Etapa 31 de la ruta GR11 transpirinenca.
De refugi de Baiau a Arans
.jpg)
Quan dorms al refugi de Baiau i saps que l'endemà has de continuar camí cap a Arans, tens tota la nit per imaginar com serà la pujada al port que separa el Pallars Sobirà i Andorra, el port de Baiau. A l'altre costat trobaràs el Comapedrosa, el cim més alt del principat i, als seus peus l'estany negre, però primer et cal fer els dos-cents cinquanta metres que separen ambdues valls, un recorregut força pendent, els darrers cent metres arriben a més del 40% d'inclinació i els teus peus trepitjaran, com aperitiu, una tartera de roques de mida considerable que, poc a poc, s'aniran reduint fins a convertir-se en sorres i petites restes pissarrenques.
Diuen que és pitjor la baixada que la pujada. Nosaltres no tenim opció de decidir, ens toca pujada. Com a tot el trajecte, el que diferencia les etapes del GR11 d'altres sortides a la muntanya és que dus damunt l'esquena tot el que necessites per a un bon grapat de dies i això es tradueix en kilos. Si algú vol saber què redimoni és això de la llei de la gravetat aquí hi trobarà un camp d'experimentació extraordinari.
Som dintre el refugi, desperts des de fa un parell d'hores, hem esmorzat i plegat el sac i deixat la instal·lació tan neta com la vàrem trobar, hem apilat les mantes, feina acabada, però no ens decidim a iniciar la marxa perquè tant el coll com la resta de la serralada es troben cobertes d'una espessa boira. Ens fa respecte iniciar la pujada i desaparèixer dintre els núvols, doncs s'hi afegeix la possibilitat que el pedregam estigui ben xop d'aigua i relliscós, la qual cosa la convertirà en més perillosa o com a mínim feixuga.
Finalment, els núvols comencen a escampar i iniciem l'ascens.
la primera part és molesta perquè, com a molts altres ports del GR11, cal anar saltant de roca en roca, tot buscant per on superar l'aglomeració geològica sense que els peus quedin atrapats en alguna escletxa i es produeixi un esquinçament.
Superada la tartera de rocallam gros, arribem a la part més pendent, on predomina la sorra i les petites restes de pedregam on cal incrementar l'esforç físic. Hem escurçat els bastons per poder-los fer servir com si fossin piolets, els enfonsem a la sorra, alhora que també clavem les puntes de les botes, construint petits esglaons que desapareixen al cap d'uns segons d'haver-los creat i usat.
De tant en tant, fem una petita aturada, ens mirem, mirem avall i mirem amunt.
Si anem amb compte de no perdre peu, no és tan difícil com semblava quan ens ho miràvem des de baix. Esforç constant, paciència i no badar en cap moment.
Passem el pitjor tram sorrenc i en els darrers metres torna la roca dura, forta, segura on, tot i la verticalitat del terreny, els peus se senten còmodes, de tant que l'hem trepitjada al llarg de la ruta pirinenca.
Acabem l'ascens agafant-nos amb les mans a les darreres roques. Ja som al capdamunt.
Fita aconseguida, el nostre cos, especialment el cervell, gaudeix d'un excés d'emoció. Ens sentim plens, hem aconseguit superar l'obstacle, tot i ser un parell de formigues, comparats amb la magnitud del que ens envolta. Allà baix, damunt el petit promontori entre llacs, es distingeix el petit refugi on hem passat la nit. De tot el que ens resta de GR11 era l'últim tram complicat que ens quedava per fer.
Dalt del coll, l'entorn que es divisa és salvatge i impressionant. A l'esquerra s'alça el Comapedrosa i al fons de la vall l'estany negre. Els núvols han anat desfent-se mentre pujàvem port amunt i ara llueix el sol que converteix l'aigua de l'estany en una massa blau metàlic espectacular.
A partir del port de Baiau (2.757m) entrem a Andorra. El camí pirinenc baixa per la vall en direcció sud cap a l'estany Negre (2.640m).
L'esquivem per l'esquerra i seguim baixant pel camí dels Basses d'Estany Negre que també voregem per l'esquerra. Cal anar amb compte, seguir el camí més proper a l'aigua, per evitar-nos pujades i baixades innecessàries i perdedores.
El terreny acaba per obrir-se a la vall principal de Comapedrosa. El sender baixa amb rapidesa tot buscant recórrer el fons de la vall. Continuament trobem gent que puja a fer el cim del Comapedrosa, l'Everest d'Andorra, també alguns que fan el GR11.
Ens desviem cap al refugi de Comapedrosa, on hem decidit d'aturar-nos. No ens caldria, podríem arribar fins Arans avui mateix, però tenim ganes de gaudir de la natura que ens envolta. Prenem el desviament per pujar el Collet de Comapedrosa (2.224m).
El refugi és gran, totalment reformat, còmode, amb capacitat per encabir un munt de gent, però sense perdre l'encant dels refugis de muntanya. Aprofitem que ofereixen el plat del día a preu assequible i molt ben cuinat. Fa dos dies que ens alimentem d'entrepans, fruita i fruits secs i ens ve molt de gust menjar calent. Trobem els macarrons boníssims!
Després de dinar i descansar una mica ens arribem a l'estany de les truites que és allà mateix.
La dutxa és gratuïta però el temps està limitat a tres minuts per les fitxes que ens proporcionen a la recepció. Ens entaulem amb una parella de valencians que estan fent la circular d'Andorra, una mena de volta al país. Ens diuen que l'han trobat duríssima, més que altres rutes teòricament més difícils. El sopar és correcte, similar al de la majoria de refugis i passem la nit en una de les habitacions, la més gran, amb vint i dues persones més, però sense que resulti molest, donada l'amplitud. Aquest refugi rep multitud d'excursionistes de totes les nacionalitats que van a fer cims, especialment el Comapedrosa.
L'endemà, després d'esmorzar i carregar el pic-nic a la motxilla comencem el descens cap a Arans.
El camí baixa amb decisió, tot seguint de prop el riu.
El paisatge és d'una gran bellesa, hi sovintegen les moixeres, freixes, els boscos de pi negre, pi roig i avets, bedolls, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró. Quan ham baixat uns centenars de metres podem albirar la cascada del Comapedrosa.
De tant en tant, algun petit pont creua el riu. Durant tota la baixada no parem de creuar-nos amb gent que puja amunt, arribem a comptar fins a cent persones. Cap a la cota 1750m s'arriba a un camí més ampli on conflueix amb la variant GR11-1 i amb els senders de Gran Recorregut GRP (circular d'Andorra) i GRT (de les 3 Nacions). Un cartell ens dóna la benvinguda al Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
Continuarem baixant, passem pel costat d'un dipòsit i arribem als primers edificis d'Arinsal.
Cal travessar un túnel per la carretera; a l'altra banda hi trobem un punt d'informació turística. Seguim per carretera cap al centre de la població (1.480m), un trajecte força llarg.
En una rotonda, a la zona centre, surt la carretera de Mas Ribafeta. La seguirem fins que després d'un parell de corbes de ferradura, en un revolt obert a la dreta, apareix un sender que puja molt costerut i sense descans sota un bosc de pins, camí del Coll de les Cases (1.954m).
Dalt del coll ens trobem amb un ciclista que sembla anar una mica perdut. Diu que ve de la Massana. Mentre baixem ens avança un altre ciclista, més gras, que resulta company del primer. la seva massa corporal li permet fer les baixades més ràpides que el company, al contrari que a les pujades. La baixada fins Arans també és decidida, entre pins. La primera part és prou còmoda, el camí és ample i va fent ziga-zagues. En el darrer tram, quan ja tenim a la vista el poble, un cop creuat el rierol, es torna més estret, torna a enfilar-se i s'embruta una mica.
Finalment, entrem al poble d'Arans (1.370m) on trobem el cotxe que vàrem deixar fa uns quants dies, quan ens recollí un taxi per dur-nos a Tavascan.
Una etapa molt interessant, vistes espectaculars, amb un inici de pujada dur fins assolir el coll de Baiau, baixada còmoda fins Arinsal, pujada costeruda sota bosc fins el Coll de les Cases i baixada còmoda fins Arans.
En un dels establiments, ens espera, com al final de cada etapa, una cervesa ben freda.
Descripció tècnica:
Distància/desnivell: 15 kms / (+810),(-1.920)
Temps: 8 hores
Dificultat: a principis d'estiu pot ser necessari el piolet i els grampons al Port de Baiau.
Per més informació i baixar-vos el track:
https://travesiapirenaica.com/gr11/baiau-arans.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada