Descripció de l'etapa:
Sortim d'hora, no tant com voldriem perquè a l'hotel on ens hem hostatjat no donen d'esmorzar fins les 08:00 del matí.
La primera part, fins arribar a l'entrada de la canal roya no és gaire vistosa, propera a la carretera que va cap Astún i Somport. En arribar a la casa d'Anglasé, prenem la ruta cap dintre la canal.
El camí va entre pins i altres espècies d'arbres, tot seguint una pista forestal sense asfaltar. Després, es fa més estret i va vorejant el riu. Anem remuntant la canal, que es va arquejant cap a la dreta, mentre va pujant. És un paisatge típic de les valls pirinenques aragoneses, molt bell, amb vaques pasturant i la sorpresa d'un festí de necròfags: unes dotzenes de voltors comparteixen una vaca morta. No deu fer massa que ha mort perquè no se sent encara la ferum. Els voltors quan ens veuen intenten amagar-se darrere les roques i altres es dispersen pel vessant tot fent petits saltirons. Imagino que han tingut males experiències amb els humans.
Continuem pujant fins al refugi de Lacuars, en mal estat, travessem algunes zones de bosc. El camí es fa llarg fins al pla de la Rinconada, on las praderies s'apoderen del territori. És un fons de glacera, un típic circ on hi ha instal·lat un nivòmetre. Des del pla ens enfrontem a la paret del circ, el peu del pic d'Anayet que ens espera al capdamunt, juntament amb els llacs (ibones) del mateix nom. No és evident per on s'enfilarà el camí per fer l'ascens de la paret del circ i poder arribar a la zona dels llacs.
Ens trobem una parella que acaba de fer la baixada, just al peu de la paret i ens diuen que el camí va fent ziga-zagues, que no hi ha problema. Comencem l'ascens, prou vertical i en algun indret, degut al meu vertígen em veig obligat a mirar cap al terra. El camí és prou segur, però els qui tenen vertígen saben de què parlo.
Un cop hem arribat dalt el circ el paisatge és espectacular: a la dreta la massa del pic d'Anayet,
al davant l'ibon d'Anayet i al fons, cap al nord-oest el Midi d'Ossau, el mític pic del pirineu.
Travessem el pla, algunes zones prou xopes, i ens adrecem cap al barranc de Culivillas. Comença un joc estrany dels qui han creat el track, doncs ens fan creuar el rierol incontables vegades, ara a dreta, ara a esquerra.
La baixada pel barranc és llarga i a estones pronunciada. mengem al costat del riu. Algú que baixa sembla que ha trobat un escurçó i avisa altra gent. Continuem la caminada, a l'esquerra trobem els pics de l'Infern i unes marmoleres espectaculars. Finalment, arribem a les pistes de Formigal, en concret a l'aparcament d'Anayet. Aquestes pistes ocupen tota la vall i hi ha diversos pàrquings, segons a quina zona vulguis accedir. A partir d'aquí el recorregut és prou avorrit, per pista asfaltada, fins arribar a la urbanització-poble de Formigal. Allà prenem una pista sense asfaltar que va creuant la carretera que va de Formigal a Sallent de Gállego.
Els darrers set quilòmetres no tenen gaire gràcia pel que fa al camí, però els paisatges continuen sent prou bells.
En resum, una etapa no gaire feixuga, amb atractius importants: Canal Roya, Pic d'Anayet, ibones de Anayet, la vista del Midí d'Ossau i els pics de l'Infern.
Distància / desnivell: 23,8 km / (+905), (- 1135)
Temps: 9h (temps de marxa amb aturades).
Per baixar-se el track i informació de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/candanchu-sallent_gallego.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada