GR-11. De Bera de Bidasoa a Coll d’ursumiatza (baixada a Etxalar).

 Dia 5 (08/06/2018) Segona etapa del GR-11.

17 Kms.

Descripció de l’etapa.

Sortim de Bera després d’haver fet un café i pastes a un forn prop d’on hem dormit. Arribem al punt on està senyalitzat l’inici d’etapa del GR-11. Comença amb una pujada de 400 metres des de Bera fins al pic de Santa Barbara. Pujada dura perquè hi ha molta humitat a l’ambient i no fa gens de vent, la qual cosa et fa suar. Anem pujant per camins encimentats o asfaltats, doncs encara hi ha molts caserios que poblen la muntanya. El darrer tram és per un camí molt costerut fins arribar al cim. Hi ha un monument a tres escaladors morts en accident de muntanya. També hi ha un antic bunker militar. La vista de tota la vall del Bidasoa és fantàstica, val la pena, malgrat que, a aquesta hora, encara hi ha restes de boira que amaguen algunes parts.

Continuem per boscos de fatjos i roures immensos fins que arribem a la frontera amb França. Hi ha un bar i estan construïnt un hostal. En aquest punt trobem molts francesos fent turisme. El següent tram d’etapa passa per una zona plena de “palomeras” on es caça el colom “torcaz” quan migren a través d’aquests colls.

El camí continúa per més boscos i caserios i arribem a una vall ocupada per diversos caserios i instal·lacions enormes per estabular vaques. Per tot arreu hi ha merda de vaca i cavalls, fa molta pudor, imagino que incrementada per la humitat ambiental, però sigui com sigui és molt desagradable.

Continuem el camí per boscos de fagedes, castanyers, roures i altres arbres imponents. El camí és del tipus trenca-cames perquè és un continu pujar i baixar, anar vorejant petites valls.

Hi ha uns ramaders que han vingut a recollir les vaques i amb el cotxe les van empenyent pel camí al nostre darrere. Al principi són lluny però les vaques van cada cop més ràpid. Hem discutit pel ritme que hem de seguir i la Rosa, enfadada, s’ha anat quedant enrere i no se n’ha adonat que els animals estan a punt d’atrapar-la, són un bon ramat i grossos, que ocupen tot el camí. De sobte s’adona que els té a dos metres, s’espanta i comença a correr com una esperitada fins que m’atrapa. El tema de les vaques és el menys important , el que no ha estat correcte és haver-nos distanciat. Això no s’ha de fer mai a la muntanya, sempre cal anar plegats per si ens passa alguna cosa. Estem a les primeres etapes i encara hem de coordinar estats físics i estats d’ànim, respectar les aturades programades cada dues hores, i és important que qui tira més vagi darrere de qui tira menys, no a l’inrevés.

Arribem dalt del coll però fins que el GR-11 es creua amb la carretera que va d’Etxalar a Zugarramurdi hi ha encara un bon tros que sembla no hagin comptat els que han escrit l’etapa a la web de la transpirinenca.

Quan som al pla d’Ursu, també anomenat coll d’Ursumiatza, truquem l’home d’Etxalar que ens ha de venir a buscar amb el cotxe. Ens diu que arribarà d’aquí mitja hora, però si ho preferim podem anar baixant cap al poble i ja ens trobarà. Quan arribem al coll d’Oritziki resulta que el paio és allà, tot panxo, esperant que baixem. Ens agafa una mica d’emprenyamenta, però evitem manifestar-la perquè hem fet entre una cosa i una altra gairebé cinc quilòmetres de més, dels que havíem projectat i a darrera hora això es nota. Ens baixa al poble i ens porta a la casa on lloga l’habitació. És un poble preciós i la casa també. L’habitació de traca. Se’ns passa tota l’emprenyamenta.

Deixem les motxilles i anem a prendre una cervesa abans de no fer res, al bar de l’Ajuntament, que resulta el té llogat el mateix home que ens lloga l’habitació.

Tornem a dutxar-nos i descansar una mica i després sortim a passejar i veure el poble. És molt bell i agradable. Les cases són de postal. Hi ha molta gent al fronton, on estan jugant un partit, mentre els veïns s’ho miren, xerren i s’ho passen bé. Tothom parla euskera, cosa que ens agrada molt.

Per sopar anem al bar de l’Ajuntament, que també l’explota el de la casa rural. Deu ser una mena de Rumasin. La seva dona ens fa unes magnífiques amanides d’anxoves, croquetes, xipirons i entrecot. De postre un flam casolà i un postre del País fet amb iogurt, llimona i llet condensada. Boníssim!

Dormim molt bé i l’endemà esmorzem cafè amb llet i croissants al forn del poble. L’home de la casa rural ens puja de nou al port d’Ursumiatza per continuar caminant la segona part fins Elizondo. Ens cobra 10 euros pels dos viatges. Barat, comparat amb un taxi.

Resum itinerari:

Bera – Lizarreta 440m. – Coll de Narbalatz –Coll Ursumiatza (Orizki) 538m. – Coll de Bagabxeta – Coll d’Inaberri – Plans d’Ametzi – Elizondo 190m.

Jornada llarga . No s’ajusta a les guies. Carretera NA 8304que creua Bera. Cruïlla NA 1310. Ikastola Labeaga i pujada direcció Sud.

* Coll Sta. Bárbara 396m. Hi ha un bunker. Coll de Meaka 335m. i Coll de Sorokogaña 360m.

* Coll Idoia 270m. Cabana tancada. Fajos, cavalls. Sepulcres prehistòrics i una làpida moderna. Es veuen les penyes d’Aia i Larrún al Nord.

*Coll de Lizarieta/Liarrieta/Lizaieta. Mojón 44. 8,2 km. 1h 40’ 440 m. Venta Lizarreta. Una carretera el travessa. Aigua, cervesa. Frontera amb França. En el camí d’Usateguieta es travessa un rierol. Moltes aus. Anem cap el Sud-Est i coll de Lakaín 429m.

*Coll Narbalatz. Mojon 50. Controlar les marques.

Descendre per el camí ample i a 100 m baixar a mà dreta. Oraínbetasora i desprès descendre fins el coll d’Elordi 560m. Megalit de Maiko i Zentiñela.

*Coll d’Ursumiatza/Orizki. 4 h 20’ 16 km. L’atravessa una carretera.

Distancia/desnivel: 16,2 km / (+1.260 m), (-1.140 m)
Tiempo: 6h55min (tiempo de marcha sin paradas).
Dificultad: Etapa larga con mucho desnivel acumulado tanto de subida como de bajada. El camino esta perfectamente señalizado.
Agua: A un kilómetro de Bera. En el camino de Usateguieta atravesamos un riachuelo. Venta de Lizarrieta.

Recorrido/Itinerario:

(0h0min; 0kms) Bera (35m). Una vez situados en la carretera NA-8304 que atraviesa Bera y une Pamplona con Irún, tomaremos el cruce de la carretera NA-1310, indicada como (Francia-Ibardín) y (Francia-Lizuniaga). A unos 500m llegaremos a una pequeña rotonda junto a un aparcamiento donde hay unos paneles del GR11, girar a la derecha. Junto a la Ikastola Labeaga parte una pista embreada que asciende en dirección sur entre caseríos (Barrio de Suspel ttiki). Aproximadamente a un kilómetro encontramos una fuente. Continuaremos por una pista a la derecha hasta salir a otra de hormigón -a la altura de los caseríos más altos- que seguiremos hacia arriba (S). Más adelante la pista se bifurca (izquierda) y da paso, poco después, a un camino de hierba muy enpinado por el que alcanzamos la cima de...

(0h55min; 2.9kms; Acum 2,9 kms) Santa Barbara (396m). En la cima hay un bunker y un monumento en recuerdo a tres montañeros fallecidos en la cara norte del Taillon. Continuamos por la loma cimera (E) hasta salir a un camino que seguimos unos 250m hasta el collado de Meaka (335m), donde lo abandonamos para seguir por otro -de frente- que asciende entre pinos a Sorokogaña (360m). Una bajada entre prados en la que pasamos junto al caserio de Larratenea nos deja en el collado de Idoia (270m), atravesado por una pista justo en el momento en que esta se bifurca. Seguimos de frente (E) por pista (60m), y luego a la izquierda -hacia arriba- durante unos 300m, hasta que la abandonamos en un cruce que tomamos a la derecha. Seguiremos otros 250m y giraremos a la izquierda por un camino que en otros 200m nos saca de nuevo a la pista. Continuar durante otros 400m dejando una balsa a la derecha hasta tomar un cruce a la derecha. En adelante, seguiremos la pista principal (camino de Usateguieta) hasta el...

(1h40min; 5,3 Kms; Acum 8.2kms) Puerto de Liarrieta/Lizaieta (440m). Atravesado por la carretera que une Etxalar con Sara, encontramos una venta-bar (productos básicos) y lo que debió ser el puesto fronterizo.

El puerto de Lizarrieta, por su situación y su orografía, es un lugar estratégico para el tránsito de las aves migratorias entre Europa y Africa (la vía atlántica) y uno de los lugares con mayor concentracion de aves rapaces y otras aves planeadoras. Debido a esa posición ideal para la observación y el estudio -junto con los emplazamientos más al Este de Lindus y Organbideska- surge el Proyecto Lindus.

Pero si por algo es conocido este lugar, es sin duda, por la caza con redes de palomas torcaces, tradición con cientos de años de antigüedad que nada tiene que ver con los puestos de caza con escopeta que encontramos a lo largo de toda la frontera, por los que se llegan a pagar grandes cantidades de dinero.

Cruzamos la carretera y continuamos por pista hasta el collado de Xorilepo (472m) donde nos encontramos con la variante GR11.3 que viene de Lesaka. Abandonamos la pista y seguimos la marcha (SE) por un camino que desciende a "Palomeras Usotegui", un restaurante que hoy encontramos cerrado. Seguimos por senda (E), dejamos unas bordas, pasamos el collado de Lakain (429m) y continaumos a media ladera hasta juntarnos con un camino ancho (1km desde el collado de Lakain) bajo el collado de Navarlatsa (mugarri 50), donde en 2014, algunas marcas habían desaparecido debido a la tala de árboles. Descender por el camino ancho y prestar atención a coger un camino que a 100m desciende a mano derecha. Cruzamos la regata de Argarate y llegamos al caserío de Maritonea (varios caseríos con una gran nave ganadera), donde hay un par de fuentes en las que podemos coger agua. Seguimos por pista, tomar un cruce a la derecha a 600m y 150m después, abandonar la pista (izquierda) en Orainbetasora (fuente y merendero). El GR asciende (S) por terreno cómodo hasta el collado de Elordi (560m) -donde coincide con un par de senderos arqueológicos que visitan los megalitos de Maiko y Zentiñela- y desciende girando hacia la izquierda (E) para alcanzar el collado de Iraza (535m), donde se incorpora a una pista por la que se sigue hasta el...

(4h20min; 8 kms; Acum 16.2kms) collado de Ursumiats/Urtsumiatza/ Orizki (538m), atravesado por una vieja carretera que sube desde Etxalar. Unos paneles informativos indican el sendero arqueológico que vimos anteriormente. El GR11 asciende por una pista (S) que justo antes de alcanzar el collado de Gaineko Saroia (607m) se bifurca (izquierda).

¿Dónde dormir?

Casa rural Mikelestonea III 948635075- 689042621-689246850, C/ Iñarreta, 31760 Etxalar

Alternatives:

Casa rural Olagaraia Tfno: 617677722,

Casa rural peruarnea Tfno: 948635174.

Pensión La Basque Tfno: 948635153

Hotel Venta Etzaler Tfno: 948635000 a 4 Km. A

lberg Tonpalenea Tfno: 689702891.

¿Dónde comer?

Altra informació

Ajuntament 948635005; Taxis 948635096-674644812; Turisme 948635386

Cartografía:

- SUA edizioak: Bidasoa Bertiz (Escala: 1/25.000) y Valle de Baztan (Escala: 1/25.000).
- Rando éditions: Pays basque Ouest (Escala: 1/50.000)

GR-11. De Coll d’ursumiatza a Elizondo.

Dia 6 (09/06/2018) Tercera etapa del GR-11.

15 Kms.

Descripció de l’etapa.

  

Comencem la ruta amb una pujada de 400 metres però força agradable, entre prats i boscos. En algun moment cauen gotes però tant bon punt ens posem l’impermeable deixa de ploure (Llei de Murphy).

Des de dalt del primer coll es veuen els paisatges típics de la zona: prats de pastures força inclinats i caserios escampats arreu. L’home de la casa rural d’Etxalar ens ha explicat mentre pujàvem amb el cotxer que cada vegada hi ha menys gent que es dedica a la ramaderia perquè se’n va a treballar a les fàbriques i solament queden els vells. Aquests, quan es jubilen abandonen l’explotació, la qual cosa vol dir menys vaques i menys prats conreats.

Continuem la ruta, tot passant per boscos immensos, antics, de fatjos i roures. Semblen boscos de contes de fades, amb follets i bruixes, on es preparen els akelarres.

Mentre fem la primera aturada es posa a ploure. Ens refugiem sota uns arbres i al cap de poc s’acaba la pluja. Arribem al port més alt de l’etapa i ens passen uns ciclistes. Tot el País és envaït de ciclistes de muntanya, deuen ser els campions del món de l’especialitat.

Comencem a baixar molt lentament fins que arriba l’hora de dinar, que coincideix amb una zona de pícnic, prop de la carretera. HI ha cavalls pasturant prop de les taules i decidim instal·lar-nos a la més allunyada per si decideixen atacar-nos, però no tenen cap gana de fer-ho. Sí que estan molt encuriosits i no paren de mirar-nos. Traiem els entrepans que ens va preparar la dona del bar de l’Ajuntament. Són de truita de xistorra perquè la Rosa tenia ganes de menjar-ne ja fa dies. Són de mides industrials, calculem que cada truita l’ha fet amb tres ous, si no quatre. La Rosa no pot amb tant entrepà i com que un cavall ha acabat apropant-se li dona una mica i se’l menja. Davant meu tinc un fotograma de la pel·lícula “la dona que donava de menjar als cavalls”.

A partir d’ara tot és baixada fins a Elizondo. El darrer cartell que trobem indica que ens falta 1 h i 15 minuts però calculem que ben bé seran dues hores. Qui va fer els cartells devia ser menor de trenta anys i es trobava en forma. El camí va paral·lel a la carretera i de vegades pel bosc. Continuen essent boscos de fatjos i la baixada és bona, fins que arribem a un parell de kilòmetres d’Elizondo. Llavors es converteix en un camí estret, per on baixa aigua damunt un terra de pedra i rellisca molt- Cal anar amb cura. A més, tot són arbustos, el camí és molt tancat i desagradable, ple de plantes que punxen i caminant per damunt roques lliscants per culpa de l’aigua.

Arribem a Elizondo y busquem l’alberg on hem de dormir. Resulta que és als afores del poble, a l’extrem oposat d’on arriba el GR, i encara tenim vint minuts més fins que aconseguim arribar-hi. Durant aquest darrer recorregut comença a ploure i just quan hi arribem es converteix en diluvi. Ens hem lliurat de ben poc.

Es tracta d’una nau industrial reconvertida en alberg i bar-restaurant. És una mica estrany tot plegat. També és lloc d’aturada pels pelegrins del camino de Santiago. Davant nostre s’hi estan registrant dos, porten una llibreteta, una mena de control d’etapes, on els hi posen un segell. Ens demanen si estem fent el camino i diem que no, que fem el GR-11. Aquest no té llibreta de control. Descansem una mica i anem a un supermercat que trobem prop d’allà i comprem el que necessitarem per dinar demà. Donem una volta pel centre del poble. És prou gran, gairebé una ciutat petita, amb el riu Baztan que passa pel mig. Les cases són enormes, ben cuidades, es nota que és un lloc gran i important, però no tan ben cuidat com Bera. Tothom parla en euskera, excepte els qui porten l’alberg que són sudamericans. Decidim sopar a l’alberg. Demà marxarem cap al port d’Urkiaga, és una etapa forta, de gairebé 20 kms, amb fort desnivell.

L’alberg ha resultat el lloc més nefast del món si es que hom pretén descansar després d’una caminada, ja sigui fent el GR o el camino. La gent que ho porta no té ni idea de gestionar un lloc com aquest, les condicions de netedat i manteniment són dolentes i sembla una selva de gent entrant i sortint, cridant i fent soroll contínuament. Després descobrirem que no són ni pelegrins ni transpirinencs. Sopem un menú discret i mentre ho fem veiem que arriba un nou grup de nois a parlar amb l’encarregada. Resulta que fan una festa al costat, una nau a la qual s’accedeix des de l’alberg. El bar de l’alberg els subministra la beguda i estan pactant preus.Tot plegat, alberg i zona adjacent es converteixen en una discoteca gegant amb força gent cridant, música a tota castanya. Impossible, absolutament impossible dormir. Tota la nit la passem en vetlla perquè la festa no acaba. Cap a les set del matí sembla ser que s’acaba, però el que s’ha acabat és la música, ara tothom qui era a la festa surt al carrer, just davant les finestres de l’alberg i continuen fent gresca.

Un lloc nefast, recomano que ningú hi vagi, tant pel que fa a la gent que ho porta, com a les instal·lacions i el què es pugui trobar. Esperem que aquesta nit perduda no ens penalitzi durant l’etapa.

Resum itinerari:

Coll Ursumiatza (Orizki) 538m. – Coll de Bagatxeta – Coll d’Inaberri – Plans d’Ametzi – Elizondo 190m.

*Pujar al Coll Eskisaroi. Entre l’Atsu i l’Oiarmuno.  A 100m hi ha un caserio tancat que s’alquila sencer. Es creua la carretera. Zugarramurdi queda al Nord. Guia 5 h 5’ (7 h ) 45’)19 Km. 3Km.533m.

*Coll Atxuela 5h 50’ 45’ 22,3 Km. 3,30 Km. 795m.

*Coll Bagatxeta. A la dreta pic Urruspil. Pujada forta fins Iñaterri.

*Coll d’Iñaterri. Vistes a la vall de Baztán. El Larrún 989m. al Nord a la frontera. Caserío de Maistruzarra

*Planos d’Ametzi- Bagordi. Merendero. Vigilar no agafar la carretera d’Elbete al Nord est d’Elizondo. El camí baixa

Es travessa un pont per el riu Baztán

Elizondo

Distancia/desnivel: 13,4 km / (+1.260 m), (-1.140 m)

Tiempo: 3h 40min (tiempo de marcha sin paradas).

Dificultad: Etapa partida per la meitat. Desnivells.

Agua:  No especificat.

Recorrido/Itinerario:

(0h0min; 0kms) Urtsumiatza/Orizki

 (45min; 3,1 kms) Collado de Esquisaroi (525m). A partir aquí el camino se endureze. Cruzar la carretera y subir por el "camino de Eskisaroi", a 1,6kms, tomar un cruce a la derecha que contornea el monte Atxuela por la cara Oeste y va a dar a 800 metros a otro camino por el que continuamos bordeando Arburu (827m). En todo este tramo desde el collado Esquisaroi podremos ver varios bunkers construidos tras la Segunda Guerra Mundial.

(45min; 3 kms; Acum 6,1 kms) Collado de Atxuela (785m). Hasta aquí llegan varios caminos. Seguiremos por el principal (S) hasta el collado de Iñaberri (795m), entre Larrondo (852m) y Urruspil (819m), 25 minutos desde el collado de Atxuela. A partir de aquí el camino desciende, en el caserío de Maistruzarra encontraremos una fuente.

(1h10min; 3,6 kms; Acum 9,7 kms) Bagordi (585m). Es una amplia explanada que cuenta con una zona de merenderos y fuente. Hasta aquí sube una carretera desde Elbete, el GR11 desciende entre atajos coincidiendo con ella en un par de ocasiones.

(55min; 3,7 kms; Acum 13,4) Elizondo (190m).

¿Dónde dormir?

Hostal Trinkete Antxitonea 948581807 .

Pensió Esquisaroi. Cutre económica 948580013 .

¿Dónde comer?

Rest Eguzkialde.

Eguzkialde Ostatua prepara comida casera, menú del día, bocatas, platos y más.

Otros servicios:

En Elizondo se puede encontrar de todo, Caixer ,internet, banc, metge, farmàcia, piscina, supermercat, tienda de deportes, etc.

Curiositats:

Vall de Baztán . Xocolata.

Museu etnogràfic. Esglèsia Santiago.

Cartografía:

- SUA edizioak: Bidasoa Bertiz (Escala: 1/25.000) y Valle de Baztan (Escala: 1/25.000).

- Rando éditions: Pays basque Ouest (Escala: 1/50.000)

GR-11. D’Elizondo a Port d’Urkiaga (Baixada a Eugui)

Dia 7 (10/06/2018) Quarta etapa del GR-11.

18 Kms.

Descripció de l’etapa.

Després de la nit absolutament nefasta, en blanc, degut a la festa que han muntat amb la col·laboració de l’alberg, decidim recollir a les 07:45 del matí i marxem cap al poble, tot buscant un cafè on esmorzar alguna cosa. Teniem pagat l’esmorzar a l’alberg però no volem romandre ni un minut més en aquest antre. Som al mig del poble, però hem d’esperar a les 08:30 ja que és diumenge i fins aquesta hora no obre cap cafeteria-pastisseria. Esmorzem cafè amb llet i croissants i fugim a cercar l’inici del Gr. Ho sento, Elizondo, però aquest indret em quedarà associat per sempre a un lloc desagradable, farcit de borratxos sorollossos. Que hi farem.

La ruta comança amb una forta pujada entre boscos. En general aquesta etapa consisteix en forta pujada de 400 metres, forta baixada i torna a començar. Cada cop però, anem agafant més altitud. Dels 200 d’Elizondo arribarem als 1.500.

Tenim un problema important i és que per tot arreu on passem hi ha molt fang i ens anem enfonsant fins els turmells. Les botes i pantalons fan fàstic. Cada dues hores descansem 15 minuts i així anem fent via. L’aigua ha envaït molts camins i els ha convertit en riuets. Ara trobem una pujada de 450 metres prou trencadora.

En el camí, com fins ara, trobem molts ciclistes i alguns ramaders que estan control·lant els ramats que han deixat anar muntanya amunt fa pocs dies. El terra era totalment xop i les bèsties, en pujar, han fet una veritable destrossa en el camí; pertot hi ha fang. Els ramaders pugen i baixen a tota castanya, proveïts d’un bastó tan llarg com ells.

Arribem al coll d’Argibel, de prop de 900 metres, on trobem la frontera amb França. Hi ha cromlechs prehistòrics. És un gran prat ple de cavalls, vaques i ovelles. Anem costejant fins que trobem una mica de baixada i comença la darrera pujada que ens condueix fins a uns 50 metres per dessota dels cims, tot enllaçant-ne diversos. El paisatge és magnífic perquè es veuen les valls senceres des de dalt on estem caminant, tant les d’un costat de la frontera com les de l’altre. Estúpida frontera.

Arribem al port d’Urquiaga, on hem quedat amb un taxista que ens baixarà a Eugui, on tenim contractada habitació. L’haviem trucat cap al migdia i havíem quedat que quan estiguéssim a quinze minuts del coll el tornaríem a trucar. El problema és que no hi ha cobertura i hem d’anar caminant tot movent els mòbils fins que a un lloc apareixen algunes ratlles i podem contactar amb ell i demanar-li que pugi a trobar-nos. Aquest és un problema, la cobertura, a molts lloc no existeix.

Arriba el taxista, es diu Fermin (som a Navarra), i ens baixa fins al poble. És un Hostal molt modern i agradable. Quan hem arribat i deixat les coses (l’habitació està prou bé) hem fet la cervesa ritual de cada fi d’etapa. Al cap de poc ha començat el diluvi universal. Ahir, a Elizondo, ens va passar el mateix, va començar a ploure quan havíem arribat. Ens estem escapant pels pèls de topar-nos amb les tempestes emmig de les muntanyes. Anem consultant cada dia el temps i les notícies no són gens bones, sembla que la cosa anirà empitjorant.

Eugui és un poblet petit però pròsper, les muntanyes tenen molta fusta i hi ha empreses que la treballen. També ramaderia i alguna gent que treballa a Iruña, tant sols és a 23 kilòmetres. Es troba al costat d’un embassament que subministra l’aigua de boca a la capital.  L’Hostal és prou nou i a l’habitació disposem d’un llit de 2 per 2 i banyera. Després del fiasco de Elizondo i l’alberg desastrós aquest ens serveix de recompensa. Sopem prou bé, uns revoltim de bolets molt bo i demanem si per demà ens poden fer uns entrepans. Ens diuen que cap problema.

Aquesta etapa ens ha servit per unir-nos davant l’adversitat. Era una etapa dura i no havíem dormit gens la nit abans, però hem tirat endavant.

Resum itinerari:

Dificultat: distància no excesiva. Pujada progressiva. Boira

Elizondo - Coll de Bailei 600m. – Coll de Enekorri 1140m – Port d’Urtiaga 912m.

*Esglèsia de Santiago a Elizondo. A al carretera línies paraleles GR

*Ermita de Sta. Engrazia 338m. Bona pujada. Fajos. Bastant desnivell. Molta aigua.

Ens creuem i seguim una pista asfaltada diversos cops.

*Coll Bailei. Corba tancada.

*Coll Urbillo. 2.20h. 7,4 Km. 890m. Sota la cara Nord del pico de Alba.

*Coll Argibel. Frontera amb França. Una valla marca la frontera. Seguir en direcció Sud. Cromlech (harrespil)

Palomeres. Les senyals es perden en terrenys d’herba. Fajos.

*Coll d’Azaldegi. 3h.35’ 11,6Km. 960m. Borda del Kinto/ Quinto del Real. Tancada. Font i taula. Compte amb la boira. Atravessar una llambrada en un primer coll.

*Coll Loilurzeko.

*Coll d’Iparraldeko Kaskoa. Aquí coincideix amb el GR 12.

*Coll de Zaguako. 4h40’ 15,6 Km. 1164m.Tirem a l’esquerra deixant el GR12. Descendim.

*Coll d’Enekorri. Refugi a prop obert lliure abans del Port d’Urkiaga. Palomeres; els cassadors esperen el pas dels ocells per disparar. Seguir la divisòria entre els cims i acaba al Port d’Urkiaga. Una mica abans tornem a trobar el GR12.

*Port d’Urkiaga . Hi ha bunkers. El creua una carretera. Aquí no es pot dormir.

EUGI

Distancia/desnivel: 17,9 km / (+1.080 m), (-350 m)

Tiempo: 5h20min (tiempo de marcha sin paradas).

Dificultad: media. La distancia de la etapa no es excesiva y la subida se hace de forma muy progresiva. La señalización es buena, aunque con niebla podríamos tener problemas de orientación en la parte alta de la etapa, en la zona de pastos. El final de la etapa no termina en ninguna población, por lo que tendremos que preveer una solución.

Sugerencias: Durante la etapa podemos subir a la Peña de Alba, se ataja un poco a cambio de algo más de desnivel, las vistas merecen la pena. También podemos alargar la etapa hasta el albergue de Sorogain (7kms; 2 horas) y plantear la siguiente hasta Orbara reduciendo una etapa.

Recorrido/Itinerario:

El sendero abandona la parte más atlántica de los Pirineos para adentrase en los montes de Quinto Real donde reinan los hayedos.

(0h0min; 0 kms) Elizondo (190m). Situados en la carretera que cruza Elizondo, a la altura de la iglesia de Santiago localizamos las marcas rojas y blancas del GR 11. Salimos por pista asfaltada, para enseguida, junto a un panel informativo del GR11, tomar un camino a la derecha. No será la última vez que veamos la pista, enseguida nos volveremos a encontrar con ella junto a la borda de Zaldarriaga, en una zona llana. Poco después las marcas nos mandan por un camino a la derecha, el trazado se cambió para evitar la pista.

(0h50min; 2,6 kms) Borda de Jaimesaltsu (360m). Junto a la borda de Jaimesaltsu volvemos a encontrarnos con la pista. La ignoramos y seguimos a la derecha por un camino, más adelante se cruza la pista y poco después encontramos una fuente con pilón. Seguimos, y de nuevo aparece otra fuente, pasamos una zona en la que suele haber barro y encaramos un tramo con fuerte pendiente antes de volver a encontrarnos con la pista en una curva cerrada. La cruzamos y seguimos por senda (tramo modificado, antes era por la pista), fijarse a los pocos metros en una fuente a la izquierda (Tranpako Iturria). Continuamos por hayedo en busca del...

(2h20min; 3,8 kms; Acum 7,4 kms) collado de Urbillo (890m). Refugio de cazadores (cerrado), fuente, mesas y fogón. Aquí tenemos dos opciones: seguir el GR11 o subir a la Peña de Alba (sin señalizar) para juntarnos después en la muga 128, cerca del cromlech de Argibel (más corto, mayor desnivel). Si optamos por la segunda, poco después del collado subiremos por sendas buscando la mejor zona para pasar. Para bajar seguiremos el cordal que se desprende al SE, caminando por la zona más alta acompañados de un paisaje espectacular. Si seguimos el GR, en el collado de Urbillo, se deja la pista y continuamos por senda bajo la cara norte del Pico de Alba. Después viene una zona de rasos atravesada por algunos arroyuelos. Estamos en el collado de Argibel, una valla marca la frontera, la seguiremos en dirección sur, junto a ella podremos ver el cromlech de Argibel. Se sigue junto a la valla, se suceden las palomeras y se pasa por una zona de hayedos, así se alcanza un collado al que llega una pista desde el Baztán. En el lugar hay una gran balsa (de las ranas), un regato y una cabaña.

(3h35min; 4,2 kms; Acum 11,6 kms) Borda de Kinto (960m). Se trata de una borda de cazadores (cerrada). Dispone de fuente y mesa. La senda sigue subiendo, se atraviesa un hayedo y se sale a una zona despejada que puede resultar confusa los días de niebla. Atravesamos la alambrada en un primer collado y continuamos a media ladera bajo Iparraldeko Kaskoa, numerosas palomeras hasta llegar a el...

(4h20min; 2,7 kms; Acum 14,3 kms) Collado de Buztamorro (1168m). En este lugar confluye con el GR 12, en adelante coincidirán hasta el...

(4h40min; 1,3 kms; Acum 15,6 kms) collado de Zagua (1164m). Atención a este lugar, el GR 12 continúa por el cordal, nosotros en cambio, giraremos bruscamente a la izquierda (norte) e iniciaremos el descenso hacia el puerto de Urkiaga. Antes de introducirnos en el hayedo pasaremos junto a una borda y casi al final, poco antes de llegar al puerto de Urkiaga nos volvemos a juntar con el GR12.

(5h20min; 2,3 kms; Acum 17,9 kms) Puerto de Urkiaga (912m). Varios bunkeres en los alrededores.

¿Dónde dormir:

Quinto del Real . (Eugui) Recullen. 948304044 671419126.

Taxis

Taxi  a Zubiri 4,7 Km – 948304006

Taxis a Olague 9,2 Km  - 948307007

¿Dónde comer?

Al final de la etapa, tanto el Hostal Etxeberri (//) (en Eugui, a 11kms de Urkiaga) como el Hostal Arrobi Borda (//) (a 7kms de Urkiaga en dirección Eugui), disponen de restaurante.

Servicios:

En el Puerto de Urkiaga no hay nada, tan solo en caso de emergencia, no es una opción, se puede utilizar algún antiguo bunker para pasar la noche.

Cartografía:

- SUA edizioak: Valle de Baztan (Escala: 1/25.000).

Transporte: 

Al Puerto de Urkiaga no llegan autobuses, la opción más factible es llegar en autobús a Eugui y desde aquí tomar un Taxi. Algunos hostales en Eugui coordinan el transporte para montañeros desde el puerto (ver alojamientos). La conexión de Eugui-Pamplona está operada por la compañía Autocares Artieda