De Tavascan a Àreu
Etapa 29 del GR11 transpirinenc
Tavascan és un petit poble del pirineu ubicat a la comarca del Pallars Sobirà i pertany al terme municipal de Lladorre.
Està situat a la dreta del Riu de Lladorre i a l'esquerra del de Tavascan (tram superior de la Noguera de Cardós), justament a l'interfluvi dels dos rius, en un coster, entre 1.106,9 i 1.154,5 metres d'altitud. És al capdamunt de la carretera L-504, que acaba en el poble (continua a través de pistes forestals). És el poble més al nord de tota la Vall de Cardós.
En el poble hi destaca la Molina i l'església parroquial de Sant Bartomeu, a més del complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós. Damunt del riu de Lladorre, justament abans que s'hi uneixi el de Tavascan, hi ha el Pont de Tavascan, romànic, que uneix les cases de Tavascan de les dues riberes del riu.
En el poble podeu trobar allotjament en diversos hotels i cases rurals on podeu dormir i menjar, però si voleu abastir-vos d'aliments solament existeix una petita botiga de queviures que obre de tant en tant, segons l'època de l'any.
Per arribar-hi, hem hagut de deixar el cotxe a Andorra, Arans, on acabarem aquesta part del GR11 i prendre un taxi que ens dugués fins a Tavascan.
Per iniciar l'etapa haurem de creuar el riu per un pont situat al costat del punt d'informació turístic. En aquest punt vàrem tenir el primer ensurt, doncs no va haver manera d'engegar l'aparell de GPS (follets malignes que acompanyen els excursionistes). Per sort, la major part de la ruta es troba ben senyalitzada.
El GR11 travessa la Noguera de Lladorre i s'enfila a l'esquerra, cap a un dipòsit d'aigua. Aquí girem a la dreta, per afrontar una forta pujada sota un bosc de bedolls, avellaners i alguns roures, fins a la cabana de Castells (ruïnes).
En aquest punt el camí es torna més planer i clar i ens permet de continuar més relaxadament. El GR11 segueix horitzontal, a mig vessant, creuant alguns barrancs com el de les Planes, on podem agafar aigua. En un parell d'indrets on el camí és rocallós hi ha instal·lats cables per fer el trànsit més fàcil, ja que tot i ser un tram relativament senzill, pot ser perillós si el terra està mullat.
El sender continua en direcció sud, passa el Canal del Vedat i comença a girar a l'esquerra (Oest) camí de Boldís Sobirà. Abans deixarem a la dreta un trencall que baixa a Boldís Jussà.
A Boldís Sobirà (1485m) trobem una font. És un petit poblet, encantador però inesperadament aquest encant queda totalment arruïnat quan, provinent d'una de les cases (allotjament rural) surt un bram continuat i inacabable de reggeton. Bogeria absoluta.
Des d'aquest poblet surt una pista que seguirem una mica més d'un quilòmetre, fins a trobar un trencall a mà esquerra que puja amb fort pendent de nou cap a la pista. Continuem un quilòmetre fins a la Punta de Roquetes (1920m), on les marques vermelles i blanques desapareixen, l'abandonen per prendre un trencall a mà esquerra. En aquest indret han perllongat la pista forestal i fet malbé part del camí, també les marques, doncs han tallat arbres. Cal anar amb compte de no passar de llarg aquesta drecera perquè si continuem per la pista arribarem a un pla i per aconseguir de recuperar el camí haurem de tirar pel dret amb un desnivell considerable (us pot venir a la ment el teorema de Pitàgores, els catets i les hipotenuses).
Continuem el camí que es va enfilant i poc després tornem a creuar la pista i continuem amunt, per afrontar el tram més costerut de la pujada i arribar al Coll de Tudela (2239m). Una àmplia esplanada amb diversos corrals fins on es pot arribar amb cotxe. La vista des del coll és molt bona. A una banda podem veure (dia molt clar), la vall de Tavascan, les pistes d'esquí d'Espot, els Encantats, el Montardo i, al fons, el massís de l'Aneto. Per l'altra banda del coll, la vista s'obre sobre la Vallferrera i la Pica d'Estats (3143m) i l'immens Monteixo (2905).
Ens aturem a dinar i a descansar una estona de la pujada. Encara és aviat i tenim prou marge horari per arribar a Àreu sense problemes de llum.
El camí baixa ara amb rapidesa cap a la Vallferrera entre el bosc de pins i arribem a les bordes de Costuix (1720m). Seguirem pel camí que més avall arriba fins a les bordes des d'Àreu. A uns 50 metres, en un revolt a l'esquerra, hi ha un rierol que sembla fiable per agafar aigua.
Poc després abandonem la pista per una senda que surt a l'esquerra i baixa de forma directa, creuant diverses ocasions la pista. Pareu atenció per no perdre les dreceres. Tot i que la drecera baixa de forma decidida i el descens es fa dur, és millor que no fer un munt de quilòmetres seguint la pista.
Finalment, arribem a la part superior del poble, la Força d'Àreu (1245m) i baixem carretera avall fins a l'hotel Vallferrera, on pasarem la nit per continuar demà cap a Baiau. Allà ens espera l'Oriol, que ha vingut a recollir l'Alba. Ens ha acompanyat aquesta etapa però ara se n'ha de tornar a casa seva perquè té feina.
Àreu és un poble bonic, no gaire gran, amb el mateix problema que altres pobles pel tema de l'avituallament; hi ha una botigueta que obre de 17:30 a 19:30 i si no és en aquestes hores no dóna servei.
L'Hotel Vallferrera és una alternativa molt bona, la propietària és una gran persona, amable i que ajuda en tot el que pugui.
Visitem el poble, els tipus de construccions, alguns recordatoris de temps. Com a fet històric a destacar, em aquest poble hi va romandre amagat Mossén Batlle durant un temps. En un dels carrers trobem una placa de pedra on es descriu la seva estada.
Una mica d'història d'aquest personatge, cabdal en el món de l'escoltisme:
Mossén Batlle ingressa el 1922 com soci en el Centre Excursionista de Catalunya i el 1928 s'integra en l'associació dels Minyons de Muntanya fundada per Josep Maria Batista i Roca, creada l'any anterior i amb la qual col·laborarà estretament al sí de la Germanor de les Guies Excursionistes i els Minyons de Muntanya.
El Cop d'estat del 18 de juliol de 1936, enxampà, durant el diumenge 19, Mn. Batlle i els seus minyons baixant la Pica d'Estats i hagueren de restar dies a Pallars Sobirà (Àreu) fins que foren rescatats per un autocar custodiat per Mossos d'Esquadra enviat pel Conseller de la Generalitat, Ventura Gassol. Arran d'aquest fets Antoni Batlle s'exilià a Suïssa on restà fins a la fi de 1938. El mateix any empès per la situació política tindrà lloc la unificació de Minyons de Muntanya i els Boy Scouts de Catalunya.
Ha estat una etapa no gaire complicada, però llarga, la calor ens ha fet patir i el desnivell és considerable. Hem hagut de pujar 1.200 metres i, posteriorment, fer una llarga baixada de 1.100 metres.
Dades tècniques:
Distància/desnivell: 18 kms / (+1.225),(-1.100).
Temps amb aturades: unes 8 hores.
Dificultat: un parell de pujades ben verticals i la distància. Pel que fa a la dificultat tècnica, solament destacar el parell de passos on cal anar amb compte, però no dificultosos.
Aigua: Trobarem diverses fonts pel camí (indicades a la descripció) i algun rierol.
Per baixar-vos el track i informació més detallada de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/tavascan-areu.php
Una de les boniques etapes del GR 11
ResponEliminahttps://www.migranodearena.org/ca/repte/800-km-pel-pirineu-contra-el-cancer-