Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POSETS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POSETS. Mostrar tots els missatges

GR-11 De Parzán a Biadós
















Dia 12/09/2019


Som a Bielsa, a l'Hostal Matazueras. Ahir vaig fer descans per acabar de tenir el genoll en condicions, després de fer l'etapa Pineta-Parzan. Sembla que estic recuperat, si no del tot, al meny amb la genollera puc caminar sense patir, a banda de petites molèsties.
Esmorzem a un quart de vuit i en Miguel, propietari de l'Hostal i taxista,  ens porta a Parzán. Ens duem el pícnic per al migdia, un suculent entrepa de pernil amb pa amb tomàquet. Curiós que a Osca arreu tenen pa amb tomàquet. 
















Comencem la ruta 1,5km al nord de Parzán on està senyalitzat el camí al Llac Urdiceto. 
El camí és una pista que puja tot el temps fins arribar, primer a una petita presa i, després, al Coll de Urdiceto. 
A la pista hi trobem tot tipus d'arbres: avellaners, boix, pins, avets, bedolls, rosers silvestres ... És fàcil i repetitiva. 
La pista s'scaba i hi arribem al coll prenent, al final, un petit sender sense complicacions. Les vistes són espectaculars, tenim al davant la Maladeta i el Posets. 

















Es pot accedir al llac-presa de Urdiceto des del Coll però no hi anem perquè l'etapa és prou llarga i encara ens queda molt per fer. 
La baixada és molt llarga però no difícil. Veiem la vall, lluny, lluny... Primer trobem prats amb nabius i rododendres, després pins. A poc a poc, ens introduïm al bosc, apareix la cabana de Lisier (bon estat) i sortim a una pista. Seguim baixant per aquesta cap al fons de la Vall de Chistau (riu Zinqueta) on ens incorporem a una altra oberta al trànsit rodat que ve des de Sant Joan de Plan.
Seguim a l'esquerra per aquesta nova pista i arribem a Es Plans, un esplanada on trobem l'ermita i campament de la Verge Blanca i el Càmping el Forcallo. Poc després, deixem la pista per ascendir per una drecera al refugi de Biadós. Aquest darrer tram ens ocupa uns 35'. Això no ens ho esperàvem perquè estem una mica cansats i pensàvem que ja hi érem. De fet, és una qüestió mental, és pensar que ja hi ets i trobar-te que encara no, encara queda mitja horeta més. Finalment, aconseguim arribar. 
Biadós és un refugi petit, antic però acollidor. Té unes vistes fantàstiques sobre els diferents punts cardinals. 















Entre altres, podem divisar, a l nostra dreta, el cim de Posets. Solament per contemplar aquest paissatge ja ha valgut la pena fer l'etapa.















La nostra habitació és de 4 persones i la compartim amb dos nois de Madrid. Sopem amb ells i ens expliquen que estan fent una ruta circular al voltant del Posets. Més tard, en acabar de sopar, es munta una petita tertúlia entre la gent que estem fent el GR i hem coincidit al refugi. Hi ha una parella de Bilbao, una parella de dones belgues i algú que no fa el GR però que s'hi afegeix perquè ha fet algunes de les etapes que tenim més endavant. La conversa és prou interessant però demà hem de matinar. 
Aquest any, durant la nostra ruta hem estat en tres refugis i aquests han anat de més a menys. El primer era el més nou i gran i després els altres han estat més petits i antics. De totes maneres, dormir en refugis és tota una experiència en tots els sentits i ens ha agradat molt.

Dades tècniques:
Distància / desnivell: 21.7 km / (+1580), (- 1.000)
Temps: 8 hores amb aturades.
Dificultat: Mitjana-baixa, tot i el desnivell i la distància. La pujada és per pista. La pujada al Coll d'Urdiceto és dura però gens complicada. El descens per camí és prou còmode. L'itinerari està ben senyalitzat.


GR-11 De Biadós a Pont de St. Jaime
















Dia 13/09/2019

Esmorzem aviat, al refugi de Biadós, recollim el  pícnic i sortim cap al port de Chistau. 
El camí baixa del refugi fins a un petit aparcament on acaba la pista que ve de Sant Joan de Plan. 
Seguim per un camí ample que travessa les granges de Biadós. 
El camí al principi és força planer i va seguint el riu per l'esquerra mentre tens al davant el pic del Posets. La vall és molt bonic. Al final es travessen dos ponts i es comença a pujar per la dreta. 
El sender puja la vall del riu Zinqueta que, poc a poc, es va encaixonant. 
Arribem a la Pleta de Añes Cruces (2080m). Aquí el GR11 se separa de l'Alta Ruta Pirinenca (ARP / HRP), El sender creua diversos rierols i puja, a la dreta, pel barranc de Chistau. 





















Aquest camí està ben marcat però el desnivell és considerable i es fa molt costerut i pesat, doncs el coll de Chistau té 2.592 metres. Triguem quatre hores en lloc de les tres que diuen a la pàgina de la GR11. 
En arribar al port de Chistau la vista, com sempre que arribem a un dels colls d'aquesta zona del pirineu, és brutal, espectacular. Cap a l'Oest trobem la Punta Ixabre (2.699m) i el Bachimala (3.174m), a l'altre costat apareix la carena de tresmils que va des dels Pics d'Clarabide ( 3.006m) fins al Perdiguero (3.222m); al fons, el massís de la Maladeta. 
















Dalt del port fa fresca i hem d'anar ben tapats. Aprofitem per esmorzar, malgrat se'ns ha fet prou tard, son les dotze, o sigui que és una mena d'esmorzar dinar. 
Mentre acabem de consumir els àpats arriba un grup de nois i noies alemanys que vàrem trobar ahir al refugi de Biadós. Ells porten el menjar i els estris per cuinar, inclòs el fogó i el gas, al damunt. 
El paisatge, a més d'espectacular, és molt agrest amb unes roques enormes que surten del sòl com llances, mentre la vall i els prats s'allarguen fins a l'infinit. 
Comencem a baixar per un camí força pendent però no difícil. 
Se succeeixen algunes baixades i pujades per anar evitant el barranc per on discorre el riu. De vegades el camí puja seguint el vessant costerut esquerre, molt inclinat, i has d'anar caminat amb compte de no relliscar i anar-te'n barranc avall. Tinc vertígen i haig d'anar amb els ulls enganxats al terra per no deixar-me impresisonar pel desnivell que tinc a la meva dreta.
Poc a poc, el camí baixa cap a la vall, ara més oberta i planera, per on discorre un rierol amb el llit de color groguenc.
Es nota certa sequera en tot aquest entorn, acostumat a més pluges.
Al final, arribem al refugi d'Estós i, una mica més avall, parem a menjar; gairebé són les tres de la tarda. 
El refugi no és gaire gran i es troba en una zona de pastura de ramats, per la qual cosa tots els prats i camins que l'envolten són plens fins dalt de merda de vaca. Sembla el vàter de les vaques pirinenques. La veritat, és un lloc poc agradable.
Des d'allí endavant fins al Pont de San Jaime el camí és pista forestal. Passem per les Gorgues de Calantes, una zona on el riu baixa encaixonat fent cascades i gorgs, però no ens aturem, tenim pressa per arribar al final, també final del tram 2019. 

















Després es travessa una fageda preciosa i a la palanca de Aiguacari la pista canvia de riba.





















Més tard es deixa, avall a la dreta, el petit embassament de Estos, i poc després, s'arriba a la carretera entre Benás i les planes de l'Hospital, on acaba l'etapa. Allà ens espera un amic que ens porta en cotxe a Benás.

















Dates tècniques:
Distància / desnivell: 20.3 km / (+905), (- 1362)
Temps: 9 hores amb aurades
Dificultat: El port de Chistau (2592m) pot estar nevat al començament de l'estiu. 

Aquí acaba el tram de GR-11 que ens haviem proposat fer aquest any 2019. Han sorgit inconvenients que ens han impedit fer quatre de les etapes programades:
Canfranc-Sallent de Gàllego: El mal temps va desaconsellar fer-la.
Panticosa-Bujaruelo, Bujaruelo-Goriz i Goriz Pineta: Aquestes tres etapes les vàrem haver de deixar perquè l'estat del genoll m'impedia caminar. Van ser tres dies el que vaig necessitar per a recuperar-me i, com que ja teniem els posteriors refugis contractats per a dormir en unes dates concretes, no podiem deixar de fer les següents etapes en les dates programades.
Resten, doncs, pendents. L'any vinent les afegirem a les etapes que programem. Potser les farem abans o potser al final, però no les oblidem, el Pirineu d'Osca s'ho val.