Dia 6 (09/06/2018) Tercera etapa del GR-11.
15 Kms.
Descripció de l’etapa.
Comencem la ruta amb una pujada de 400 metres però força agradable, entre prats i boscos. En algun moment cauen gotes però tant bon punt ens posem l’impermeable deixa de ploure (Llei de Murphy).
Des de dalt del primer coll es veuen els paisatges típics de la zona: prats de pastures força inclinats i caserios escampats arreu. L’home de la casa rural d’Etxalar ens ha explicat mentre pujàvem amb el cotxer que cada vegada hi ha menys gent que es dedica a la ramaderia perquè se’n va a treballar a les fàbriques i solament queden els vells. Aquests, quan es jubilen abandonen l’explotació, la qual cosa vol dir menys vaques i menys prats conreats.
Continuem la ruta, tot passant per boscos immensos, antics, de fatjos i roures. Semblen boscos de contes de fades, amb follets i bruixes, on es preparen els akelarres.
Mentre fem la primera aturada es posa a ploure. Ens refugiem sota uns arbres i al cap de poc s’acaba la pluja. Arribem al port més alt de l’etapa i ens passen uns ciclistes. Tot el País és envaït de ciclistes de muntanya, deuen ser els campions del món de l’especialitat.
Comencem a baixar molt lentament fins que arriba l’hora de dinar, que coincideix amb una zona de pícnic, prop de la carretera. HI ha cavalls pasturant prop de les taules i decidim instal·lar-nos a la més allunyada per si decideixen atacar-nos, però no tenen cap gana de fer-ho. Sí que estan molt encuriosits i no paren de mirar-nos. Traiem els entrepans que ens va preparar la dona del bar de l’Ajuntament. Són de truita de xistorra perquè la Rosa tenia ganes de menjar-ne ja fa dies. Són de mides industrials, calculem que cada truita l’ha fet amb tres ous, si no quatre. La Rosa no pot amb tant entrepà i com que un cavall ha acabat apropant-se li dona una mica i se’l menja. Davant meu tinc un fotograma de la pel·lícula “la dona que donava de menjar als cavalls”.
A partir d’ara tot és baixada fins a Elizondo. El darrer cartell que trobem indica que ens falta 1 h i 15 minuts però calculem que ben bé seran dues hores. Qui va fer els cartells devia ser menor de trenta anys i es trobava en forma. El camí va paral·lel a la carretera i de vegades pel bosc. Continuen essent boscos de fatjos i la baixada és bona, fins que arribem a un parell de kilòmetres d’Elizondo. Llavors es converteix en un camí estret, per on baixa aigua damunt un terra de pedra i rellisca molt- Cal anar amb cura. A més, tot són arbustos, el camí és molt tancat i desagradable, ple de plantes que punxen i caminant per damunt roques lliscants per culpa de l’aigua.
Arribem a Elizondo y busquem l’alberg on hem de dormir. Resulta que és als afores del poble, a l’extrem oposat d’on arriba el GR, i encara tenim vint minuts més fins que aconseguim arribar-hi. Durant aquest darrer recorregut comença a ploure i just quan hi arribem es converteix en diluvi. Ens hem lliurat de ben poc.
Es tracta d’una nau industrial reconvertida en alberg i bar-restaurant. És una mica estrany tot plegat. També és lloc d’aturada pels pelegrins del camino de Santiago. Davant nostre s’hi estan registrant dos, porten una llibreteta, una mena de control d’etapes, on els hi posen un segell. Ens demanen si estem fent el camino i diem que no, que fem el GR-11. Aquest no té llibreta de control. Descansem una mica i anem a un supermercat que trobem prop d’allà i comprem el que necessitarem per dinar demà. Donem una volta pel centre del poble. És prou gran, gairebé una ciutat petita, amb el riu Baztan que passa pel mig. Les cases són enormes, ben cuidades, es nota que és un lloc gran i important, però no tan ben cuidat com Bera. Tothom parla en euskera, excepte els qui porten l’alberg que són sudamericans. Decidim sopar a l’alberg. Demà marxarem cap al port d’Urkiaga, és una etapa forta, de gairebé 20 kms, amb fort desnivell.
L’alberg ha resultat el lloc més nefast del món si es que hom pretén descansar després d’una caminada, ja sigui fent el GR o el camino. La gent que ho porta no té ni idea de gestionar un lloc com aquest, les condicions de netedat i manteniment són dolentes i sembla una selva de gent entrant i sortint, cridant i fent soroll contínuament. Després descobrirem que no són ni pelegrins ni transpirinencs. Sopem un menú discret i mentre ho fem veiem que arriba un nou grup de nois a parlar amb l’encarregada. Resulta que fan una festa al costat, una nau a la qual s’accedeix des de l’alberg. El bar de l’alberg els subministra la beguda i estan pactant preus.Tot plegat, alberg i zona adjacent es converteixen en una discoteca gegant amb força gent cridant, música a tota castanya. Impossible, absolutament impossible dormir. Tota la nit la passem en vetlla perquè la festa no acaba. Cap a les set del matí sembla ser que s’acaba, però el que s’ha acabat és la música, ara tothom qui era a la festa surt al carrer, just davant les finestres de l’alberg i continuen fent gresca.
Un lloc nefast, recomano que ningú hi vagi, tant pel que fa a la gent que ho porta, com a les instal·lacions i el què es pugui trobar. Esperem que aquesta nit perduda no ens penalitzi durant l’etapa.
Resum itinerari:
Coll Ursumiatza (Orizki) 538m. – Coll de Bagatxeta – Coll d’Inaberri – Plans d’Ametzi – Elizondo 190m.
*Pujar al Coll Eskisaroi. Entre l’Atsu i l’Oiarmuno. A 100m hi ha un caserio tancat que s’alquila sencer. Es creua la carretera. Zugarramurdi queda al Nord. Guia 5 h 5’ (7 h ) 45’)19 Km. 3Km.533m.
*Coll Atxuela 5h 50’ 45’ 22,3 Km. 3,30 Km. 795m.
*Coll Bagatxeta. A la dreta pic Urruspil. Pujada forta fins Iñaterri.
*Coll d’Iñaterri. Vistes a la vall de Baztán. El Larrún 989m. al Nord a la frontera. Caserío de Maistruzarra
*Planos d’Ametzi- Bagordi. Merendero. Vigilar no agafar la carretera d’Elbete al Nord est d’Elizondo. El camí baixa
Es travessa un pont per el riu Baztán
Elizondo
Distancia/desnivel: 13,4 km / (+1.260 m), (-1.140 m)
Tiempo: 3h 40min (tiempo de marcha sin paradas).
Dificultad: Etapa partida per la meitat. Desnivells.
Agua: No especificat.
Recorrido/Itinerario:
(0h0min; 0kms) Urtsumiatza/Orizki
(45min; 3,1 kms) Collado de Esquisaroi (525m). A partir aquí el camino se endureze. Cruzar la carretera y subir por el "camino de Eskisaroi", a 1,6kms, tomar un cruce a la derecha que contornea el monte Atxuela por la cara Oeste y va a dar a 800 metros a otro camino por el que continuamos bordeando Arburu (827m). En todo este tramo desde el collado Esquisaroi podremos ver varios bunkers construidos tras la Segunda Guerra Mundial.
(45min; 3 kms; Acum 6,1 kms) Collado de Atxuela (785m). Hasta aquí llegan varios caminos. Seguiremos por el principal (S) hasta el collado de Iñaberri (795m), entre Larrondo (852m) y Urruspil (819m), 25 minutos desde el collado de Atxuela. A partir de aquí el camino desciende, en el caserío de Maistruzarra encontraremos una fuente.
(1h10min; 3,6 kms; Acum 9,7 kms) Bagordi (585m). Es una amplia explanada que cuenta con una zona de merenderos y fuente. Hasta aquí sube una carretera desde Elbete, el GR11 desciende entre atajos coincidiendo con ella en un par de ocasiones.
(55min; 3,7 kms; Acum 13,4) Elizondo (190m).
¿Dónde dormir?
Hostal Trinkete Antxitonea 948581807 .
Pensió Esquisaroi. Cutre económica 948580013 .
¿Dónde comer?
Rest Eguzkialde.
Eguzkialde Ostatua prepara comida casera, menú del día, bocatas, platos y más.
Otros servicios:
En Elizondo se puede encontrar de todo, Caixer ,internet, banc, metge, farmàcia, piscina, supermercat, tienda de deportes, etc.
Curiositats:
Vall de Baztán . Xocolata.
Museu etnogràfic. Esglèsia Santiago.
Cartografía:
- SUA edizioak: Bidasoa Bertiz (Escala: 1/25.000) y Valle de Baztan (Escala: 1/25.000).
- Rando éditions: Pays basque Ouest (Escala: 1/50.000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada