Som al Refugi de Malniu.
Hem descansat un dia perquè no se'ns perjudiquin excessivament els genolls i els turmells. El pes de les motxilles influeix prou en les articulacions i més ara que hem de dur més equipatge. Els refugis, degut al COVID19, no subministren ni crocs ni mantes i les hem de dur al damunt.
Ahir vàrem fer una mica d'exercici per no trencar amb el ritme i mantenir els músculs actius. Vàrem pujar fins al llac de Malniu.
L'indret és preciós, un dels llacs més bonics del pirineu. No és espectacular com el de Tebarray, però és molt humà.
Vam prendre un bany, jo de peus i la Rosa tot el cos, i donàrem tota la volta.
També aprofitàrem per caminar per la pista que du a Meranges, per poder trobar cobertura telefònica i fer trucades a la família.
Avui ens hem llevat d'hora, no hem passat bona nit perquè ens ha tocat el roncador de torn. A l'infern deuen tenir preparada una cambra especial per a ells. Haig de dir que gairebé sempre et toca algun, més o menys sorollós, és un dels inconvenients de dormir a refugis de muntanya; per això és imprescindible dur taps. Si no, l'etapa del dia següent pot ser molt dura.
Sortim del refugi i anem a buscar el camí marcat com a GR-11, que conflueix amb alguns camins locals que duen al llac de Malniu i altres indrets (109, 120...). Fem uns 60 metres positius de terreny boscós, fins a sortir a la pista que va de Malniu cap a l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera. La pista circula per prats i trobem un bon nombre de vehicles que han pujat a buscar ceps. De tot aquest indret en diuen "la Màniga". No sabíem que se'n feien tan aviat. Trobem el refugi de la Feixa, a l'esquerra, una mica allunyat de la ruta; ens desviem cap a la dreta, cap als prats de les Molleres, zones que conserven l'aigua degut a les característiques del terreny, una mena de petits aiguamolls on pasturen ramats de vaques i cavalls.
L'horitzó s'eixampla, a l'esquerra, al fons al nord-est, apareix el Carlit.
Cap a l'est, s'albiren els Puigmals. Davant, cap al sud, els prats deixen entreveure que, uns centenars de metres més endavant, se'ns obrirà tota la comarca de la Cerdanya.
Fins al moment, l'etapa ha estat amable, bons paisatges primer enmig de boscos i després per grans pastures. El terreny no està gaire moll i és agradable de caminar-hi.
Comencem el descens cap a Puigcerdà, prou còmode, amb l'únic inconvenient de la calor. Els homes del temps han dit que plouria cap a les dotze però no sembla que l'hagin d'encertar, doncs els núvols sembla que tenen intenció de créixer cel amunt però al poc acaben desfent-se. Durant la baixada cap al poble de Guils ens creuem amb alguna gent, una parella i, més tard, un noi que va sol, tots cap a Malniu.
Travessem una zona on temps enrere havia estat ocupada per un bosc però va ser consumit per un incendi. Els arbres cremats han estat tallats i ara creixen pastures i matolls.
La vista de la Cerdanya des d'aquest punt és impressionant, s'albiren els tres pobles cap on haurem d'anar-hi: Guils, Saneja i Puigcerdà, la nostra meta d'avui.
Abans d'entrar al poble, el darrer tram de baixada s'ha convertit en un torrent, doncs algú ha deixat alguna comporta de rec oberta i l'aigua s'ha desbordat, seguint el camí natural més fàcil, el del GR-11. Aprofitem per refrigerar les soles de les botes durant uns centenars de metres.
Entrem a Guils, la majoria de cases són segones residències però deu ser gent amb diners, perquè tot està molt ben posat i enjardinat, amb molts arbres. Ens aturem a una placeta per beure aigua i menjar fruits secs.
A partir d'aquest punt el camí es torna avorrit, perquè durant alguna estona segueix per pistes forestals que ens fan donar més volta del necessari per no haver de passar per la carretera.
De sobte, m'adono que no duc l'aparell que ens fa de guia mitjançant el GPS. Haig de refer el camí prop d'un kilòmetre per trobar-lo abandonat a terra.
Un cop s'arriba a Saneja el GR-11 continua per la carretera que ens farà entrar a Puigcerdà pel pont de Sant Martí que creua el riu Carol i, tot seguit un altre pont que creua les vies del tren.
Enfilem drets cap a l'estació on acaba el tram del GR-11. A l'hostal estació ens prenem una cervesa i mengem un entrepà de truita boníssim que ens han preparat al refugi de Malniu.
Etapa de dificultat fàcil, no és complicada tècnicament i el fet de ser tot baixada sense bruscos desnivells la fa molt agradable.
Dades tècniques:
Distància/desnivell: 14,4 km / (+110),(-1.100)
Temps: 4h:00min (temps de marxa sense aturades). Els nostres seixanta cinc anys ens han costat 05:30 amb aturades incloses.
Dificultat: fácil.
Per baixar-se el track i informació de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/malniu-guils-puigcerda.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada