Dia 5 de setembre de 2021
Etapa 24 de la transpirinenca
El refugi de la Restanca forma part del circuït dels carros de foc. Això es nota en el volum de persones que s'hi allotgen. Això també implica que cal preparar la motxilla abans que no comenci a moure's tothom, a partir que obren els llums (set del matí).
La tarda i nit anterior, així com aquest matí, hem estat acompanyats a taula per un parell de bombers jubilats que fan els carros de foc i una noia que ha vingut de Madrid per a fer unes quantes etapes del GR11.
A dos quarts de vuit comença l'esmorzar i ja hi som a taula amb l'equipatge preparat. Sortim tan aviat com acabem, per aprofitar la fresca, doncs ens espera un seguit de pujades i baixades que val la pena assegurar abans que no comenci a picar el sol. No és un desnivell excessiu, doncs passarem dels 2.010 metres on es troba el refugi fins als 2.568 del port de Caldes, el punt més alt de l'etapa.
A dos quarts de vuit comença l'esmorzar i ja hi som a taula amb l'equipatge preparat. Sortim tan aviat com acabem, per aprofitar la fresca, doncs ens espera un seguit de pujades i baixades que val la pena assegurar abans que no comenci a picar el sol. No és un desnivell excessiu, doncs passarem dels 2.010 metres on es troba el refugi fins als 2.568 del port de Caldes, el punt més alt de l'etapa.
El recorregut es troba ben senyalitzat i en poc més de mitja hora de pujada arribem al primer descans, l'estanh deth cap de Port, a 2.230 metres. No ha estat complicat, però a partir d'aquest punt es torna més rocallós segons ascendim el port de Oelhacrestada (2.475m).
A l'esquerra ens queda el Montardo (2.833 mts). Qui no l'hagi pujat no se'l pot perdre, les vistes des del cim són espectaculars i l'ascens es fa en menys d'una hora.
Nosaltres ja el vàrem pujar fa uns quants anys i continuem cap a l'est, per arribar a l'estany del port de Caldes.
A partir d'aquest punt, ens resta el darrer port, el més alt del recorregut, el de Caldes, de 2.568 metres, però com que ja som prou alts no es fa gaire pesat.
Val a dir que, fins aquí, l'etapa ha estat molt concorreguda, fa bon temps i s'hi creuen diverses rutes. En aquest coll la majoria de la gent aprofita per fer una petita aturada i intercanviar informació sobre què els espera i les característiques dels refugis.
Iniciem el descens (gairebé quatre-cents metres), fins arribar al fons de la vall. Un cop ens trobem al costat del torrent, el camí queda perjudicat durant una estona per l'aigua i els rocs, però al cap de poc, després de creuar-lo un parell de vegades, primer en un sentit i després en l'altre, albirem la presa i el refugi vell. A la dreta es troba el refugi nou, on arribarem després de passar un pont que creua el riu.
Tenim la impressió de trobar-nos en una mena d'estació d'enllaç, on s'hi acumula gent que viatja en totes direccions. No imagino com deu ser quan no hi hagi restriccions Covid que limiten l'aforament. La gent és per tot, fora i dintre. La muntanya s'ha popularitzat, indubtablement.
Al costat del refugi hi ha un heliport, l'únic lloc on es pot obtenir senyal per als mòbils. La plataforma és recorreguda pels nouvinguts, que cerquen el punt on poden establir senyal per a rebre i enviar missatges. Avui, sense comunicació entrem en crisi.
Podem resumir que ha estat una etapa curta, 7,1 kilòmetres, sense cap complicació a destacar, més encara si fa bon temps com ha estat el cas, i amb un desnivell no gaire important.
Dades tècniques:
Distància: 7,1 kms
Desnivell: (+640m),(-510m)
Temps: 6 hores amb aturades.
Per a baixar-vos el track i informació més detallada de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/restanca-colomers.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada