt brusc, tot seguint els diferents torrents que baixen de dalt les muntanyes cap al refugi de Lizara. El sol ens ha deixat fa estona, el cel s'enfosqueix i comencen a sentir-se trons. Tenim por que no es desencadeni una tempesta elèctrica i comencin a caure llamps. Hem sentit moltes històries sobre la capacitat d'atracció dels bastons de caminar per atraurel's i tenim una certa por. Comença a caure la pluja i ens aturem a posar-nos les capelines.
Passem per dues cabanes (refugis forestals) i finalment, divisem, al fons de la vall, prou lluny encara, el refugi de Lizara.
El darrer tram de baixada es fa llarg i pesat, doncs l'amenaça de la tempesta ens continua incomodant. Se senten molts trons, malgrat no veiem llamps.
Arribem al refugi i deixem les motxilles a l'habitació. És de vuit llits i nosaltres som tres. Al cap d'uns minuts arriben dos nois i una noia, navarresos, que han vingut a fer en Bisaurin, un pic que hi ha prop d'allà.
Baixem a sopar, les taules tenen llocs assignats per a cada grup de persones. A nosaltres ens toca compartir-la amb una família de Saragossa i una dona i una noia navarreses. Entre elles parlen en basc. La noia jove ens sent parlar en català i demana si tenim algun escrit per llegir-lo. Vol saber si és capaç d'entendre'l . Li dono a llegir el llibre que estic encara escrivint, doncs el porto al mòbil per anar fent correccions. Em demana què volen dir algunes paraules com baldufa i agosarat.
El sopar és molt bo, amanida de pasta i estofat de be amb patates i verdures.
Hi ha gent que ha vingut al refugi a fer cims, principalment el Bisaurin. Altres estan fent la senda Camille, una circular pirinenca, altres el GR-11.
Un home ha patit un hipoglucèmi i és a punt d'entrar en coma. Avisen el servei d'emergències mèdiques, el venen a buscar en una ambulància i el porten a l'hospital de Jaca.
Anem a dormir d'hora perquè volem sortir ben aviat per estalviar-nos la calor. L'hora d'esmorzar serà a les 07:00.
En resum, una etapa amb orografia espectacular, perquè gaudeixin els amants de la geologia i dels paisatges salvatges del Pirineu.
Dads tècniques:
Distància/desnivell: 13,7 km / (+635),(-715)
Temps: 6 h: 20min amb aturades
Dificultat: sense cap dificultat especfial a destacar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada