GR-11. Des de Irun fins a Bera de Bidasoa.

Dia 3 (06/06/2018) Primera etapa del GR-11. Segona part.

22 Kms.

Descripció de l’etapa.

Sortim d’Irun cap a quarts de nou. El camí del GR-11 dintre la ciutat va per l’avinguda principal, passa per l’Ajuntament i et condueix als afores. Passem per una escola on estan arribant els autocars dels nens per entrar-hi. Són nens petits. Els mestres els parlen en basc però veig pocs que el parlin entre ells. Em recorda casa nostra.

Abans d’arribar a l’Autopista arribem a una zona anomenada “circuito saludable”, una mena de circuït que transcorre per jardins prop del riu que permet passejar o fer running. Passem per sota de l’autopista i trobem a ma esquerra la pujada a l’ermita de San Marcial. És una pujada de més de 30 graus d’inclinació, asfaltada, que en menys d’un kilòmetre puja dos-cents metres. Per començar, deu ni do. Arribem xops de suor a l’ermita. És una zona de picnic, amb un bar-restaurant i una vista esplèndida de tota la badia d’Irun i Hendaia. Val la pena pujar-hi solament per la vista.

Trobem alguns que han pujat per fer exercici. Un parell de persones ens demanen si anem a fer el GR-11 i ens diuen que ahir, el camí per on passàvem baixava amb un pam ben bo d’aigua. Devia ser la mateixa tempesta que ens va agafar a nosaltres al cap Higuer. Ens informen del què trobarem, tot assenyalant les muntanyes del fons per on haurem de passar i ens diuen que el camí està prou ben senyalitzat.

Continuem endavant i fem una altra pujada, aquesta d’uns 2 kilòmetres, que ens torna a enfilar dos-cents metres més amunt. És una pista que va pujant pel bosc. Trobem uns quants ciclistes de muntanya que baixen, fets unes autèntiques bales. Solament de veure com baixen m’agafa la por.

Arribem a una zona de prats, on hi ha cavalls i un monòlit. És el senyal a partir del qual, si l’ultrapassaves, et podien considerar desertor. Ara ve baixada i continuem per boscos i prats. El camí va paral·lel a la carretera fins que es desvia cap a uns prats ocupats per vaques negres, fan una mica de por, i ens obliga a passar molt a prop seu. De moment però, no ens ataquen. En general, les vaques que hem trobat semblen més pacífiques que les catalanes.

Els paisatges són canviants amb roures, faigs,castanyers i prats de falgueres plens de didaleres. Tot el que haviem pujat ara ho fem de baixada. Si haviem pujat 400 metres ara baixen 380 per una pista forestal amb molta pedra solta i aigua, un pel pesada. Finalment arribam a una zona plana. El camí és tot boscuriós i molt agradable, però comencem a necessitar descans i menjar alguna cosa per tornar a recuperar forces. Volem fer-ho quan arribem a l’embassament que tenim marcat com a molt proper però sembla que no arribem mai. El camí ara comença a pujar de nou, amb el cansament que duem al damunt, però a la fi arribem a la carretera que creua l’embassament. És petit i molt bell, tots els vessants fins l’aigua són coberts pel bosc. Trobem un cartell on explica l’etapa sencera que estem fent i un altre que anuncia un restaurant. Ens asseiem en un racó de la presa, allunyats del trànsit. Mengem els entrepans, kiwis, plàtans, xocolata i, per acabar, una racció de glucosa-cafeïna perquè no ens agafi la pàjara després de dinar, doncs ara toca pujar novament dos-cents metres en un kilòmetre. Mentre dinem passen dos nois i una noia que estan fent l’etapa, però solament fan aquesta i tornaran després a Irun. Ens diuen que continuen cap al bar-restaurant.

Recollim i comencem a pujar. El camí és ben obert, seguim un rierol que baixa de dalt de la muntanya fins a l’embassament. És un camí de fades i follets, amb arbres coberts de molsa i líquens. Una mica més amunt del restaurant trobem al trio d’abans, asseguts, tot menjant. Són al costat d’un grup de ponis. Desconec el motiu però en aquesta zona hi ha molts caserios amb ponis.

Arribem a dalt del coll, ha estat més suau del què pensàvem, potser ha estat la dosi energètica. Ara el camí va passant per diferents caserios, és un paissatge rural increïblement bell, ben cuidat, amb cases molt ben conservades. Passem per davant d’un dels caserios i trobem una parella fent feines del camp. Els demanem si anem bé i quanta estona falta per arribar a Bera. Ens diuen que una hora i mitja (descobrirem que és temps de pagés, nosaltres triguem dues hores i mitja). Diuen que seguim les marques, que està molt ben senyalitzat i que tinguem precaució quan arribem a unes casetes de cacera (palomeras) de no tirar cap a la dreta perquè arribariem a Lesaka enlloc de Bera.

Continuem per una zona de grans boscos, amb fagedes i rouredes. A la tardor deu ser espectacular el color vermellós que deu agafar el paissatge. Ara també ho és però. Trobem més grups de ciclistes que baixen a tota castanya, per la mateixa ruta que el GR-11, doncs aquesta zona és una pista de dos metres d’ample. Arribem a les casetes de caça, som a la part més alta de la muntanya. Hi ha unes quantes, sembla ser que, quan és temporada, s’amaguen per caçar els coloms que migren. Fem una parada tècnica per beure i menjar una mica de xocolata.

Per fi albirem Bera de Bidasoa. Des de dalt no sembla gaire maca perquè a un costat hi ha un gran polígon industrial. La baixada s’accentua. Hem pujat 420 metres i hem d’arribar a zero. És una baixada no gaire agradable, amb tot el camí envoltat de plantes punxegoses. Per fi arribem al pla, a un barri de cases soles. El primer que sentim és basc, dos homes treballant, fent llenya. El barri per on travessem és molt tranquil i agradable, amb cases grans, ben posades i cuidades. Hi ha una que és idèntica a les dels Alps austríacs, tant pel que fa a la mida, com a la teulada i les flors dels balcons.

L’entrada al Poble es fa pel pont de San Miguel, on sembla ser que va haver una batalla important contra els francesos. En aquestes terres hi ha molts indrets i moments on van haver-hi batalles contra els veïns. El pont és molt antic, l’han reconstruït. Continuem pels carrers del poble fins que arribem a l’Hostal, l’Ansonea, nom molt basc però una enganyifa. Ho porten rumaneses i d’hostal no té res, són habitacions i no donen esmorzar, doncs a la nit no hi ha ningú. L’ambient és el d’un establiment de carretera, més propi dels que trobes a la N-2 a Catalunya.

Deixem les coses a l’hostal però al cap de deu minuts demanem canviar l’habitació perquè on ens han posat se sent un soroll de motor continu, prou fort, que et destrossa. Anem a sopar a un altre hostal, aquest sí que és autèntic i després tornem a l’habitació per dormir. Demà fem una pausa. No estem cansats, però d’inici, sobre el plànol, ens va semblar que seria prudent fer un descans per si de cas.

Aquesta etapa ens ha posat en certa tensió perquè ha estat dura, moltes pujades i baixades. La Rosa i jo tenim constitucions diferents i plantejaments diferents a l’hora de fer el recorregut, quan de temps hem de caminar sense descansar, com hem d’entomar les pujades, etc. Finalment ens hem posat d’acord en que és necessari fer aturades com a mínim cada dues hores, un petit descans, per beure i, si cal, prendre algun aliment energètic. Aniran sortint més coses i ens haurem d’anar posant d’acord en com superar-les.

Resum itinerari:

Irún – S. Martzial 200m. – Collado d’Erlaitz 445m – Coll Ursaín 460m. – Pantà S. Antón  - Telleria 417m. – Bera 56m

Ajuntament Irún. C/ Alzukaitz .Abans de creuar el riu Altxuko carril bici amb les marques. El Cementiri d’Irún queda a costat  del inici de la carretera GI 3453. Es passa per sota de la AP8.

*Ermita S.Martzial - Merendero. Pista de ciment que travessa 2 cops la carretera GI 3453. Mirador sobre el Bidasoa que queda a l’esquerra.

Saroia Berri. Ascens cap el Sud.

*Coll Erlaitz= Erlaitzco Lepoa(coll) -  A l’esquerra fortalesa militar de Pagogoña. Hi ha el “Mojón de Soroeta” per els desertors. Recorregut paral·lel a una carretera durant un km.

Coincideix amb el Gr 12.1 que se’n va cap el sud-oest seguint la GI 3454. Cavalls. Carretera al costat del coll. El GR 11 deixa la carretera i gira cap a l’esquerra. No gaire ben senyalitzat.

*Coll d’Ursaín. Pic a la dreta- Aiako Harriak (penyes).

Pic de San Antón - Urtegia al’esquerra.

*Es voreja el Pantà de S. Antón o Endara ( 11 Km. 250m.)en direcció Est. La carretera NA 4000 és al costat. Hi ha una ermita a la dreta i un bar obert i venta d’Olaberri.

*Coll de S.Antón – Tellería. Pista de la dreta. Passat el coll a l’esquerra el Caserio de Telleria.

Vorejar l’Illasmendi (500m) per el Nord. El camí fa una corba. Hi ha el Caserio de Gardesoro. Abreujador d’animals. Es passa per una línia d’alta tensió. Bosquet selvàtic amb matolls, llot i fatgos. Bosc de Manu, la gran ombra del món.

*Collado de Amargún – Alaseta 330m. No agafar el GR 11.3 que va a Lesaka cap el Sud(dreta).

*Baixada a Bera amb casones. S’entra per el pont de S. Miguel al poble.

Distancia/desnivel:  22.4 km / (+830 m), (-780 m)
Tiempo: 5h45min (tiempo de marcha sin paradas).
Dificultad:  El recorrido esta muy bien señalizado a partir de Irún y los caminos son buenos. Se alterna pista, camino y alguna senda.
Agua: a lo largo de la etapa encontraremos varias fuentes que indicamos en el texto además de algunos riachuelos, aljibes, etc.

Recorrido/Itinerario:

Ajuntament Irún. C/ Alzukaitz .Abans de creuar el riu Altxuko carril bici amb les marques. El Cementiri d’Irún queda a costat  del inici de la carretera GI 3453. Es passa per sota de la AP8.

Seguiremos por el paseo peatonal, después se cruza la regata y se pasa bajo la autopista AP8. Continuamos a la derecha para enseguida tomar una pista de cemento que arranca en fuerte subida a la izquierda. En la subida nos toparemos un par de veces con la carretera que sube a la...

(30 min; 1,6 kms) Ermita de San Marcial (205m). En la zona encontraremos además de la ermita, un bar, una zona de merenderos y un par de fuentes. La subida continúa por pista y luego por camino. Durante el recorrido pasamos junto al caserío de Saroiaberri -muy decorado y con un bonito jardín presidido por un gran olentzero- y poco después un cartel nos dará la bienvenida al Parque Natural de Aiako Harria. Seguiremos ascendiendo camino del...

(1h; 4,3kms, acum 5,9kms) collado de Erlaitz (445m) donde encontramos la famosa "Piedra del Desertor" o "Mojón de Soroeta".

Se trata de un mojón (mugarri) en el que se halla grabada la siguiente inscripción: "Desde aquí la deserción tiene pena de vida". Tal advertencia iba dirigida a los soldados que en el siglo XVIII estaban allí destinados ante la posibilidad de una invasión francesa, sobre las consecuencias de abandonar filas.

Hasta este lugar del Parque Natural de las Peñas de Aia llega una carretera desde Irún. Es un lugar muy frecuentado, en los alrededores hay merenderos y varios lugares para hacer fuego, aunque en la única fuente que encontramos pone "no apta para consumo". El GR11 sigue aproximadamente durante 1km paralelo a la carretera compartiendo recorrido con el GR121 (Vuelta a Guipúzcoa) hasta el collado de Ursain donde gira a la izquierda y se separa de este. La marcha continúa por camino cómodo, descendente, en busca de la...

(1h45min; 6,5 kms; Acum 12,4 kms) presa del embalse de Endara (250m). Cruzamos la presa siguiendo la carretera y continuamos por ella durante unos 500 metros hasta la ermita de San Antón que encontramos a mano derecha (fuente). Al otro lado de la carretera, junto al caserío de Olaberri (bar-restaurante), arranca la empinada senda por la que continúa el GR11. En pocos minutos alcanzamos el...

(30min; 1,5 kms; Acum 13,9 kms) collado de Tellería o de San Antón (415m) atravesado por una pista de hormigón. En la bifurcación, tomaremos la pista de la derecha, poco después dejamos a la izquierda el caserío de Tellería y más adelante, a unos 700m desde el collado, atravesamos una pista y seguimos de frente. Es un tramo con continuas subidas y bajadas que discurre entre bosques, prados y caseríos. Seguiremos por este camino otros 700m dejando a la izquierda varios caseríos hasta que lo abandonamos para tomar una senda a la izquierda que se dirige al caserío de Gardelsoro, donde hay un abrevadero para los animales. Hasta el caserío llega una pista que seguiremos hasta salir a otra principal. El GR11 gira a la derecha por la nueva pista para abandonarla de inmediato por una senda que sale a la izquierda. Nos incorporamos a un camino que discurre horizontal a media ladera del Illasmendi (505m). Pasamos bajo una línea de alta tensión y cuando comienza la bajada y la senda se introduce en el bosque, encontramos una pequeña fuente. Continuamos bajando hasta el collado de...

(1h; 3,7 kms; Acum 17,6 kms) Alaseta/Alasta o collado de Amargún (330m) en la mayoría de mapas. Atravesado por la línea de alta tensión que cruzamos anteriormente, junto a un pinar y un deposito de agua con forma de caserío, la senda se bifurca. De frente vamos a Bera, a la derecha bajaremos a Lesaka por la variante GR11.3. Seguiremos pues a la izquierda. A unos 600m encontramos un cruce múltiple algo confuso debido a la tala de árboles (en algunos mapas este es el collado de Amargún). Seguiremos de frente, en subida. Dejamos un cruce a la derecha y continuamos subiendo, desestimamos un camino que desciende a la izquierda y poco después tomamos el siguiente. En adelante las marcas nos llevarán en claro descenso hasta el final de esta larga etapa en...

(1h; 4,8 kms; acum  22,4 kms)) Bera (35m), a la que se accede cruzando el puente de San Miguel, famoso por el enfrentamiento el 1 de septiembre de 1813, en tiempos de la Guerra de la Independencia, entre las tropas napoleónicas e inglesas.

Dónde dormir:

Hostal Ansonea  Foruen Plaza  948631155 No us el recomano.

Hotel Churrut: una mica car però val la pena, tant per l’hotel com pel restaurant.

Servicios:

En Bera encontraremos todo tipo de servicios, tiendas de alimentación, deportes, bares y restaurantes.

Cartografía:

SUA edizioak: Bidasoa Bertiz (Escala: 1/25.000)
Rando éditions: Pays basque Ouest (Escala: 1/50.000)