Una bona motxilla:
La meva, una Millet de 60 litres, la de la Rosa una Osprey de 26 litres. Penso que ella hauria d’haver dut una de més capacitat, però volia portar el mínim pes i la manera que va trobar de limitar-ho és limitant la capacitat de la motxilla.
Característiques principals:
§ Ha de disposar d’un sistema que permeti adaptar-se molt bé a l’alçada de cada persona. Cal que es pugui pujar i baixar més o menys per tal que es mantingui per damunt del cul i ben arrapada a l’esquena, tot adaptant-se a la nostra alçada.
§ Que no et faci suar, que tingui algun material-estructura que limiti el contacte directe amb l’esquena.
§ Ha de poder quedar ben ancorada al cos, tant a la cintura, al pit i a les espatlles. El tema del pit és important per evitar dolors a la part superior de les espatlles.
§ Compartiment inferior separat: És molt interessant que tingui un compartiment inferior separat del principal (la Millet el té) perquè allà porto tot l’equipament d’aigua i puc accedir-hi ràpidament en cas de necessitat al Cover per la motxilla, pantalons pluja, capelina, Dry/Vent. Encara que es mulli quan el faig servir, quan el guardo no es mulla res de l’interior de la motxilla.
§ Compartiment superior o tapa: allà posarem les coses que necessitem disposar de forma ràpida: guants, racions energètiques, cartera amb diners, etc).
Uns bons pals:
Ajuden molt en situacions difícils, tant a les pujades com a les baixades: pujades abruptes, baixades enmig de roques i pedres lliscants, pas per vies d’aigua i altres moments delicats. Estalvien molt cansament de turmells, genolls i cames, dons part de la força la fas amb els braços. Mireu que tinguin cert joc esmorteïdor i que siguin fàcilment graduables. Aposto pels de pinça al costat, millor que els de rosca.
Un bon equipament per la pluja:
Consistent en diferents peces per protegir el cos i la motxilla.
§ Cover per a la motxilla
§ Dry/vent que aguanti situacions de pluja lleugera.
§ Pantalons d’aigua per evitar que se’ns mullin els de roba, la qual cosa provoca sentir-nos incòmodes i amb sensació desagradable que provoca malestar i desànim.
§ Capelina que aguanti milers de litres, amb mànigues i cremallera per al coll i un reflectant al darrere. És un element imprescindible quan la pluja passa de xiri-miri a tempesta, quan les gotes salten en tocar a terra.
Barret:
Que suporti una certa pluja (portarem el cap tapat per la caputxa del dry/vent o de la capelina, però la visera del barret ens protegeix de mullar-nos la cara) i filtri els raigs UVA del sol i pesi poc. Ha de tenir cordill perquè el puguem ajustar al cap i a la cara i no surti volant quan faci vent fort, especialment en els colls de les muntanyes. És molt més aconsellable un barret que una gorra. Ha de protegir del sol tot el cap i també el coll.
Botes:
Que aguantin l’aigua (Gore-Tex) que no tinguin gaire part de tela d’aquesta transpirable com la que tenen les bambes, en reixeta, sinó cuir. Cal evitar que la pluja o els rierols ens mullin els peus, és important tenir-los secs tant d’aigua com de fang. És molt important que siguin còmodes, que ens subjectin bé els peus i els turmells però no excessivament dures.
Cantimplores:
El consum diari d’aigua és molt personal, però recomano portar dues de 750 cls per anar equilibrats, una a cada costat. També és important portar pastilles potabilitzadores per si acabem les cantimplores i agafem aigua d’alguna font o rierol. Cal evitar els organismes tipus ameba i altres que ens provocaran diarrees i mals de panxa. Són pastilles molt petites i cada una serveix per potabilitzar un litre d’aigua
Sac de dormir:
No sabem si ens quedarem algun dia tirats i haurem de dormir en qualsevol racó. Ha de ser un sac que ens permeti suportar temperatures entre 3 i 10 graus i que no pesi (600 grams). Millor comprar un bon sac, ens ho agrairà el cos, tant per caminar (poc pes) com per dormir (no passar fred).
Roba:
Pel que fa a la roba cal evitar portar pes, després ho pagarem. És millor haver de rentar de tant en tant que no anar carregats i cansats.
§ Tres mudes de cada cosa que haguem d’utilitzar: samarretes, mitjons, calçotets. Podem fer servir com a pijama una de les mudes. Amb tres peces de cada cosa ja n’hi ha prou. El vestit habitual quan comencem a caminar, especialment al matí que fa fresca, ha de ser de 3 capes que podem anar traient o posant segons les circumstàncies, tot depenent del moment.
§ Paravent fi (100-200 grs): Particularment, la majoria de les vegades anava amb la samarreta tècnica i al damunt un paravent molt i molt finet que es plega i queda fet una bosseta. Això parava el vent quan era a llocs alts i no em calia res més, és qüestió de termòstats, la Rosa anava més tapada que jo.
§ Guants: han de ser poc gruixuts però que aguantin la pluja. No han de ser 100% impermeables perquè llavors són massa gruixuts i no són pràctics ni pel tacte ni per la calor que donarien. Els guants solament els faig servir quan la temperatura baixa per dessota de 10 graus, però això va amb cadascú, hi ha gent que no té fred a les mans. Van molt bé quan plou molt i la temperatura és relativament baixa, perquè tenir les mans mullades mentre camines i haver de fer servir els pals es torna quelcom fred i desagradable.
El Sistema de les tres capes:
Llegireu i sentireu parlar en diferents llocs del sistema de ceba o de les tres capes. És una manera fàcil i ràpida d’adaptar-nos a allò que ens trobem en cada moment. El Pirineu pot variar en pocs minuts, meteorològicament parlant. Podem començar tenint fred i al cap de poc tenir calor, tot depenent del desnivell del terreny o veure’ns atacats per un vent gèlid quan arribem a un coll. Per tant, hem d’anar preparats amb un sistema de roba que ens permeti adaptar-nos.
§ Capa 1: samarreta tècnica: és molt important, molt millor que el cotó que pessa més i no transpira. Amb la tècnica evitem pes i anar mullats, doncs s’evapora ràpidament la suor.
§ Capa 2: Polar finet, que no sigui gruixut perquè llavors passarem calor i no ens el posarem,
§ Capa 3: Un Dry/Vent que ens protegeixi del vent i la pluja fina.
Us he parlat abans que també diua un paravents finet que pesava molt poc. Sovint, si feia bon temps, tant sols utilitzava aquest element damunt de la samarreta tècnica.
Amb aquests elements podeu fer les combinacions que vulgueu, segons el vostre termòstat particular i el grau d’humitat, pluja i vent amb què uns trobeu.
Mitjons:
Mereixen un punt apart. El nostre taló d’Aquiles són els peus, els que aguanten tota la ruta i per tant cal tenir-los molt en compte. Gasteu diners en uns bons mitjos que s’ajustin perfectament als peus, com si fossin una segona pell i tindreu molt guanyat en la lluita contra les butllofes. Com a exemple, de marca bona (cadascú que compri el que vulgui) tenim els “xsocks” amb filaments de plata per evitar la pudor. Podeu dur 3 parells.
Calçat lleuger:
Per descansar quan arribem a lloc: xancletes, sandàlies, o quelcom semblant que no pesi.Cal treure’s les botes i deixar els peus lliures.
Mapes i dossier:
Haurem de tenir preparat un dossier plàstic, una mena de llibre Din A4 compost per tapes i fundes on posar els fulls individualment protegits (els venen a les papereries i hi ha de 10, 20, 30, i més fundes) on tinguem un full de cada una de les etapes explicada amb detall, amb les fites que ens indiquin els llocs per on hem de passar i què hi trobarem: fonts, desviaments, bordes, pobles, etc.
També necessitem una coberta de plàstic per encabir el mapa de l’etapa i el full de ruta. Aquesta coberta ha d’anar proveïda d’un element que ens permeti portar-la penjada del coll perquè consultem el mapa i el full informatiu i, alhora, no es mulli ni s’arrugui. Per tant, no ha de pesar ni tenir arestes agudes que ens punxin quan es vagi moment mentre caminem. La funda ha de ser lleugera i que no molesti. Podem construir-nos una amb una bossa mida A4 amb ZIP i a les papereries venen cordills amb targeter i un petit mosquetó. Ho podem aprofitar per construir la coberta. Els que venen específics per aquesta necessitat trobo que pesen molt.
Documents:
DNI, Targeta sanitària, targeta de crèdit.
Xiulet:
Per si cal demanar socors.
Navalla:
Per tallar el que calgui i per utilitzar-la com a ganivet pel menjar (fruita, pa, etc). Millor una navalla suïssa, de les senzilles, no cal portar una grossa que pessa massa.
Bruixola:
Per si falla el GPS i el mòbil.
Encenedor:
Per si hem d’encendre foc.
Cordill i pinces de la roba:
2 metres de cordill i 2-3 pinces de roba, per penjar allò què rentem.
Joc de corretges:
Per subjectar coses a la motxilla o on calgui (en venen al Decathlon)
Rotlle a mitges de cinta americana:
Per imprevistos (Ex: si se’ns cau la sola de la bota i hem de subjectar-la fins que no poguem canviar-la).
Distribució a la motxilla.
Departament superior extern (Tapa):
§ Coses que necessitem treure ràpidament (no per a pluja, això ho portem al compartiment inferior separat). Per exemple, el paravent molt finet, els guants, alguna racció nergètica, alguna corretja per fer lligadures, mocador, etc.
Departament superior intern (Tapa):
§ Coses importants que necessitem treure sense haver de buscar dintre la motxilla. Per exemple, la cartera amb els diners, carnets, etc. Els poso a l’interior perquè quan traiem coses de l’extern potser ens caurien i no ens adonariem. Llum frontal, xiulet, navalla, encenedor, bruixola mecànica, tirites.
Compartiments laterals i central externs (cos central):
§ Cada motxilla disposa de més o menys compartiments externs. En el cas de la meva (Millet) disposa de dos compartiments laterals que em van anar molt bé per encabir dues cantimplores de 750 cls. D’aquesta manera anava compensat. També disposa d’un compartiment central, on podem encabir altres objectes que volguem tenir localitzats i no ens caldrà estar remenant tot l’interior.
Compartiment interior (cos central):
§ És bo disposar les coses que utlitzem menys a la part inferior i les que utiltizem més a la superior. Va molt bé posar-les en bosses zip, a cada bossa un tipus d’element: samarretes a una bossa, mitjons a una altra, elements del GPS a una altra, etc. És més fàcil de localitzar i també evitem que, si fos el cas, es mullin les coses. Fins i tot ens permet posar roba rentada encara no seca i que no afecti la resta.
Compartiment inferior separat del principal (baixos):
§ Allà porto tot l’equipament d’aigua, el cover per la motxilla, pantalons pluja, capelina, Dry/Vent. D’aquesta manera no es mulla res de l’interior i puc accedir-hi ràpidament en cas de necessitat.
El GPS.
El GPS és la joia de la corona. Si fem rutes desconegudes i tenim mal temps, especialment boires, és el millor invent i l’eina més pràctica. Jo he utilitzat el Garmin 64S. Per al Pirineu carreguem els mapes Topo-Pirineos Hispania (gratuïts) a la web corresponent (http://topopirineos.blogspot.com/2016/06/descargas-de-la-version-80.html) i de la web transpirenaica carreguem els tracks de les etapes (https://travesiapirenaica.com/gr11/gr11.php). També els podem trobar a la web Wikilog ( https://ca.wikiloc.com/) . Amb això estem protegits, dona una seguretat increïble, tant que gairebé et permet no fer servir cap mapa. De tota manera va bé per tenir la imatge del conjunt, doncs la pantalla del GPS és petita i la fem servir per veure que no ens sortim del camí, no per tenir imatge del conjunt de la comarca.
L’aparell també disposa d’altímetre, brúixola, distàncies recorregudes, temps que estem marxant, temps aturats, mitjanes, etc. El millor lloc per dur-lo i consultar-lo és agafat amb un mosquetó en un dels tirants de la motxilla, que no ens pengi gaire perquè ens faria nosa. Si l’hem de fer servir molt sovint (boira) el podem dur penjat del canell amb una corretja que ens podem fabricar a la nostra mida (corretges del Decathlon).
Accessoris necessaris per al GPS:
§ Joc de piles recarregable (jo en portava 8) i carregador. El GPS ens fa servir dues i duren una jornada i mitja fent-lo servir sovint. Però cal estar previngut per si trobéssim que no podem recarregar les piles. Així, tenim coberts deu dies.
§ Bossa protectora per a la pluja per al GPS. Es poden comprar al Decathlon. Com que són botons mecànics funciona perfectament.
El Mòbil.
Necessari per emergències. A més, si tenim cobertura (moltes vegades no n’hi ha) podem tenir instal·lades eines: altímetre, bruixola, mapes, previsió del temps, etc.
Accessoris necessaris per al mòbil.
§ Carregador.
§ Funda pluja per al mòbil (Decathlon)
§ Funda per no haver d’estar treient constantment el mòbil si el fem servir de màquina de fotos. A l’Altaïr i altres llocs en venen unes de roba que van prou bé (Deuter o similars) i et permeten de dur-lo penjat en bandolera o agafat amb alguna corretja o mosquetó en els tirants de la motxilla.
La Fotografia.
El pes és molt important. Per tant, vaig decidir prescindir de la màquina i el carregador i fer servir el mòbil. No soc cap gran fotògraf i el meu mòbil té una bona càmera. Després, les fotos les retoco amb l’ordinador. Els bons fotògrafs no feu cas de la meva opinió i porteu la màquina i el carregador, però penseu sempre en el pes.
La Tenda.
Si podem estalviar-la millor, però haurem hagut d’assegurar que tenim lloc on dormir a cada final d’etapa. Si no hem pogut reservar haurem de dur una tenda. També podem decidir portar-la si no veiem clar d’acabar alguna etapa i que potser no arribarem al refugi o l’hostal. Si decidim que és necessari dur-la recomano porteu una tenda per a 2-3 (si aneu en parella, com nosaltres) que pesa 1.750 grams i és molt fàcil de muntar. Per exemple, la “VAUDE Power Lizard SUL 2-3P”. Teniu un vídeo a Youtube on us expliquen com muntar-la i les característiques principals (https://www.youtube.com/watch?v=SsNI-R-NdDs) La podeu comprar per internet o a qualsevol tenda que tinguin aquest material. Consulteu quants litres de pluja aguanta i preus, varien molt d’un lloc a un altre.
Menjar.
Hem d’iniciar l’etapa havent fet un bon esmorzar al refugi o l’hostal on haguem dormit, la qual cosa ens permetrà aguantar fins a l’hora de sopar, quan arribem al següent refugi i ens evitarà portar pes. Durant la jornada va bé dur algun plàtan (molt important, ens proporciona calci, sodi, potasi), poma, xocolata (molt important, ens dóna energia), fruits secs, un entrepà petit per dinar, i algunes barretes o gels energètics. Per després de dinar, quan ja portem més de mitja jornada i comencem a estar cansats és bo portar algun gel energètic compost de cafeïna i glucosa. Et dóna una dosi extra d’energia per fer més suportable el que queda d’etapa.
On Dormir.
Millor reservar amb antelació tots els refugis o hostals de final d’etapa. Serà més car però anirem més descansats. No haurem de dur pes de la tenda, ni del sac. També ens estalviarem dur pes de menjar, estris per cuinar, fogó, ets. doncs hi podrem esmorzar i sopar. Cal haver reservat abans de sortir si no volem tenir sorpreses desagradables i haver de dormir al ras o en la tenda, si la portem, perquè el refugi és ple. Especialment dificultosos són els caps de setmana.
En algunes zones no hi ha lloc on dormir a la mateixa ruta i cal fer un desviament d’uns quants kilòmetres fins algun poble (de vegades més de 15), borda o refugi lliure i l’endemà tornar-ho a fer per continuar l’etapa. També podeu fer vivac o plantar tenda, es clar. En casos d’alguns hostals a pobles fora de ruta es pot trucar perquè ens vinguin a buscar en un punt que la ruta creuï la carretera i tornar-nos l’endemà. De vegades ho fan els mateixos dels hostals o cases rurals i si no poden fer-ho ens donaran el tèlefon d’algun taxista que ho faci. Cal anar amb la llista dels telèfons dels llocs on hem de dormir i dels serveis de taxis. És bo trucar el dia abans d’arribar per recordar-los-hi.
Preparació dels peus.
Aguantarem el que els nostres peus aguantin, cal que ho tinguem clar. Uns peus amb ampolles us faran patir molt i molt. Per tant, cal mimar els peus, tractar-los amb molta cura i ells us ho agrairan i us ajudaran a assolir el repte.
Primer de tot, us he parlat dels mitjons i les botes com quelcom essencial per a conservar-los en bon estat. Ara us parlaré de la rutina diària. Cada dia, abans de posar-vos mitjos i botes cal que us empastifeu els peus, especialment les zones que més freguen amb les botes, d’algun compost que les protegeixi. En el meu cas cada dia me’ls empastifava amb una barra de vaselina. La Rosa, seguint els consells d’una persona que fa xtrem, portava un preparat que, a més de vaselina incorporava algunes substàncies florals. Un cop ben empastifats, ens posàvem els mitjons i les botes. En arribar a la fi de l’etapa, molt important posar els peus en remull en aigua el més freda possible durant un quart d’hora. Amb aquesta tècnica us haig de dir que no vàrem tenir cap problema, ni butllofes, ni pell enrogida.
Acabats els prolegòmens i consells preparatius, passo a explicar-vos com van anar les etapes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada