GR-11 De Biadós a Pont de St. Jaime

Dia 13/09/2019

Esmorzem aviat, al refugi de Biadós, recollim el  pícnic i sortim cap al port de Chistau. 
El camí baixa del refugi fins a un petit aparcament on acaba la pista que ve de Sant Joan de Plan. 
Seguim per un camí ample que travessa les granges de Biadós. 
El camí al principi és força planer i va seguint el riu per l'esquerra mentre tens al davant el pic del Posets. La vall és molt bonic. Al final es travessen dos ponts i es comença a pujar per la dreta. 
El sender puja la vall del riu Zinqueta que, poc a poc, es va encaixonant. 
Arribem a la Pleta de Añes Cruces (2080m). Aquí el GR11 se separa de l'Alta Ruta Pirinenca (ARP / HRP), El sender creua diversos rierols i puja, a la dreta, pel barranc de Chistau. 

Aquest camí està ben marcat però el desnivell és considerable i es fa molt costerut i pesat, doncs el coll de Chistau té 2.592 metres. Triguem quatre hores en lloc de les tres que diuen a la pàgina de la GR11. 
En arribar al port de Chistau la vista, com sempre que arribem a un dels colls d'aquesta zona del pirineu, és brutal, espectacular. Cap a l'Oest trobem la Punta Ixabre (2.699m) i el Bachimala (3.174m), a l'altre costat apareix la carena de tresmils que va des dels Pics d'Clarabide ( 3.006m) fins al Perdiguero (3.222m); al fons, el massís de la Maladeta. 

Dalt del port fa fresca i hem d'anar ben tapats. Aprofitem per esmorzar, malgrat se'ns ha fet prou tard, son les dotze, o sigui que és una mena d'esmorzar dinar. 
Mentre acabem de consumir els àpats arriba un grup de nois i noies alemanys que vàrem trobar ahir al refugi de Biadós. Ells porten el menjar i els estris per cuinar, inclòs el fogó i el gas, al damunt. 
El paisatge, a més d'espectacular, és molt agrest amb unes roques enormes que surten del sòl com llances, mentre la vall i els prats s'allarguen fins a l'infinit. 
Comencem a baixar per un camí força pendent però no difícil. 
Se succeeixen algunes baixades i pujades per anar evitant el barranc per on discorre el riu. De vegades el camí puja seguint el vessant costerut esquerre, molt inclinat, i has d'anar caminat amb compte de no relliscar i anar-te'n barranc avall. Tinc vertígen i haig d'anar amb els ulls enganxats al terra per no deixar-me impresisonar pel desnivell que tinc a la meva dreta.
Poc a poc, el camí baixa cap a la vall, ara més oberta i planera, per on discorre un rierol amb el llit de color groguenc.
Es nota certa sequera en tot aquest entorn, acostumat a més pluges.
Al final, arribem al refugi d'Estós i, una mica més avall, parem a menjar; gairebé són les tres de la tarda. 
El refugi no és gaire gran i es troba en una zona de pastura de ramats, per la qual cosa tots els prats i camins que l'envolten són plens fins dalt de merda de vaca. Sembla el vàter de les vaques pirinenques. La veritat, és un lloc poc agradable.
Des d'allí endavant fins al Pont de San Jaime el camí és pista forestal. Passem per les Gorgues de Calantes, una zona on el riu baixa encaixonat fent cascades i gorgs, però no ens aturem, tenim pressa per arribar al final, també final del tram 2019. 

Després es travessa una fageda preciosa i a la palanca de Aiguacari la pista canvia de riba.

Més tard es deixa, avall a la dreta, el petit embassament de Estos, i poc després, s'arriba a la carretera entre Benás i les planes de l'Hospital, on acaba l'etapa. Allà ens espera un amic que ens porta en cotxe a Benás.

Dates tècniques:
Distància / desnivell: 20.3 km / (+905), (- 1362)
Temps: 9 hores amb aurades
Dificultat: El port de Chistau (2592m) pot estar nevat al començament de l'estiu. 

Aquí acaba el tram de GR-11 que ens haviem proposat fer aquest any 2019. Han sorgit inconvenients que ens han impedit fer quatre de les etapes programades:
Canfranc-Sallent de Gàllego: El mal temps va desaconsellar fer-la.
Panticosa-Bujaruelo, Bujaruelo-Goriz i Goriz Pineta: Aquestes tres etapes les vàrem haver de deixar perquè l'estat del genoll m'impedia caminar. Van ser tres dies el que vaig necessitar per a recuperar-me i, com que ja teniem els posteriors refugis contractats per a dormir en unes dates concretes, no podiem deixar de fer les següents etapes en les dates programades.
Resten, doncs, pendents. L'any vinent les afegirem a les etapes que programem. Potser les farem abans o potser al final, però no les oblidem, el Pirineu d'Osca s'ho val.