GR-11 de Bujaruelo a Goriz

 

Descripció de l'etapa:

Sortida de San Nicolás de Bujaruelo ben d'hora, doncs l'etapa, malgrat no és complicada és prou llarga (24,6 kms).

Tenim problemes meteorològics, doncs els propers dies està prevista una baixada de temperatures, pluja, vent i neu. Si ens agafa dalt del refugi de Gòriz l'etapa es pot complicar molt i podriem prendre mal. A la muntanya no es pot jugar amb la meteorologia, hi ha prou morts per congelació, esllavissades i altres fets derivats dels canvis sobtats.

El primer tram, fins al Puente de los Navarros, no és gaire agradable, és un tram anxovat que fa baixada prop de la pista. Comencem la baixada  pel marge esquerre i arribem al Puente de los Abetos. Allà trobem el càmping, amb bungalows. També tenen restaurant. Continuem pel marge esquerre, la vall es va fent congosta i torna a trobar-se amb la pista per vehicles. El GR11 abandona la carretera i passa per dessota  per creuar el riu Arazas pel pont de la Canaleta. Enfilem cap amunt per trobar el camí de les cascades que ens conduirà a la Pradera de Ordesa.

 

El camí va fent pujada, trobem diversos desviaments per anar a Torla i per seguir el camí de Santiago. Comencem a penetrar la vall d'Ordesa, amb parets enormes a banda i banda, i passem per tres cascades. Cal desviar-se lleugerament del camí per visualitzar-les bé, doncs la vegetació és frondosa. El bosc per on caminem, amb un terra esponjós i suau, farcit de diferents varietats d'arbres el fa molt agradable i encantador. El típic bosc de follets i fades, amb roques plenes de molsa, llar de diferents classes de bolets; en qualsevol moment esperem trobar el llop tot esperant la caputxeta vermella.

Arribem a la Pradera de Ordesa, un aparcament enorme on arriben autocars que surten de Torla o vehicles particulars fora de temporada. Hi ha un bar on fan entrepans i una casa amb guardes del parc que donen informació. El lloc en sí no té cap gràcia perquè té les vistes limitades pels arbres.

Continuem pista forestal amunt, arribem a un mirador sobre la cascada d'Arripas, trobem boixos, teixos, avets, fajos, freixes, pins, bedolls, en fi, una gran varietat de representants dels boscos pirinencs, en bon estat de salut. Continuem pujant fins que trobem les Gradas de Soaso, una meravella de petites cascades esglaonades, que generen gorgs on banyar-se, sembla quelcom artificial, però és l'aigua fent feina damunt la roca sedimentària. Els fajos arriben a la vora del riu. L'aigua és blavosa, típica dels indrets alpins, imagino que per la composició de les sorres que arrosega.

 

El camí fa diverses llaçades per dintre el bosc, els arbres morts semblen escultures modernes, és un paisatge molt agradable. Poc a poc, anem sortint cap a l'espai lliure, ampli, grandiós, emmarcat per parets que s'enlairen gairebé fins als tres mil metres a banda i banda i el tancament de la vall, al fons, pel circ de Soaso. Es pot apreciar fàcilment la imponent feina feta pel gel durant mil·lenis per aconseguir buidar tota aquella extensió.

El camí ha estat pavimentat per l'administració del parc, imagino que per fer-lo més fàcil al gran nombre de vianants que s'hi arriben i també segurament per superar les inundacions habituals acompanyades de fang. Al fons es divisen els cims del Mont Perdut i el Marmoré.

En arribar al fons de la vall trobem, amagada a l'esquerra, darrere un petit promontori, la cascada de la Cola de Caballo.

Des d'aquest punt es pot continuar cap al refugi de Goriz per dos llocs: Les clavijas de Soaso, que estalvien deu minuts de pujada, si no teniu vertigen, o més a la dreta, el camí que fa la pujada en ziga zaga.

Finalment, al cap de 2,8 kms arribem al refugi de Goriz. Si no heu reservat amb antelació és molt i molt probable que no trobeu lloc on dormir, donat que és un refugi molt utilitzat pels excursionistes que fan les diferents rutes: GR-11, pujada als cims del Mont Perdut, pas cap al Vinyamala, etc. Es pot acampar des de la posta fins a la sortida de sol.

En resum, una etapa molt i molt recomanable, una mica llarga. Cal fer alguna aturada, per exemple a la Pradera de Ordesa, perquè no es faci tan feixuga.

Destaco els trams que van del pont de la Canaleta fins a la Pradera de Ordesa i, més endavant, el tram de les Gradas de Soaso. També, per descomptat, la contemplació del circ de Soaso, amb els pics de Marmoré i Mont Perdut.

Descripció tècnica:

Distància / desnivell: 24,6 km / (1238), (-381).

Temps: 10:00 hores amb aturades.
Dificultat: Cap, si no es va per les Clavijas de Soaso. Solament destacar la durada de l'etapa.

Enllaç amb la web de la Transpirenaica:

https://travesiapirenaica.com/gr11/bujaruelo-goriz.php