GR-11. D'Auritz-Burguete a Auritz-Burguete


 Dia 9 (12/06/2018) Descans





Descripció de l’etapa.

Dia de descans. Esmorzem a l’hotel cap a les 08:30 i la recepcionista ens explica històries de la gent que passa pel poble fent el Camino de Santiago. Diu que està ple d’eixelebrats que no tenen idea de què és la muntanya i es posen a fer el camí sense cap mena de previsió. És gent que ve de França per Roncesvalles i pensa que travessar els Pirineus és quelcom que pot fer qualsevol. Ens explica que ha hagut uns quants morts durant aquests darrers anys per la poca previsió dels pelegrins. El grup ètnic més boig és el dels coreans, diu que estan com una cabra, que no tenen ni idea d’on es troben i que no van gens preparats. Ens explica també el cas de dues dones grans, franceses una invàlida en cadira de rodes motoritzada i ll’altra que l’acompanyava, que van haver de ser rescatades perquè es pensaven que el Camino de Santiago era una carretera. També ens parla d’una parella de joves que feien el GR-11 i que van estar perduts cinc dies per les muntanyes de la zona fins que van ser rescatats, just a punt de morir.
En fi, després d’escoltar-la penso que nosaltres no estem tan malament, d’alguna cosa ens ha de servir haver fet muntanya durant anys, encara que no d’aquesta categoria.
Pugem a l’habitació a esperar una mica perquè està plovent sense parar. Cap a les 11:30 sortim a fer un volt pel poble. Hi ha una església prou lletja i estrambòtica, l’edifici de l’Ajuntament i un inmens frontó cobert que es fa servir també de poliesportiu. Ara, és ple de nens fent alguna activitat perquè se senten els crits.
Anem a la farmàcia a comprar fil dental i de pas compro unes raccions de concentrat mineral, vitamines i glucosa. La Rosa ha estat assaltada per un parell de paparres durant el vitge i les ha descobert quan es dutxava. Se les ha tret, però la farmacèutica li comenta que vagi al metge que li faci una mirada per si ha quedat algun tros dintre que li pogués provocar una infecció.
Anem al Centre d’atenció mèdica. Aquí no hi ha cues i amb la targeta sanitària (important dur-la) la visiten tot seguit. La metgessa li examina el lloc on tenia les papares i diu que no ha quedat cap rastre i que està tot bé.
Sortim del metge i anem a un súper que hi ha als afores del poble. És petit però té alguns articles de gourmet. Ens hem d’aguantar de comprar-los però, perquè no volem incrementar pes. Comprem tonyina i plàtans i després anem al forn a comprar pa pels entrepans de l’endemà. Ens hem aficionat als panets petits i rodons, del tipus de les hamburgueses, perquè són tous i van molt bé per menjar-los al dia següent a la muntanya, d’una forma lleugera i neta. Mai els trobes durs.
De tornada cap a l’hotel trobem pelegrins que arriben, tot fent la ruta de Roncesvalles cap a Iruña. Van caminant sota la pluja, amb les seves petxines penjant de la motxilla.
En el centre del Poble hi ha uns panells d’un projecte de conservació de la natura finançat per la Unió Europea per recuperar flora i fauna que habitava o habita la zona i es troba en condicions precàries.
Al costat de l’església també trobem uns panells (curiós que sigui al costat de l’església) que informen de la història de la bruixeria a la comarca. Auritz era un dels llocs on es van perseguir i ajusticiar bruixes.
Tornem a l’Hotel perquè ja portem una hora i mitja sota la pluja i és una mica pesat, malgrat anem amb les capelines. Pugem a l’habitació i ens estem fins al l’hora de dinar. Avui tenen un plat de bolets remenats amb ou, especial de la comarca. Ens diuen que aquests bolets solament es fan en aquesta zona. En diuen perritxicos. El demanem per compartir i de segon entrecot, doncs el noi de l’hotel el recomana. Diu que la carn és del poble i molt bona. Tot és molt bo, la carn molt tendra, res a veure amb la que mengem a Barcelona. Torno a dir-ho: estem menjant massa, fent panxa. Ens quedem a l’habitació perquè continua plovent i fort vent. Migdiada llarga i després estudi de l’etapa de demà, no sembla molt dura. El problema és que s’espera molta pluja. Imagino, amb tot el que està caient com trobarem el camí, el fang...
Sopem un sol plat, hem de fer-ho per no acumular més greix. Demà mirarem de sortir cap a les 09:00 perquè no és gaire llarga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada