GR-11 De Pineta a Parzan

Dia 11/09/2019


Avui, dimecres, després de tres dies d'aturada tècnica, sembla que tinc el genoll en condicions de fer una etapa sencera. Durant la pausa he fet repós relatiu, doncs cada dia hem fet una excursió pels voltants de Bielsa, tot seguint els senders PR.
Esmorzem ben aviat, a les 7:15 a l'Hostal. Miquel, l'amo de l'Hostal que també fa de taxista, ens prepara un pícnic i ens porta a la sortida de l'etapa, al costat de l'ermitade La nostra Sra. De Pineta. 
Un cartell assenyala als Plans de la Larri. El sender puja entre la fageda de Selva Pochas fins trobar-se amb la pista que puja des de la praderia. Prenent les dreceres arribem en breu als Plans de la Larri. És un gran prat amb una cascada al final; molt bonic. Hi havia nevat el dia anterior i entre els núvols es veu el Mont Perdut. La vista cap al Circ de Pineta és espectacular.
Els plans de la Larri són una zona de prats on pasta tranquil·lament el bestiar. Geològicament, es tracta d'una vall penjat, és a dir, format per una glacera que abocava les seves gels sobre un altre de més gran, i per això, més profund.
Fa fred i està una mica ennuvolat, però no plou. De tant en tant arriben ratxes de vent d'una certa intensitat (40 km/h).
La pista s'acaba aquí. A la dreta queda el Refugi de La Larri. El GR11 continua ascendint per la Costa de la Rivareta en direcció Est i després Nord-est. Ja en el bosc de pins, a una alçada d'entre 1850m i 1.900m, el sender canvia de direcció i es dirigeix ​​en direcció sud fora del bosc. Una petita pujada per terreny buidat ens deixa a la Plana És Corders.

Seguim pujant, pujant, de manera que jo anomeno un camí decent i arribem a una gran esplanada: la Plana Fonda. És un prat molt llarg envoltat per unes pedres enormes que fan de muralla. Ja estava més clar i la vista sobre tots els pics que donen a la vall de Pineta és espectacular. Veiem prou bé el Mont Perdut. 
Arribem a una font i al final de la plana el camí gira a l'esquerra i afronta la pujada al Coll de les Coronetas o de Pietramula (2.159m). Després de creuar el Coll comencem a baixar per un sender envoltat de caus de marmotes que no callaven. 
El sender descendeix al costat d'un rierol, entre prats, cap a la Plana de Petramula (2.156m), on s'enllaça després de creuar un pont amb la pista que puja de Chisagües.
En aquest indret ens trobem amb un grup de gent que ha arribat en totterreny des de França. Estan fent excursions però no saben prou bé què anar a veure. Ens demanen si de dalt on venim hi ha algun llac i els diem que no. Ens demanen d'on som i els diem que som catalans. Vaja! són al cas dels nostres problemes amb l'Estat espanyol. Decideixo treure una estel·lada que sempre porto arreu on vaig i ens miren extasiats. Ràpidament es fan fotos aguantant l'estel·lada. Els demanem d'on són i ens diuen que d'israel, en concret Jerusalem. La Rosa sap algunes paraules en hebreu i els hi diu. Quedem amics per sempre.
Continuem la ruta, que ara es converteix en una pista forestal que baixa durant el que ens sembla un munt de temps (es fa avorrida) fins a Chisagües.

Duran el trajecte trobem molts avellaners, boixos i rosers silvestres que cobreixen els vessants de les muntanyes. També algun esquirol, es clar, amb tanta avellana ho tenen molt bé. 
En arribar a Parzan truquem al taxista de Bielsa i ens recull a la gasolinera del poble. 
Ha estat una etapa tranquil·la, sense complicacions i el temps va anar millorant al llarg del dia. 
Sembla que la prrova amb el genoll ha anat prou bé, però per si de cas, demà farem novament repós, tot esperant continuar la nostra ruta fins a Benàs.

Descripció tècnica:
Distància/Desnivell: 20,3kms. (+971m),(-1.028m).
Temps: 8 hores amb aturades.
Aquesta etapa no presenta especials dificultats.