GR11 de Pont Sant Jaime a Refugi de Cap de Llauset
Dia 1 de setembre de 2021Etapa 21 de la transpirinenca.
Un dels problemes que s'agreuja quan et planteges no fer el GR11 d'una tirada és el logístic. Si decideixes (perquè no temps prou dies de festa o perquè no t'hi veus amb cor de caminar tants dies seguits) anar fent segons disponibilitat, llavors l'inici i la fi de cada un dels trams es converteix en una complicació afegida. No hi ha serveis públics arreu i cal combinar-los amb taxis, vehicle propi i amics a qui puguis convèncer que et donin un cop de mà.
En aquest cas, havíem decidit començar a Benasc i acabar a Espot i vàrem pujar en el nostre cotxe des de Barcelona per a deixar-lo a Salardú com a punt intermig, per poder-lo recuperar més tard. El problema va ser que, en el port de la Bonaigua un transportista que estava més pel que passava a altres llocs que no pel que tenia al davant ens va donar un fort cop pel darrere i va estar a no res de provocar que tota la nostra aventura pirinenca se n'anés en orris. L'avaria era greu, però vàrem poder deixar el vehicle avariat en l'aparcament de l'hotel La Creu a Salardú i ens el van cuidar durant els deu dies que vàrem trigar a tornar-hi. Si algun dia voleu ser ben tractats, aneu-hi, són una gent meravellosa. Des d'aquest punt, vàrem engegar un seguit de combinacions (taxi-autobús-taxi) per poder arribar a Benasc. I, explicat l'incident, comencem amb l'etapa:
Els primers 2/3 del recorregut de poca dificultat, majoritàriament per pista (llevat dels moments en els quals es vol escurçar camí i es pren alguna drecera) i 1/3 molt dur, de fortes pujades i baixades que transcorre damunt de terreny rocallós granític, molt incòmode de trepitjar.
Si en acabar l'etapa anterior heu decidit de dormir a Benasc i, per tant, us trobeu lluny del Pont de Sant Jaume, podeu prendre l'autobús municipal 4x4 que surt de les piscines públiques i us durà a l'entrada de Vallibierna (parada de Senarta) per iniciar l'etapa.
Si us fa mandra caminar per la pista fins al refugi Coronas (una construcció d'accés lliure, antic refugi de pescadors) podeu demanar de baixar en la següent parada, a tocar d'aquest refugi i us estalviareu de caminar gairebé 10 kilòmetres de pista i dues hores i mitja de temps.
Si us fa mandra caminar per la pista fins al refugi Coronas (una construcció d'accés lliure, antic refugi de pescadors) podeu demanar de baixar en la següent parada, a tocar d'aquest refugi i us estalviareu de caminar gairebé 10 kilòmetres de pista i dues hores i mitja de temps.
És a partir d'aquest punt, del refugi de Coronas, on comença la veritable etapa pirinenca, un terreny d'autèntica alta muntanya.
A Benasc ja ens van advertir que calia sortir tan aviat com poguéssim perquè es preveia tempesta a partir de les tres de la tarda. Calia, doncs, anar per feina.
El camí continua pujant al costat dels diferents torrents i rierols que baixen muntanya avall. Cal anar amb compte de no relliscar si les pedres són mullades, com és el nostre cas. Arribem a una pleta, (Llosàs) on trobarem una palanca per travessar el barranc. A l'esquerra, si teniu sort i fa un bon dia, podreu gaudir de la vista dels diferents cims: Aneto (3.404m), Tempestades (3.290m), Margalida (3.241m), Pico Russel (3.207m) o Vallibierna (3.067m), aquest cap al sud. Nosaltres, per desgràcia, caminem entre núvols i boires i se'ns nega la possibilitat. Seguim pujant fins que desapareixen els arbres, les roques granítiques s'apoderen de tot el terra fins que assolim l'Ibon baix de Vallibierna. Mirem cap enrere, per tenir perspectiva del trepitjat, però tan sols veiem boira. Cap oportunitat de validar amb la vista l'esforç invertit.
Cap endavant, el mateix: més núvols i boira. Comença a ploure. Ens resta encara arribar a l'ibon alt, el desnivell és cada cop més acusat.
La pujada fins al primer llac ha estat dura i, a més, plou. Tot aprofitant que la pluja es dóna un descans, fem una aturada per a beure aigua i menjar alguna cosa.
Un cop ens tornem a posar en marxa, cal anar amb compte, doncs l'espai entre els dos llacs és una zona estreta, plena de rocs, amb un camí complicat que intenta d'evitar-los.
Torna la pluja i ens tornem a cobrir amb capelines que dificulten el caminar, doncs s'enganxen als genolls dels pantalons. Aconsello que si som en un terreny com aquest, desigual i cobert de rocs, és millor que ens posem també els pantalons d'aigua. Així la capelina no fa tanta nosa als pantalons de roba.
Arribem a l'ibon alt de Vallibierna i ens enfilem cap al port del mateix nom, en una dura pujada. Abans d'arribar al coll de Vallibierna el camí es torna una mica més accessible.
El pitjor de tot, com ja va essent habitual en tot el recorregut, és el rocallam granític, blocs grossos, durs, que fan molt pesada la marxa.
La baixada del coll de Vallibierna presenta el mateix aspecte que la pujada: blocs de roca granítica, un camí dur, on pateixen genolls i turmells. Malgrat el trajecte entre roques, la senyalització és excel·lent. Baixem entre els blocs i enmig de la pluja.
D'inici, no albirem el refugi, doncs queda ocult darrere un petit coll que tenim al davant. Cal fer una nova pujada que ens du a una divisió de camins. A l'esquerra, anem cap al refugi de Cap de Llauset, després de creuar un rierol. A la dreta, el GR18 ens duria al poble d'Aneto, tot passant per l'embassament de Llauset.
Més enllà, després d'una forta baixada, una nova pujada a un petit coll i un curt descens, trobarem el refugi de Cap de Llauset.
Finalment, el refugi apareix davant nostre, a mitja alçada, com un lloc encantat, una construcció moderna, gairebé sembla de ciència ficció, una mena de nau espacial.
El refugi és gairebé nou, una instal·lació ben pensada i ben construïda, agradable, per a gaudir i sentir-se, alhora, protegit del mal temps. Les habitacions tenen el bany dintre, un luxe.
Finalment, el refugi apareix davant nostre, a mitja alçada, com un lloc encantat, una construcció moderna, gairebé sembla de ciència ficció, una mena de nau espacial.
El refugi és gairebé nou, una instal·lació ben pensada i ben construïda, agradable, per a gaudir i sentir-se, alhora, protegit del mal temps. Les habitacions tenen el bany dintre, un luxe.
Al poc de ser-hi dintre, a l'exterior es desencadena una forta tempesta, de les que fan por, però de la qual poder gaudir, tot veient i sentint caure l'aigua a través de les finestres, mentre ens prenem una beguda calenta o fem una migdiada. Quelcom màgic.
Compartim el refugi amb una parella d'alemanys, sis persones en total. El sopar és bo i el tracte excel·lent.
Com a resum, ens ha semblat una etapa dura, típica d'alta muntanya. Hem tingut la mala sort que el mal temps ens ha acompanyat durant bona part del trajecte, la qual cosa ens ha impedit de gaudir de les impressionants vistes dels cims, els gegants pirinencs. També ens ha dificultat la caminada, doncs ha calgut posar-hi tots els sentits per a no relliscar damunt les pedres mullades.
Com a resum, ens ha semblat una etapa dura, típica d'alta muntanya. Hem tingut la mala sort que el mal temps ens ha acompanyat durant bona part del trajecte, la qual cosa ens ha impedit de gaudir de les impressionants vistes dels cims, els gegants pirinencs. També ens ha dificultat la caminada, doncs ha calgut posar-hi tots els sentits per a no relliscar damunt les pedres mullades.
Algú ens dirà, dos dies més tard, que "el granito es una piedra franca, no resbala". Doncs ja s'ho trobarà, perquè ell hi va de cap i sembla que també tindrà pluja. Podrà comprovar que la seva teoria és teoria.
Dades tècniques:
Distancia total: 16.4 km
Desnivell: (+1.516m),(-361m)
Temps: 9 hores amb aturades.
Per a baixar-se el track i informació més detallada de la ruta: https://travesiapirenaica.com/gr11/san_jaime-llauset.php
Temps: 9 hores amb aturades.
Per a baixar-se el track i informació més detallada de la ruta: https://travesiapirenaica.com/gr11/san_jaime-llauset.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada