GR-11. D’Otxagavia a Isaba

 Dia 12 (15/06/2018) Vuitena etapa del GR-11.

21,5 Kms.

Descripció de l’etapa.

Esmorzem a l’Hostal i cap a les 08:30 sortima a cercar el punt d’inici de l’etapa; és al centre del poble, prop d’un dels ponts. Per fi un dia de sol. L’etapa comença amb una pujada molt llarga i progressiva des del poble cap amunt. Tot el camí és pista forestal i la major part transcorre entre boscos de pins. Com que és pista de vehicles no hi ha fang i podem anar gaudint de la ruta, Sol i terra sec, no està gens malament. És una pujada des dels 700 metres d’altura fins els 1.400, en catorze kilòmetres. De vegades, el bosc dona pas a alguns prats. En general, podem dir que es tracta d’un tram suau i agradable.

Cap a les dotze decidim dinar. Ens hem de trobar amb la Núria i el Joan a Isaba i, al ritme que anem, pensem que arribarem prou d’hora i com que ells arribaran cap al tard, doncs tindrem temps de berenar.

Fa bon dia, estem caminant entre prats i boscos de pi negre per un camí decent, quin luxe! Cap a les tres acaba la pujada, s’acaba la pista i entrem en una zona de prats on pasturen animals, sobretot cavalls. Se’ls veu com s’enfilen cap a uns prats que pugen fins gairebé el cim. El camí torna a ser un fangar inacabable, què ens havíem pensat! Finalment, ens separem dels prats enfiladissos i els animals i ens endinsem en el bosc, comencem la baixada, en principi sembla fàcil i agradable, una fageda amb el camí prou ample i sec però és un miratge. Segons anem baixant el camí s’estreta, el fang cobreix tot el sòl i per on hem de trepitjar i, a més, és tot inundat per l’aigua. A partir d’un moment la cosa empitjora perquè el camí desapareix, gairebé no es pot veure, tot és cobert de vegetació exhuberant, fang i aigua.

La baixada comença a fer-se interminable, com en algunes etapes anteriors, són 6,5 kilòmetres de descens trencacames i trecagenolls. Per fi, quan ja hem baixat un munt de metres, arribem a una ermita, Santa Maria de Idoia. La vegetació ho ha envaït tot absolutament. Trobem una reixa de ferro amb un passador. Quan l’obrim, segurament degut al soroll, apareix una dona que ens diu que viu allà, és l’ermitana, i que cuida del lloc. Parlem de l’estat dels camins, de l’aigua, el fang, etcètera i ens diu que sí, que és veritat que ha plogut molt però que sense pluja no estaria tot tan verd. Ens diu que a partir d’aquest punt, el camí fins el poble és millor, que solament falten uns 900 metres.

Continuem la passejada i, realment, ara el camí és prou agradable fins el poble. En un revolt se’ns apareix, el veiem des de dalt, sembla prou maco.

Portem tants dies mulltas i enfangats que podríem haver perdut la il·lusió, però això no hi cap en nosaltres, cada pas que donem per aquestes muntanyes té un plaer amagat, serveix per descobrir un instant del temps en què la natura ha creat una obra d’art. Cal tenir els ulls ben oberts, l’esperit animat i l’alegria de viure intacta. Malgrat de vegades la pròpia vida t’ho faci una mica incòmode et compensa amb molts altres moments de plenitud.

Arribem i a l’entrada trobem un hotel-apartament, molt nou, és on hem contractat per dormir. Ens aten una extremenya molt simpàtica i maquillada. Pugem a l’habitació a deixar les coses, correcta, còmoda i comfortable, i després baixem al bar a prendre la cervesa de rigor, que ens senta de meravella.Tornem a l’habitació, ens dutxem i ens canviem la roba, bruta de fang, i anem a fer un volt pel poble. És bonic, pugem cap a la part alta, cap a l’església i després, de baixada, entrem en un petit colmado a comprar un formatge del Ronkal i xocolata, les dues coses típiques de la vall on ara ens trobem. La dona que ens cobra és la mateixa que ens hem trobat a l’ermita. Sembla una situació d’aquelles que passen en els somnis, amb una part d’intangible, com si estiguéssim participant en la visualització d’una pel·lícula, com si no fos real. Li dic que ja ens hem vist a l’ermita fa una estona i ens diu que sí, que avui té molta feina i ha d’estar a molts llocs. Potser té capacitat de tele-transportació o potser sabia que, com a excursionistes, aniríem al colmado a comprar provisions.

Quan tornem cap a l’hotel passem per una mena d’amfiteatre, amb graderies i un petit escenari cobert, on s’està fent la presentació dels infants alumnes de l’escola de música del poble. Ara mateix hi ha uns nens i nenes tocant l’acordió acompanyats d’un bateria. En acabar, entren un grapat de percussioniste que fan d’acompanyament a un home, segurament el mestre, que toca al saxo “the pink panther”. Els pares aplaudeixen a rabiar l’actuació dels nens. Amor de pares. Continuem cap avall, abans però hem localitzat un parell de llocs on poder sopar, assessorats per l’ermitana colmadista.

Arribem a l’hotel quan ha començat a jugar Espanya contra Portugal, són els campionats del món de futbol a Rússia. De moment van un a zero a favor dels portuguesos. L’excursió, millor dit la baixada ens ha cansat molt i ens esperem a l’habitació fins que arribin la Núria i en Joan. Sentim uns crits molt bèsties. Sembla que ha empatat Espanya. Mentre estem descansant al llit sona el telèfon, ja han arribat. Baixem a rebre’ls. Ara Espanya perd per dos a un. Mentre pugen a deixar les coses i baixen per anar a sopar el resultat passa a tres a dos a favor d’Espanya. En Joan està amoïnat perquè guanya l’imperi del mal.

Anem al Txiki, on ens havien dit que no calia reservar, però resulta que és ple. Ens diuen que esperem vint minuts. Prenem una cervesa i mentre, en Joan veu a la paret un cartell on diu “independentzia”. Ràpidament ho comenta amb l’amo del bar qui li contesta: “vosaltres us heu posat ara, però nosaltres ja fa molts anys que ens ho treballem”. Sopem i ens porten per a cada un una perola immensa del que hem demanat, cada plat és per a tres persones. Tot és molt bo i l’ambient i el tracte és molt agradable i amistós.

Sortim contents del Txiki i tornem cap a l’hotel. A la zona de l’amfiteatre s’està la gent jove del poble davant un bar fent festa, divendres, i prenent copes. Arribem a l’hotel que ja són les onze de la nit. Finalment, Portugal ha empatat i el partit ha acabat tres a tres. Quedem que esmorzarem cap a les vuit i anem a dormir.

Resum itinerari:

Dificultat: mitjana- fàcil. Baixada forta al final

Ochagavia  (Vall de Salazar) 758m  - Zapotea  1270m – Coll Kakueta 1365m. – coll Belozcarre 1370m. Santuari  d’Idoia  – Izaba (Valle del Roncal) 814m.

La 1ª part fàcil. La 2ª part descens més fort i dur.

Seguir el riu, cap el Nord del poble. Passar per el rètol “estación patatera”. Pista amb bosc de pi negre amb pujada.

* Ladera del Zamenguda. Paso de Arontza 1215m.

Descens per bosc elfic amb molsa. A la baixada et pots perdre.

*Zotrapea. 2h35min; 11,4 kms. Merendero. Lakuaga (balsa). És comparteixen trams amb la cañada de los roncales.

*Coll Millingrate Kakueta.

*Coll Belozkarre. El Ezkaurre queda al ‘Est. Al sud el Roncal , Urzanqui.

*Santuari d’Idoia. Roureda. Camí empedrat amb tombes. La baixada correcte és molt directe i forta.

Izaba

Distancia/desnivel: 21,1 km / (+730 m), (-730 m)

Tiempo: 5h25min (tiempo de marcha sin paradas).

Dificultad: media-fácil. La mayor parte del recorrido es por pista. La única dificultad reseñable es la empinada bajada a Isaba que pondrá a prueba nuestras rodillas.

Recorrido/Itinerario:

(0h0min; 0 kms) Ochagavía (750m). Siguiendo la calle paralela al río, hacia el norte del pueblo, se pasa por un antiguo edificio con cartel "estación patatera". Poco después tomamos un camino que asciende entre pinares y bojes. El GR 11 discurrirá por pistas buscando la divisoria de la sierra, pasando por...

(2h35min; 11,4 kms) el merendero de Zotrapea (1.302m) y Lakuaga (balsa), compartiendo algunos tramos con la "Cañada de los Roncaleses", y llega así al...

(3h40min; 4 kms; Acum 15,4 kms) Collado de Millingrate Kakueta (1.356m)Vistas a nuestra izquierda del Orhy, Kartxela, Anie y Ezkaurre. Se deja la pista y cogemos una senda que transita por pastizales, hasta adentrarse en el bosque de hayas, donde comienza la bajada que nos llevará a Nuestra Señora de Idoia y finalmente a ...

(5h25min; 5,7 kms; Acum 21,1 kms) Isaba (790m).

¿Dónde dormir?

Hotel HG Isaba que dispone también de apartamentos de 1-2 dormitorios, Cafetería-Restaurante y derecho a la piscina climatizada municipal que se encuentra al lado.

Alternatives:

Hostal Lola

Otros servicios:

En Isaba podemos encontrar servicios básicos como supermercado, cajero o bar-restaurante.

Cartografía:

- Alpina: Valles de Irati y Aezkoa (Escala: 1/25.000) y Valles de Belagua y Roncal (Escala: 1/25.000).

- SUA edizioak: Belagua y Zuriza (Escala: 1/25.000).