GR11 De Maçanet de Cabrenys a La Vajol

 21 de juny de 2021

Prèvia:

A la web de la transpirinenca i en altres fonts, aquest tram es troba inclòs dintre l'etapa "Albanyà-La Vajol". Nosaltres hem separat aquest darrer tram per no fer l'aterior tram tan dur. Si llegiu el comentari de l'etapa Albanyà-Maçanet us adonareu que no va ser fàcil, especialment per la calorada que vàrem haver de patir. Tenim clar que, de tant en tant, cal fer alguna etapa curta que ens permeti un relatiu descans, gaudir del paissatge i tot el que conté: vegetació, fauna, construccions humanes, geologia, etc. Això no es pot fer si anem a pas ràpid obligats pel kilometratge. A més, cal afegir que les distàncies que es marquen en les diferents fonts no són del tot correctes i habitualment és una mica més. Per exemple, segons la web transpirenica la distància entre Maçanet i La Vajol és de 7,7 kms. Nosaltres vàrem cmptabilitzar 9 kms amb el nostre GPS.

Aquest tram és poc espectacular a nivell geològic i de desnivells acumulat. Cal tenir en compte que som prop de la costa, prop del final-principi del gr11 i els cims han deixat de superar els mil metres. És, però, un bany de bellesa i beatitud per als ulls i la ment. També per a fer memòria dels esdeveniments passats, especialment la guerra engegada pels militars golpistes encapçalats pel sanguinari Francisco Franco contra el govern de la República legalment constituït.

Sortim del poble de Maçanet. Si veniu d'Albanyà no cal entrar-hi. Nosaltres, com que vàrem acabar l'etapa anterior aquí busquem la carretera que va cap a Figueres i comencem el recorregut amb un ventent i un fresquet deliciosos. Deixem la carretera i entrem en un bosc d'alzines sureres o suros, un camí tranquil, bell, que transmet serenor i alegria.

Tota la comarca està coberta d'alzines sureres que s'exploten des de fa molts anys i continuen a l'actualitat. El terra és cobert de fulles seques i el cel del verd de les que pengen del arbres. el contrast de colors, afegit al de la retallada del suro a les parts baixes, així com la comoditat del camí converteixen aquest sector en un passeig per una mena de jardi. 

Durant el trajecte trobarem diverses fonts, algunes cegues per la quantitat de vegetació que hi ha crescut i altres per la manca d'aigua. No obstant, es pot recollir aigua sovint, si porteu algun element per a depurar-la de brutícia, microbis i contaminants.

Els senyals del GR no acaben de ser prou clars i sense el GPS podriem perdre'ns en més d'una ocasió, donat que és una zona explotada en els seus recursos i els camins es multipliquen per anar amunt i avall.

Continuem caminant pel bosc-jardí i arribem al "suro de l Pubilla", una alzina surera centenària, declarada arbre monumental, d'uns 200 anys de vida.

Continuem marxant per a trobar els rierols que baixen pels barrancs, on hi ha construïdes fonts, algunes accessibles i altres perdudes.

Sortim a la carretera i creuem pel Pont del Grau. Al cap de poc tornem a endinsar-nos en el bosc. Ara comença la pujada Comencem a pujar muntanya amunt, per fer la volta al Puig de la Creu. En arribar al coll trobarem la antiga mina de talc, anomenada "La Canta" o "d'en Negrín", perquè es va fer servir de refugi d'obres d'art i or i plata del tresor republicà.

Un cop arribats al coll, al cap de pocs metres sortim a la carretera i, una mica més endavant trobem el "Mirador de l'Empordà". 

Des d'aquest indret es pot contemplar el golf de Roses, el rocallam enorme on s'ubica el Cap de Creus i la fi o l'inici del GR-11, la badia de l'Estartit, el massís del Montgrí i tota la plana de l'Empordà. 

Hi trobem un petita escultura d'un pastor, en referència a la famosa sardana. La lletra diu que el pastor s'enamorà d'una sirena. Ell baixà un poc i ella pujà un altre poc i crearen aquesta terra.

Aquest mateix paissatge l'haviem pogut albirar dels del coll del Bassegoda, a l'etapa anterior, però tot quedava més lluny i poc definit.

Des del mirador fins al poble de La Vajol hi ha pocs minuts. Continuem carretera avall i el trobem tot seguit.

La Vajol és un poble molt petit, molt ben arreglat, un marc perfecte per a rodar películes. Els carrers i places són molt fotogènics i no parem de fer anar la màquina. 

 

El poble és un punt important en la ruta de l'exili. En aquell mateix indret fou on el president Companys emprengué el camí cap a l'exili. Hi ha una placa que ho recorda i també una altra en memòria dels republicans que marxaren a l'exili.

En resum, una etapa molt agradable, de gran bellesa, que no hauriem gaudit de la mateixa manera si haguéssim vingut des d'Albanyà. Hauriem arribat reventats i amb poca capacitat per adimirar tot el que ens depara la natura i la història.

Distància a recòrrer: 9 kms.

Altitud màxima: 621

Altitud mínima: 258

Temps: 3 hores amb aturades.

Dificultat: cap ni una

Enllaços a la Tranpirenaica:

https://travesiapirenaica.com/gr11/albanya-macanet-lavajol.php

GR11 De Vilamaniscle a Port de la Selva

Etapa 45: Vilamaniscle – Port de la Selva
Dia 3 de maig de 2022 

Sortim de Vilamaniscle des de la font que hi ha a l’entrada del poble, el mateix lloc on vàrem arribar el dia abans.

El GR11 continua pel carrer de la Pujada del Castell, gira a l'esquerra, passa pel costat de les ruïnes del castell i continua a la dreta pel carrer de Tramuntana fins a arribar al carrer de la Serra. Durant el camí trobarem algun Mas enrunat.

 

Seguirem cap amunt, fins que es converteix en pista que ens durà al Coll de la Serra. Poc després de coronar, la pista es bifurca en dos, agafarem la pista de la dreta, la qual seguirem uns dos quilòmetres fins a un corriol que baixa bruscament a l'esquerra, a l'Ermita romànica de Sant Silvestre. Les marques blanques i vermelles coincideixen amb altres vermelles-verdes i grogues.

 

Arriba un home en cotxe i obre la porta de l’ermita. Ens permet que la visitem. Ha vingut a fer una ullada perquè el diumenge faran l’aplec. Dintre l’ermita t’hi trobes la mar de bé; l’home ens diu que allà hi ha molta energia acumulada. Serà veritat?

Seguim les marques vermelles grogues. Les vermells i blanques del GR11 desapareixen durant uns metres, fins que pugem a una pista on les tornem a trobar Continuarem a l'esquerra pujant per la pista, un camí vorejat per alzines, coscoll i arbustos florits que perfumen la caminada. Destaca l’espígol entre la vegetació, ben verda, degut a les pluges de la primavera. Hi ha zones on han repoblat amb pins i fins i tot algun eucaliptus.

Arribem al coll de les Portes, des d’on es veu el poble costaner de Llançà. Una mica abans hem tornat a veure el golf de Roses que ja ens queda molt a la dreta

La pista baixa amb rapidesa cap a Llança. Només arribar, passem sota la via del tren i girem a l'esquerra, paral·lels a una carretera que es creua a 200m.

Fem una volta per Llançà i aprofitem per dinar a l’Hostal laura, menú del dia, molt ben cuinat i molt bé de preu.

El GR11 abandona Llança i continua per la part del darrere de l'Oficina de turisme -al costat d'un parc amb font- pel Carrer del Comte Jórre. Poc després gira a l'esquerra per l'Avinguda Antoni Margarits i Sagrera, i continua fins a una rotonda on arrenca el camí que puja sense parar al coll del Perer, en ziga-zaga.

Com que la temperatura encara és agradable es puja prou bé. La pujada va seguint durant una estona el rierol que baixa cap a Llançà, porta prou aigua i, juntament amb la vegetació i les roques recorda una mica el paisatge dels Ports.

En arribar al coll girem a la dreta i seguim pujant fins a una gran fita (acumulació enorme de pedres) on acaba la part dura de l'ascensió.

 

Al fons ja es poden divisar el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ens incorporem a un camí més ample que seguirem 1,5 km fins sortir a la carretera que uneix Vilajuiga i el Port de la Selva, en un creuament que seguirem de cara. En aquest altiplà hi ha força vaques que pasturen i ens contemplen sense entendre que hi fem allà.

Tot seguint el camí es poden divisar les infinites feixes que solquen totes les muntanyes, antics conreus abandonats, cremats constantment durant els darrers anys. Al costat del camí hi ha rebrots de ceps que encara es resisteixen a desaparèixer.

Des de la carena, tot caminant cap al monestir tenim a una banda el Port de la Selva 

Per l’altra banda, tot l’Empordà, amb el seguit de poblets que hem anat visitant aquests dies i d’altres: Espolla, Rabós, Sant Climent Sescebes, Vilamaniscle, Garriguella, Figueres al fons... Cap al nord-oest es divisa la silueta del Bassegoda, per on vàrem passar quan fèiem l’Alta Garrotxa. A la dreta continua apareixent el Canigó, encara nevat.

Poc abans d'arribar-hi, trobem a la dreta les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes. Dalt del cim es troben les restes del castell de Sant Salvador de Verdera. Si teniu temps, des d’aquest punt es pot veure tota la costa i l’Empordà, en 360 graus.
Arribem al Monestir, una construcció imponent, restaurada i que val la pena visitar si teniu temps. Ah, el temps! Quan fas GR11 sempre vas curt de temps.
El Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes és d'un estil romànic diferent al convencional per a l'època. L'església data del segle X i la portada és del segle XII, encara que anteriorment hi va haver altres construccions, possiblement romanes.

Continueu per unes escales que baixen a l'esquerra, al costat de l'entrada del monestir. A l’esquerra trobareu un replà arbrat on i ha una font i es pot descansar una estona en un espai ben fresc.
Seguiu a la dreta sota els murs del llenç sud per un camí de ciment que baixa fins a un aparcament. A l'aparcament, a la dreta, surt un corriol que baixa en ziga-zaga pel costerut vessant i que a l'últim tram, recorre el fons de la vall del Rec dels Gatiens.

Poc abans d´arribar a la Selva de Mar, passem per la Capella de Sant Sebastià, d´origen romànic, el seu aspecte és més aviat el d´un castell.

Arribem al poble de Selva de Mar, molt maco, travessat per una riera. Baixem pel carrer de la Font i creuem la Riera al segon pont. Seguim pel carrer de l'Hospital i a 100m girem a l'esquerra per un carreró que baixa a un passeig paral·lel a la Riera. Al final del passeig surt un camí que travessa la Riera i s'enfila entre vells murs de caràcter agrícola. Al cap de 15 minuts se surt a la carretera que puja a Sant Pere de Rodes, en un revolt de ferradura, on arrenca un altre corriol que baixa a la dreta a la carretera que uneix La Selva de Mar i el Port de la Selva.
Seguirem la carretera fins a desembocar a la carretera de la costa, al costat del Càmping L'Erola. Seguir a la dreta, vorejant la Badia del Port de la Selva, fins entrar al poble.

S’ha girat una forta tramuntana que aixeca la sorra de la platja i fa dificultós vagarejar prop del mar.
Anem fins a l’hotel a dutxar-nos i descansar. A la nit anirem a sopar a un restaurant típic del Poble i tastem la cuina i el vi de l’alt Empordà.
Una excursió ben llarga, però molt menys exigent del que havíem imaginat, degut a la suau temperatura. Planyo qui la faci durant els mesos d’estiu!
Ens ha sorprès el paisatge de l’Alta Empordà, els conjunts arquitectònics que trobes durant la ruta, antics monestirs i ermites. Sobren les destrosses fetes a la costa per l’excés de construcció de segones residències.

 On dormir:
A Port de la Selva hi ha varietat d'hotels on escollir, segons el que us vulgueu gastar. 
 

Distància: 23,5 km
Desnivell: (+760),(-910)
Temps: 10 hores amb aturades.
Dificultat: atenció a la calor. La baixada a la Selva de Mar és costeruda.
Aigua: trobarem font als pobles i a Sant Pere de Rodes.
 

Enllaç amb la web de la transpirinenca:
https://travesiapirenaica.com/gr11/vilamaniscle-llanca-portdelaselva.php