GR-11 D'Encamp a Refugi de l'Illa

GR-11 D'Encamp a Refugi de l'Illa

Dia 19/07/2020
Som a Encamp, Andorra. Ens aturem dos dies per descansar, fer compres i petites ascensions que ens serveixin d'entrenament abans de començar l'etapa. Aprofito per fer canvi de botes, tinc les soles prou gastades i per la muntanya no és bo patir relliscades, cal anar amb el peu ben segur, és fonamental una bona sola amb un bon dibuix.

Comencem ben d'hora la pujada cap al llac d'Engolasters perquè el dia es presenta calorós. Fins al llac el camí és molt ben marcat i arreglat. La única dificultat són els 400 metres de pujada en dos kilòmetres i mig.
Arribem a un petit aparcament on trobem molt ben indicat el camí pel qual hem de continuar: una pista molt arreglada i ben senyalitzada. Continua la pujada fins a un coll amb taules per fer picnic, el coll Jovell, on tothom qui hem trobat que sortia d'Engolasters s'atura a beure una mica d'aigua.
Des del coll iniciem un petit descens per un camí pla, blanc, que ens relaxa i ens introdueix bosc endins, tot seguint al costat del riu Madriu, un riu preciós, amb vegetació frondosa. El paisatge és preciós. Anem trobant gent amunt i avall, és un tram prou concorregut.

Ara el camí comença a pujar cap al refugi de Font-verd. És un refugi no guardat però molt ben conservat i endreçat, amb lliteres, taules i lloc per fer foc i cuinar. 

Hi trobem una família amb nens i gos que han passat la nit i ara tornen cap a Encamp. L'indret és obert, amb prats i molt agradable per passar-hi la nit i veure un bon cel estrellat, més tenint en compte que aquests dies és visible el cometa Neowise.

El bosc és variat i hi ha diversitat de flors alpines.

La pujada es fa més continuada, les pinedes van deixant lloc als prats alpins; podem trobar una antiga cabana-refugi de pastors. Seguim pujant fins que arribem al refugi dels Orris, on decidim descansar i menjar l'entrepà i fruita que hem comprat a Encamp.

Seguim pujant, ara trobem alguns estanys i el paisatge és més rocallós, sóm a 2.400 metres d'altura i es nota, recorda una mica el pirineu central.

Pensem que no falta gaire per trobar el refugi, però no acaba d'aparèxier. Finalment, al fons, darrere unes roques, s'albira un anemòmetre. A sota deu haver-hi el refugi, imaginem i volem creure, perquè quan falta molt poc, com és el cas, el camí es fa més llarg i pesat. Hi arribem prou sencers, no és una etapa dura.

El refugi és totalment reformat de fa pocs anys i és un cinc estrelles. El problema del COVID19 els andorrans s'ho han pres molt seriosament: prenen la temperatura a tothom qui vol accedir-hi, li fan el test del COVId19, la prova en sang (10 minuts) i si dóna negatiu se li garanteix l'entrada. Cas contrari, ha de tornar a buscar un refugi no guardat.
Cada grup que arriba ocupa una habitació, independentment del nombre de persones. Nosaltres som 2 i ens deixen una habitació sencera de 8 llits.

 

El refugi es troba a la banda nord de la serralada que formen els pics de la Tossa plana, el Setut, Perafita, Muga, Vallcivera i altres, en la vall creada pel riu Madriu, que té l'orígen en l'estany de l'Illa. Fins avui, sempre havíem estat a l'altra banda, a la cara sud d'aquesta serralada.

Pels voltants trobem granotes, algun petit ratolí de muntanya, gencianes i sentim les omnipresents marmotes com s'avisen davant els intrusos.
L'estany de l'Illa és un lloc preciós per a prendre un bany quan el sol fregeix de valent.

És una etapa gens complicada, amable, agradable, de paisatges molt bells, exuberant, amb aigua, boscos i vegetació arreu, excepte en el darrer tram, que l'altura limita la vida als prats alpins i el rocam castigat per l'erosió, temperatures i la neu.
El GR és fàcil de seguir, amb les marques ben clares i a la vista.


Dades tècniques:
Distància / desnivell: 16 kms / (+1.380m),(-125m)
Temps: 7 hores amb aturades (marxa de gent amb 65 anys a l'esquena).
Dificultat: Mitjana-baixa, malgrat tot és pujada.

Per baixar-se el track i informació de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/encamp-illa.php