Etapa 45: Vilamaniscle – Port de la
Selva
Dia 3 de maig de 2022
Sortim de Vilamaniscle des de la
font que hi ha a l’entrada del poble, el mateix lloc on vàrem arribar el dia
abans.
El GR11 continua pel carrer de la Pujada del Castell,
gira a l'esquerra, passa pel costat de les ruïnes del castell i continua a la
dreta pel carrer de Tramuntana fins a arribar al carrer de la Serra. Durant el camí trobarem algun Mas enrunat.
Seguirem cap amunt, fins que es
converteix en pista que ens durà al Coll de la Serra. Poc després de coronar,
la pista es bifurca en dos, agafarem la pista de la dreta, la qual seguirem uns
dos quilòmetres fins a un corriol que baixa bruscament a l'esquerra, a l'Ermita
romànica de Sant Silvestre. Les marques blanques i vermelles coincideixen amb
altres vermelles-verdes i grogues.
Arriba un home en cotxe i obre la
porta de l’ermita. Ens permet que la visitem. Ha vingut a fer una ullada perquè
el diumenge faran l’aplec. Dintre l’ermita t’hi trobes la mar de bé; l’home ens
diu que allà hi ha molta energia acumulada. Serà veritat?
Seguim les marques vermelles grogues.
Les vermells i blanques del GR11 desapareixen durant uns metres, fins que pugem
a una pista on les tornem a trobar Continuarem a l'esquerra pujant per la pista,
un camí vorejat per alzines, coscoll i arbustos florits que perfumen la
caminada. Destaca l’espígol entre la vegetació, ben verda, degut a les pluges
de la primavera. Hi ha zones on han repoblat amb pins i fins i tot algun
eucaliptus.
Arribem al coll de les Portes, des d’on es veu el
poble costaner de Llançà. Una mica abans hem tornat a veure el golf de Roses
que ja ens queda molt a la dreta
La pista baixa amb rapidesa cap a
Llança. Només arribar, passem sota la via del tren i girem a l'esquerra,
paral·lels a una carretera que es creua a 200m.
Fem una volta per Llançà i aprofitem
per dinar a l’Hostal laura, menú del dia, molt ben cuinat i molt bé de preu.
El GR11 abandona Llança i continua per la part del
darrere de l'Oficina de turisme -al costat d'un parc amb font- pel Carrer del
Comte Jórre. Poc després gira a l'esquerra per l'Avinguda Antoni Margarits i
Sagrera, i continua fins a una rotonda on arrenca el camí que puja sense parar
al coll del Perer, en ziga-zaga.
Com que la temperatura encara és agradable es puja prou bé. La
pujada va seguint durant una estona el rierol que baixa cap a Llançà, porta
prou aigua i, juntament amb la vegetació i les roques recorda una mica el
paisatge dels Ports.
En arribar al coll girem a la dreta i seguim pujant
fins a una gran fita (acumulació enorme de pedres) on acaba la part dura de
l'ascensió.
Al fons ja es poden divisar el
Monestir de Sant Pere de Rodes. Ens incorporem a un camí més ample que seguirem
1,5 km fins sortir a la carretera que uneix Vilajuiga i el Port de la Selva, en
un creuament que seguirem de cara. En aquest altiplà hi ha força vaques que
pasturen i ens contemplen sense entendre que hi fem allà.
Tot seguint el camí es poden divisar
les infinites feixes que solquen totes les muntanyes, antics conreus
abandonats, cremats constantment durant els darrers anys. Al costat del camí hi
ha rebrots de ceps que encara es resisteixen a desaparèixer.
Des de la carena, tot caminant cap
al monestir tenim a una banda el Port de la Selva
Poc abans d'arribar-hi, trobem a la
dreta les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals
destaca l'església de Santa Helena de Rodes. Dalt del cim es troben les restes
del castell de Sant Salvador de Verdera. Si teniu temps, des d’aquest punt es
pot veure tota la costa i l’Empordà, en 360 graus.
Arribem al Monestir, una construcció imponent, restaurada i que val la pena visitar si teniu temps. Ah, el temps! Quan fas GR11 sempre vas curt de temps.
El Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes és d'un estil romànic diferent al convencional per a l'època. L'església data del segle X i la portada és del segle XII, encara que anteriorment hi va haver altres construccions, possiblement romanes.
Arribem al Monestir, una construcció imponent, restaurada i que val la pena visitar si teniu temps. Ah, el temps! Quan fas GR11 sempre vas curt de temps.
El Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes és d'un estil romànic diferent al convencional per a l'època. L'església data del segle X i la portada és del segle XII, encara que anteriorment hi va haver altres construccions, possiblement romanes.
Continueu per unes escales que
baixen a l'esquerra, al costat de l'entrada del monestir. A l’esquerra trobareu
un replà arbrat on i ha una font i es pot descansar una estona en un espai ben
fresc.
Seguiu a la dreta sota els murs del llenç sud per un camí de ciment que baixa fins a un aparcament. A l'aparcament, a la dreta, surt un corriol que baixa en ziga-zaga pel costerut vessant i que a l'últim tram, recorre el fons de la vall del Rec dels Gatiens.
Seguiu a la dreta sota els murs del llenç sud per un camí de ciment que baixa fins a un aparcament. A l'aparcament, a la dreta, surt un corriol que baixa en ziga-zaga pel costerut vessant i que a l'últim tram, recorre el fons de la vall del Rec dels Gatiens.
Poc abans d´arribar a la Selva de
Mar, passem per la Capella de Sant Sebastià, d´origen romànic, el seu aspecte
és més aviat el d´un castell.
Arribem al poble de Selva de Mar,
molt maco, travessat per una riera. Baixem pel carrer de la Font i creuem la
Riera al segon pont. Seguim pel carrer de l'Hospital i a 100m girem a
l'esquerra per un carreró que baixa a un passeig paral·lel a la Riera. Al final
del passeig surt un camí que travessa la Riera i s'enfila entre vells murs de
caràcter agrícola. Al cap de 15 minuts se surt a la carretera que puja a Sant
Pere de Rodes, en un revolt de ferradura, on arrenca un altre corriol que baixa
a la dreta a la carretera que uneix La Selva de Mar i el Port de la Selva.
Seguirem la carretera fins a desembocar a la carretera de la costa, al costat del Càmping L'Erola. Seguir a la dreta, vorejant la Badia del Port de la Selva, fins entrar al poble.
Seguirem la carretera fins a desembocar a la carretera de la costa, al costat del Càmping L'Erola. Seguir a la dreta, vorejant la Badia del Port de la Selva, fins entrar al poble.
S’ha girat una forta tramuntana que
aixeca la sorra de la platja i fa dificultós vagarejar prop del mar.
Anem fins a l’hotel a dutxar-nos i descansar. A la nit anirem a sopar a un restaurant típic del Poble i tastem la cuina i el vi de l’alt Empordà.
Una excursió ben llarga, però molt menys exigent del que havíem imaginat, degut a la suau temperatura. Planyo qui la faci durant els mesos d’estiu!
Ens ha sorprès el paisatge de l’Alta Empordà, els conjunts arquitectònics que trobes durant la ruta, antics monestirs i ermites. Sobren les destrosses fetes a la costa per l’excés de construcció de segones residències.
Anem fins a l’hotel a dutxar-nos i descansar. A la nit anirem a sopar a un restaurant típic del Poble i tastem la cuina i el vi de l’alt Empordà.
Una excursió ben llarga, però molt menys exigent del que havíem imaginat, degut a la suau temperatura. Planyo qui la faci durant els mesos d’estiu!
Ens ha sorprès el paisatge de l’Alta Empordà, els conjunts arquitectònics que trobes durant la ruta, antics monestirs i ermites. Sobren les destrosses fetes a la costa per l’excés de construcció de segones residències.
Distància: 23,5 km
Desnivell: (+760),(-910)
Temps: 10 hores amb aturades.
Dificultat: atenció a la calor. La baixada a la Selva de Mar és costeruda.
Aigua: trobarem font als pobles i a Sant Pere de Rodes.
Desnivell: (+760),(-910)
Temps: 10 hores amb aturades.
Dificultat: atenció a la calor. La baixada a la Selva de Mar és costeruda.
Aigua: trobarem font als pobles i a Sant Pere de Rodes.
Enllaç amb la web de la
transpirinenca:
https://travesiapirenaica.com/gr11/vilamaniscle-llanca-portdelaselva.php
https://travesiapirenaica.com/gr11/vilamaniscle-llanca-portdelaselva.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada