D'Estaon a Tavascan
Etapa 28 de la transpirinenca
Sortim del poble d’Estaon per un carrer de la part alta en direcció oest. El camí baixa fins a la ribera d'Estaon, la creua per un pont de fusta i s'incorpora a un camí ample que puja paral·lel al riu. Seguirem per aquest camí, una passejada preciosa, bucòlica, màgica, al costat del riu i amb vegetació ufanosa, pollancres, bedolls, nogueres, avellaners, que ens fa amable el camí. Anem deixant a l'esquerra les bordes de Colatxo, fins arribar a un pont de fusta que creuem. Abandonem momentàniament la pista i seguim un corriol pel marge esquerre del riu. Ens tornem a ajuntar amb el camí a l'alçada de la borda de Gori.
Seguirem pel mateix camí fins arribar a les Bordes de Nibrós (1480m). Ens han explicat els habitants de la zona que les bordes eren els llocs on es guardava el ramat, a la part baixa, i el menjar del ramat, a la part superior. Les bordes més petites eren on dormien els pastors.
Poc després, el camí gira bruscament a la dreta i comença la veritable pujada. Només començar, passem pel costat de la borda de Masover (font) i 10 minuts després per la de Vidal. Deixem aquesta darrera a la dreta i continuem pujant fins al Coll del Jou (1830m). Tot és folrat d'una planta tipus ginesta que aquí anomenen escoba.
Des del coll podem veure tota la vall de Cardós. A l'altra banda del riu podem albirar el que serà l'etapa següent, un camí que, tot sortint de Tavascan, anirà seguint el vesant oposat al nostre fins a enfilar-se per creuar a la vall d'Àreu.
El camí baixa sense treva, passem un abeurador per al bestiar i continuem baixant per un camí apte per a tot terrenys. A poc a poc, va millorant, guanyant amplada, uns minuts abans d'arribar al poble de Lleret (1385m). El GR11 no entra dintre el poble, però val la pena deixar-s'hi anar, fer un petit descans i contemplar la vall de Cardós i reposar aigua de la font del poble.
Abandonarem la pista que ara baixa descrivint ziga-zagues fins al tercer revolt de ferradura a la dreta, per continuar a l'esquerra per un camí estret, a mig vessant, arreglat perquè es pugui passar. Han posat lloses de pissarra per fer-lo més amigable i algun petit pont de fusta. Cal anar amb compte de no distreure's, especialment si està mullat.
Mentre anem fent, podem contemplar tota la vall. Al final, ja podrem veure el poble d'Aineto (1215m).
Trobem una font a l'entrada. El GR11 travessa els seus carrers, un poble petit però molt ben arreglat, amb cases reformades. Hi ha alguns cartells que expliquen curiositats (forn de pa, camí reial, etc). L'església de sant Romà és prou maca.
El GR11 continua per l'antic Camí Reial que baixa còmodament fins a Tavascan (1110m). El tram és ple de bosc amb molts roures. Diuen que entre els dos pobles es passava pel pla de les bruixes.
El poble de Tavascan és ben bonic, amb un impressionant pont medieval, l'església, l'embassament i la central elèctrica, i un mirador que sembla un niu d'àligues. El poble es troba situat entre el riu de Lladorre i el de Tavascan (la part alta de la Noguera de Cardós). També hi ha abundor de nogueres, alguna gegantina.
En resum, una etapa còmoda, excepte la pujada al coll de Jou i una part de la baixada, però que si tenim la precaució de sortir d'Estaon ben d'hora per no agafar la calorada ens resultarà ben agradable, especialment la primera part que segueix les diferents bordes prop del riu i el camí aeri (fer-lo amb precaució) fins a Aineto.
A Estaon, Refugi d'Estaon (693 707 981; refugiestaon@gmail.com).
Serveis: Al poble no trobarem res, però en el refugi ens poden donar de sopar, esmorzar i preparar un pic-nic per a continuar l’etapa l’endemà.
Temps: 5-6 hores. Temps de marxa sense parades: 4h45min.
Dificultat: sense dificultat, etapa curta.
Aigua: Trobarem diverses fonts pel camí (indicades a la descripció) i algun rierol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada