Han estat sis mesos de preparació exhaustiva, una mica massa pensava, però ara que hem començat el viatge veig que no, que han estat necessaris. Anem equipats amb tot el que hem pensat que calia i, de moment, no notem que ens manqui res (més endavant veurem) i això tenint en compte que hem hagut de suportat sol, pluja i vent. Solament ens ha mancat el fred.
Vàrem tenir la sort de llegir experiències d’altra gent que ho havia fet abans, fins i tot algú va arribar a publicar un llibret de caire gairebé psico-espiritual, amb el títol “El cor de les muntanyes”. L’autor és en Toni Barnils, a l’editorial Tushita edicions. També va ser important i divertit llegir el blog ( https://almudenama.wordpress.com/tag/gr-11/) d’una noia que va començar el GR-11 com nosaltres, pel cap Higuer. L’ha fet en diferents trams, des de l’any 2012 i ha acabat el 2016. El primer tram, el d’Euskal Herria, el va fer sense preveure gens el que necessitaria i, com a conseqüència, inevitablement, li va pasar de tot. Aquest relat ens va ajudar molt, doncs disposàvem de molta informació sobre allò que no s’havia de fer, i allò que sí calia fer, què havia resultat imprescindible i que no. Impagable el relat. T’estimem, Almudena.També és molt important consultar internet, doncs hi ha un bon nombre de blogs i pàgines web. La més important de totes, sense dubte és la “Travesia Pirenaica” (https://travesiapirenaica.com/gr11/gr11.php). Fàcil de trobar, solament cal escriure a Google “GR11”. Té informació exhaustiva etapa per etapa, amb mapes, descripció detallada de cada etapa, gràfica de desnivells, fotografies... un plaer i un luxe.
També va ser impagable haver fet quinze dies d’entrenament a la Cerdanya, amb sortides organitzades tot tenint en compte els kilòmetres i desnivells als què ens hauríem de sotmetre. Importantíssim, ens ha posat en forma i les etapes, de moment, no ens han sorprès, ja estàvem preparats per fer-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada