GR11 De Planoles a Núria

GR11 De Planoles  al Santuari de Núria.

Dia 21 de juliol de 2021

Es prepara una jornada dura, amb dues ascensions ben fortes i divertides, la primera de de Planoles al collet de les barraques (de 1.260 a 1.900)  i la segona, de Queralbs a Núria (de 1.230 a 1.965).

Decidim que el pitjor enemic que podem trobar és la calor i cal, per tant, sortir ben d'hora. Per sort, a Cal Sadurní hi estan avessats i ens preparen l'esmorzar a les 06:30 del matí i podem començar la marxa a les 07:00

El dia abans hem anat en el tren a buscar el cotxe a Puigcerdà, on l'havíem deixat en començar l'etapa anterior. Ara, pugem amb el cotxe fins el càmping Fosses, a la part alta del poble i on té l'inici l'etapa del GR11. El tornarem a deixar abandonat fins que no arribem a Setcases. La logística és molt complicada, ja sigui utilitzant transport públic o particular quan es fan trams en diferents èpoques de l'any.

La pujada és ben costeruda, constant, però el fresc del matí la fa suportable. Trobem una zona de prats equipada per a fer foc i bancs on menjar. 

Més amunt trobem el refugi del corral blanc que deixem a mà esquerra i continuem pujant.

El camí no és ben marcat, cal anar amb compte. Sortim a la carretera i continuem en direcció nord-est. Trobem una família recollint pinyes. Ens diuen que són per a fer Ratafia. Primera notícia que la Ratafia es faci amb pinyes, però ja diuen que cadascú la fa com vol. Mirem de trobar una drecera que ens estalvia un bon tros de carretera, a mà esquerra, marcada amb senyals grocs. 

Arribem al Collet de les Barraques. Comencem a baixar per una zona de prats, on trobem un grup de cabirols.

Baixem fent via cap a al riu Tosa, travessant el bosc, el terra entapissat d'herba. És una baixada molt agradable. Podem trobar algunes deus que sorgeixen del terra. Abans d'arribar al riu Tosa trobem la font de l'home mort. Creuem el riu per una planxa de fusta i comencem a baixar cap a Queralbs, pel vessat esquerra de la vall. En el vessant dret hi ha una pista forestal que arriba fins a la font.

Seguirem les marques vermelles i blanques per una pista que aviat es converteix en camí. Apareixen avellaners, boixos i prats sembrats de flors de tots els colors, especialment hi predominen les grogues. Les papallones també hi són abundoses, compartint-les amb diferents espècies d'escarabats. 

A poc a poc, ens allunyem del riu, el camí gira cap a l'est i trobem un refugi de pastors.

Més endavant trobem, a mà esquerra, una cinglera anomenada les roques de l'Andreu. 

Al cap de poc trobem un rètol que ens adreça a la font dels Plaus. La base de la font és un petit dipòsit on es poden trobar granotes en totes les fases de creixement: capgrossos, capgrossos amb quatre potes, granotes... 

A la dreta de la font, una mica més avall, trobem la casa dels Plaus, un mas amb les portes i finestres tancades (imaginem que és per a evitar que la gent hi entri a dormir). Al seu davant es conrea farratge per als ramats.

 

Poc després sortim a una pista que seguirem breument (100m) a l'esquerra. Caldrà anar seguint les marques, doncs el camí va fent drecera per estalviar-nos les corbes de la pista. 

Arribem a un revolt de ferradura prop del poble. Abans d'arribar-hi trobem una ermita, sant Sebastià, no és gaire antiga, de mitjans segle XIX.

Continuem el camí que ens porta a una pista de ciment per la qual accedim al poble. Al poc, trobarem l'església de Sant Jaume que val la pena visitar.

 

Travessem el poble de Queralbs seguint el carrer per on hem arribat fins que apareixen uns cartells verds que indiquen Núria a l'esquerra.  A la fi del poble la pista de ciment dóna pas a un camí, travessem una estreta carretera i poc després passem la Font de la Ruira, just abans de trobar-nos amb les vies del cremallera. El bosc per on puja el camí és impressionant, amb gran quantitat de boixos i avellaners.

Poc després arribarem a una cruïlla, a l'esquerra: a Núria per Roc del Dui, a la dreta pel Pont de Cremal. El GR11 segueix el camí de la dreta. Quan hem passat per aquest desviament hi havia cartells prohibint de fer la via del Roc del Dui per perill de caiguda de roques. Continuem la pujada i, al cap d'una estona, el camí baixa cap al Pont de Cremal, el seguirem baixant per unes escales fins arribar al camí que discorre pel fons de la vall. 

Tornem a pujar i trobem la cascada del sastre i, més amunt, la cascada de la cua de cavall. 

La pujada per la vall és un dels recorreguts més bells que hem fet mai. La duresa de l'ascens s'oblida tot veient el paisatge que ens envolta, els gorgs, les cascades, l'abundor de vegetals. A un costat de la vall ens acompanyen les vies del cremallera i pel nostre costat un camí empedrat iniciat en època del romans i continuat fins a principis del segle XX. 

En un darrer esforç assolim el mirador de Núria, des d'on es pot albirar tot el circ que formen les muntanyes i on s'encabeix el santuari, l'embassament i altres construccions lúdiques. Val la pena la pujada, tant pel que hi trobem mentre anem progressant com pel que trobem en arribar al mirador.

Ara, solament ens resta seguir el camí, en suau descens, fins arribar al complex. Abans, però, passarem per la font del Dr. Bassols i l'ermita de Sant Gil, patró dels pastors i iniciador de la llegenda del santuari. Ell fou el creador dels tres objectes místics i la imatge de la mare de Déu. Diu la llegenda que les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor Amadeu va cercar-los sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria. Després, un altre pastor trobà els objectes de manera miraculosa quan un bou no parava de gratar el terra i bramar. Els objectes es conserven al santuari. Cal anar-hi, posar el cap dintre l'olla que hi ha sota la creu i que algú toqui la campana que se situa al costat. Llavors, demaneu un desig. 

Dades tècniques:

Distància / desnivell: 19 kms / (1440), (- 750)

Temps: 8:30 amb aturades.

Dificultat: el desnivell acumulat. 

Per baixar-se el track i informació de la ruta:

https://travesiapirenaica.com/gr11/planoles-nuria.php