GR-11. De Port d’Urkiaga a Auritz-Burguete

 

Dia 8 (11/06/2018) Cinquena etapa del GR-11.

18 kms.

Descripció de l’etapa.

Ens llevem tard perquè el taxista (Fermín) no ens pot recollir fins a les 09:30. Cal no desesperar-se i prendre les coses com venen. Tampoc passa res, arribarem una hora més tard del normal, però no és important perquè estem acabant les etapes cap a les cinc de la tarda i al mes de juny tenim llum fins gairebé les 10 de la nit. Aprofitem per refer la motxilla i deixar-ho tot al seu lloc. A més, a primera hora tot el paisatge és emboirat i poc, a poc, es va desplaçant cap als cims. En principi sembla bona idea sortir més tard.

Esmorzem a l’Hostal, amb música clàssica de fons, totalment sols, perfecte, sembla que ens trobem a l’Àustria a fins del segle XVIII. Ens recull el taxista i mentre fem via ens explica coses del país. Ens diu que els fatjos són una espècia invasora que ho colonitza tot. Vaja, nosaltres tan cofois amb la fageda d’en Jordà i aquí n’estan fins al capdamunt. A més, no els tallen perquè diuen que surt més a compte importar-los d’altres llocs que haver de fer la feina de tallar i extraure del bosc. El resultat és que les fagedes cada cop són més extenses. A nivell plàstic i paisatgístic em sembla molt bé perquè fa uns boscos molt bells. El terra són coberts de fulles taronges mentre el cel és cobert de fulles verdes. A la tardor deu ser un espectacle veure les fulles dels arbres de color taronja, però ara també és molt maco. Passem per unes ruïnes d’una antiga fàbrica d’armament que va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Ara intenten anar-la redescobrint i restaurant però es necessiten molts calés perquè és molt gran. Hi treballaven 400 persones. Li comentem al Fermin que quan carenem les muntanyes veiem moltes aus de diferent mena: trencalossos, voltors, corbs, i altres rapinyaires. Ens diu que són molt abundants i que Navarra exporta voltors a molts llocs d’Europa.

Arribem al coll d’Urkiaga, d’on vàrem sortir ahir i comencem a pujar, com sempre. Totes les etapes comencen amb una pujada, aquesta és suau perquè ja som a prou altitud. Anem pujant entre boscos de fatjos, amb el desagradable fang de tots els dies, és gairebé impossible caminar, es fa molt pesat i perdem molt de temps intentant trobar llocs on n’hi hagi menys i després tornant a recuperar el camí. La pujada fins al cim d’Adi no és gaire pesada si no fos pel fang. Quan arribem trobem un ramader que solament ens parla en euskera, però sembla que entén el que li diem en castellà. Ens demana d’on venim i cap a on anem i ens diu que no és gaire complicat el camí que ens queda. Tothom diu sempre el mateix, que no és complicat, que no és pesat i que no queda molt. Potser tindrien raó si no hi hagués tant de fang.

Des del port d’Adi comença una baixada molt bèstia que porta a Sorogain, molt vertical i amb molt de fang. Quan portem una bona estona de baixada el terra comença a millorar iel bosc es converteix en un paisatge de conte de fades i follets, amb rierols diversos que van unint-se fins convertir-se en un de sol. Quan som a la part més baixa del descens hem de travessar el riu unes quantes vegades i acabem amb les botes i els peus xops. Tornem a entrar en una zona de fang i aigua a dojo.

Arribem a Sorogain on hi ha un alberg-bar però és tancat “por descanso del personal”. El temps s’està posant cada cop pitjor, s’ha ennuvolat i plou. Mengem arrecerats sota una teulada els entrepants que portem .

Emmig de la borrasca iniciem la pujada del Mendiaundi i comença a ploure. Fang i pluja. Quan arribem al cim estem totalment envoltats per la boira, plou i fa vent. No es veu res a dos metres de distància i no es veuen tampoc els senyals que marquen el camí del GR-11. Per sort tenim el GPS que ens salva, com si fos un àngel de la guarda que guia els nostres passos. Anem seguint per ons indica la petita fletxeta de la pantalla i anem fent els tres cims enmig d’un temps infernal. De tant en tant hem de saltar tanques de filferro punxegós, que separen les propietats dels camps, per una mena d’escaletes. Quan portem creuades dues o tres escaletes comencem a tenir la sensació que estem fent voltes, que ja hem passat per aquests llocs i que estem perduts perqupe no veiem més enllà de cinc metres i tot ens sembla igual. Per sort, el GPS no falla.

Comencem a baixar i, per sort, poc a poc, la boira va escampant i disminueix el vent i la pluja. El fang però, continua. Ara és una baixada constant cap a Auritz per un camí prou ample, amb alguna zona totalment inundada. És una baixada llarga, enmig de boscos de pins altíssims i altres espècies d’arbres. Hem de travessar el riu unes quantes vegades. Les botes són totalment xopes però així, amb l’aigua del riu, aprofito per anar-les netejant de fang, doncs tenim una bona crosta, d’uns tres o quatre centímetres.

Ara, el GR-11 segueix pel mateix traçat que el Camino de Santiago que ve de Roncesvalles, en el tram final, abans d’arribar a Auritz.

Arribem al poble i busquem l’hostal. Ens sembla encantador i  preciós, segurament perquè estem cansats, mullats i bruts. Realment ho és. L’habitació és gran i el bany té una dutxa fantàstica. El noi de recepció és molt amable. Parlem amb ell del GR-11, de les etapes. Ell n’ha fet algunes i ens explica anècdotes de coses que li van passar.

Prenem la cervesa ritual, la meva tamany “cañon” i la Rosa tamany “caña”, com sempre. La “cañon” és aprox una pinta, uns 400 cls. La Rosa diu que la cervesa de fi d’etapa és el premi, com si fóssim gossos.

Fem bugada de coses brutes que tenim endarrerides. Aquí ens estarem dos dies i tindrem temps que s’assequin. Demà serà dia de descans al mateix poble.

Sopem al mateix hostal, el menú del dia: cigrons estofats i vedella en salsa amb bolets per a mi i amanida variada amb hortalissa i formatge i ànec confitat amb salsa de poma per a la Rosa. Haurem de mirar de menjar menys perquè ens estem engreixant en lloc d’aprimar-nos, però és que ve molt de gust menjar bé quan has acabat l’etapa.

Aquesta etapa cal emmarcar-la dintre les grans experiències viscudes al llarg de la nostra vida. Tot en contra, fred, pluja, vent, gens de visibilitat, por a estar perduts, i, malgrat tot, hem confiat en nosaltres i ens hem sortit. Avui som més forts física i psíquicament que ahir.

Resum itinerari:

Dificultat: mitjana baixa. Boira

Port d’Urtiaga 912m –

Alberg Sorogaín (= Casa Pablo?)840m. –

Coll de Arbilleta 1135m –

Auritz/ Burguete 898m.

Primera part fins a Sorogaín fajos. Després pastures, pujada al Mendiaundi i baixada per pista fins a Auritz.

 Creuem la carretera de Pamplona-Irún .Anem cap a l’Est. Hi ha fajos i bunkers. Hi ha animals en tot el trajecte del GR Navarrés .

*Coll d’Adipe. Rodejar el monte Adi per la cara Nord creuant la llambrada.

*Coll d’Aratungo . Mont Adi a la dreta.

*Avant-cim del Iturrumburu. És separen els GR12 i el GR11.Nosaltres seguim per el barranc d’Odia cap el Sud.

Seguim un riu i s’arriba a una carretereta.

* Alberg de Sorogaín. 2h.10’ 7,4 Km. 840m. Es pot dormir i menjar.

Assegurar-se de que està obert. Ho està quasi tot l’any. Hi ha Cromlechs als colls.

Es creua el torrent de Sorogaín. Marques menys visibles. Seguir llambrada.

*Coll d’Arbilleta (1135m) 3h 30’ 10,7 Km.

Seguir una llambrada. La valla gira cap a l’esquerra.Es passa al costat del Mendiaundi . Pot haver-hi boira. Vistes a l’Adi, vall de Baztan i vall d’Erro. Seguir llambrada en descens.

Comparteix el final del recorregut amb el camí de Santiago.

*Coll Atalaztiko. Hi ha enterrat un anarquista català.

Auritz

Distancia/desnivel: 17,5 km / (+720 m), (-735 m)

Tiempo: 5h05min (tiempo de marcha sin paradas).

Dificultad: media-baja. La etapa no es muy larga y en general son caminos cómodos para caminar. La señalización es buena y salvo con niebla en el ascenso desde Sorogain al Mendiaundi, no habrá problema para seguir las marcas de la etapa.

Recorrido/Itinerario:

Si miramos el perfil de la etapa podemos dividirla en dos tramos. El primero transcurriría entre hayedos. Comenzaría en el Puerto de Urkiaga para bordear la cima del Adi y descender por el barranco de Odia a Sorogain. El segundo atraviesa zonas de pastizales, sube hasta la cima de Mendiaundi y baja casi todo por pista hasta Burguete.

(0h0min; 0 kms) Puerto de Urkiaga (912m). Situados en el Puerto de Urkiaga se toma la pista que arranca en dirección Este, aunque enseguida se abandona para tomar un atajo. Se suceden los bunkers en la subida y así, se llega al collado de Adipe (1185m), en una zona de pinar bajo la mole del Adi. Se cruza la alambrada y se sigue horizontal ladeando el Adi por su vertiente norte. Los que tengan más ganas, podrán subir a la cima y descender después al collado de Aratún (1210m), solo hay que seguir la alambrada. En el collado de Aratún GR 11 y GR 12 se separan de nuevo, el GR 12 continúa por el cordal, nosotros giraremos al sur e iniciaremos un fuerte descenso por el barranco de Odia, cubierto por un un espectacular hayedo. La pendiente se relaja y poco a poco se abren algunos claros, caminamos junto a un río y así se llega a una carreterilla. Caminamos paralelos a ella y paralelos al río ya por terreno despejado. Estamos en...

(2h10min; 7,4 kms) Sorogain (830m). El albergue de Sorogain esta abierto casi todo el año y cuenta con servicio de cafetería. A partir de ahora el camino se endurece, el terreno es despejado y las marcas son menos visibles. Al cabo de unos 25 minutos se sale a una pista (8,7kms; 1070m), la seguiremos durante un kilómetro para abandonarla en una curva y seguir junto a una alambrada. De repente la valla gira a la izquierda, en dirección norte, la seguimos, ya casi estamos en la cima del...

(3h30min; 3,3 kms; Acum 10,7 kms) Mendiaundi (1.210m), coronado por un buzón. La amenaza de una cantera para la extracción de Silice amenaza con destrozar este lugar, veremos que pasa. Seguimos la alambrada en fuerte descenso en busca de una pista que llega hasta el collado de los dos Puentes. Desde aquí el descenso a Burguete se hace largo, el camino irá a mejor hasta convertirse en una pista ancha, se introduce en el barranco de Xuringoa y al final comparte recorrido con el Camino de Santiago.

(5h05min; 6,8 kms; Acum 17,5 kms) Burguete/Auritz (890m).

¿Dónde dormir?

Hotel Loizu. 948760008 

San Nicolás 13, 31640, Auritz/Burguete

Alternatives

Camping Urrobi.

Casa Vergara 948760044/618032232.

CR Pedroarena

¿Dónde comer?

Hotel Loizu.

Servicios.

Caixer ,internet, banc, metge, farmàcia, zona de bany (piscina?), supermercat

Cartografía:

- SUA edizioak: Orreaga (Escala: 1/25.000).

Transporte: 

La conexión Burguete-Pamplona está operada por la compañía Autocares Artieda (/)

GR-11. D'Auritz-Burguete a Auritz-Burguete

 Dia 9 (12/06/2018) Descans

Descripció de l’etapa.

Dia de descans. Esmorzem a l’hotel cap a les 08:30 i la recepcionista ens explica històries de la gent que passa pel poble fent el Camino de Santiago. Diu que està ple d’eixelebrats que no tenen idea de què és la muntanya i es posen a fer el camí sense cap mena de previsió. És gent que ve de França per Roncesvalles i pensa que travessar els Pirineus és quelcom que pot fer qualsevol. Ens explica que ha hagut uns quants morts durant aquests darrers anys per la poca previsió dels pelegrins. El grup ètnic més boig és el dels coreans, diu que estan com una cabra, que no tenen ni idea d’on es troben i que no van gens preparats. Ens explica també el cas de dues dones grans, franceses una invàlida en cadira de rodes motoritzada i ll’altra que l’acompanyava, que van haver de ser rescatades perquè es pensaven que el Camino de Santiago era una carretera. També ens parla d’una parella de joves que feien el GR-11 i que van estar perduts cinc dies per les muntanyes de la zona fins que van ser rescatats, just a punt de morir.

En fi, després d’escoltar-la penso que nosaltres no estem tan malament, d’alguna cosa ens ha de servir haver fet muntanya durant anys, encara que no d’aquesta categoria.

Pugem a l’habitació a esperar una mica perquè està plovent sense parar. Cap a les 11:30 sortim a fer un volt pel poble. Hi ha una església prou lletja i estrambòtica, l’edifici de l’Ajuntament i un inmens frontó cobert que es fa servir també de poliesportiu. Ara, és ple de nens fent alguna activitat perquè se senten els crits.

Anem a la farmàcia a comprar fil dental i de pas compro unes raccions de concentrat mineral, vitamines i glucosa. La Rosa ha estat assaltada per un parell de paparres durant el vitge i les ha descobert quan es dutxava. Se les ha tret, però la farmacèutica li comenta que vagi al metge que li faci una mirada per si ha quedat algun tros dintre que li pogués provocar una infecció.

Anem al Centre d’atenció mèdica. Aquí no hi ha cues i amb la targeta sanitària (important dur-la) la visiten tot seguit. La metgessa li examina el lloc on tenia les papares i diu que no ha quedat cap rastre i que està tot bé.

Sortim del metge i anem a un súper que hi ha als afores del poble. És petit però té alguns articles de gourmet. Ens hem d’aguantar de comprar-los però, perquè no volem incrementar pes. Comprem tonyina i plàtans i després anem al forn a comprar pa pels entrepans de l’endemà. Ens hem aficionat als panets petits i rodons, del tipus de les hamburgueses, perquè són tous i van molt bé per menjar-los al dia següent a la muntanya, d’una forma lleugera i neta. Mai els trobes durs.

De tornada cap a l’hotel trobem pelegrins que arriben, tot fent la ruta de Roncesvalles cap a Iruña. Van caminant sota la pluja, amb les seves petxines penjant de la motxilla.

En el centre del Poble hi ha uns panells d’un projecte de conservació de la natura finançat per la Unió Europea per recuperar flora i fauna que habitava o habita la zona i es troba en condicions precàries.

Al costat de l’església també trobem uns panells (curiós que sigui al costat de l’església) que informen de la història de la bruixeria a la comarca. Auritz era un dels llocs on es van perseguir i ajusticiar bruixes.

Tornem a l’Hotel perquè ja portem una hora i mitja sota la pluja i és una mica pesat, malgrat anem amb les capelines. Pugem a l’habitació i ens estem fins al l’hora de dinar. Avui tenen un plat de bolets remenats amb ou, especial de la comarca. Ens diuen que aquests bolets solament es fan en aquesta zona. En diuen perritxicos. El demanem per compartir i de segon entrecot, doncs el noi de l’hotel el recomana. Diu que la carn és del poble i molt bona. Tot és molt bo, la carn molt tendra, res a veure amb la que mengem a Barcelona. Torno a dir-ho: estem menjant massa, fent panxa. Ens quedem a l’habitació perquè continua plovent i fort vent. Migdiada llarga i després estudi de l’etapa de demà, no sembla molt dura. El problema és que s’espera molta pluja. Imagino, amb tot el que està caient com trobarem el camí, el fang...

Sopem un sol plat, hem de fer-ho per no acumular més greix. Demà mirarem de sortir cap a les 09:00 perquè no és gaire llarga.

GR-11. D’Auritz_Burguete a Hiriberri-Villanueva de Aezcoa

Dia 10 (13/06/2018) Sisena etapa del GR-11.

18 Kms.

Descripció de l’etapa.

Ens llevem i el temps continúa essent infecte, no para de ploure i fa vent. Pensem que és arriscat enfilar-nos per la muntanya perquè els cims es veuen totalment coberts de boira. Ja ens va passar l’etapa anterior i ho varem passar molt malament. A més, no veurem res i no podrem gaudir del paissatge. Serà caminar sota la pluja i el vent i trepitjant fang sense cap altra alternativa que passar-ho malament. Consultem 3, 4, 5 APPs metereològiques i totes diuen el mateix: pluja fins a les onze, possibilitat d’una pausa entre onze i una i novament pluja fins a la tarda. Decidim no arriscar.

Barallem possibles alternatives: trucar a un taxi i que ens porti al final de l’etapa, a Hiriberri, i donar-la com a perduda. Una altra opció és fer l’etapa per carretera a peu. Són tres kilòmetres menys que per la muntanya i no hi ha tantes pujades, excepte al final, quan haguen d’arribar a Hiriberri. Almenys caminarem i no perdrem la forma.

Baixem a esmorzar i ens trobem uns ciclistes alemanys que ja eren allotjats el dia que vàrem arribar. Estan aturats pel mal temps. Són una parella del nord d’Alemanya. També hi ha un altre ciclista que va sol i és de Berlin i una altra noia, també alemanya que no sabem si va en bici o és pelegrina. Som els sis atrapats pel temps a l’hotel, com si fos una película de l’Agata Christie, amb temporal fora i misteri dintre. La Rosa aprofita per practicar l’alemany amb ells. Faci el temps que faci, tots decicim que ja no podem esperar més i hem de sortir, d’una manera o altra. El berlinés decideix tirar pel dret i continuar sota la pluja. La noia no sabem què fa però desapareix. Els dos alemanys del nord estan pensant en anar en bicicleta fins a Iruña i allà, més al sud, com que el temps ja no és tant dolent, podran continuar cap a l’oest.

Pugem a l’ habitació, preparem les coses i sortim per fer l’etapa per carretera, cap al poble de Garralda. Caminem sota la pluja però anem ben equipats, totalment vestits per l’aigua. Jo porto la capelina damunt de tot perquè el meu Dry/Vent no aguanta tant com el de la Rosa. És una carretera molt transitada durant els dos primers kilòmetres, cal anar amb compte. Per fi, arribem a la desviació i continuem per una més local. És una mica més tranquila però els cotxes van a tota castanya.

Quan arribem a Garralda portem fets vuit kilòmetres i parem a prendre un cafè amb llet i descansar una mica de la pluja. Al poble, el bar és al mateix Ajuntament i el porta gent heavy, amb samarretes AC/DC i tenen posats videos japonesos d’algun concert de grups nord-americans bastant bons. Ens diuen si ens hem equivocat, que el Camino és cap avall i cap a l’oest i no cap on anem nosaltres. Els expliquem que no som pelegrins, que fem el GR-11.

Sortim del bar i trobem un cotxe estimbat, a la cuneta, de fa poc, potser la nit passada, amb els airbags encara mig inflats. Normal, que se la fotin, a la velocitat que van. Ens avança un camió i ens pita, tot fent senyal que anem en direcció equivocada. Deu pensar que som pelegrins. Més endavant ens para un vehicle d’Agricultura, una parella de forestals i ens diuen que estem fent el camí a l’inrevés. Els informem que no, que no som pelegrins, que estem fent el GR-11. Quina obsessió! Expliquem que anem cap a Hiriberri i ho fem per carretera perquè plou molt i fa molt mal temps, però que estem bé.

Arribem al poble d’Aribe, on va passar temporades l’Ernenst Hemingway. Ens expliquen que venia caminant des d’Auritz cada dia a pescar truites. La comarca fa publicitat dels recorreguts que l’escriptor feia per la zona. Aribe té dos ponts sobre el riu Irati que va molt ple. Ens diuen que fa dos dies gairebé es va desbordar pels marges.

Segueix plovent, passem els dos ponts i trobem el desviament cap a Hiriberri. Quan ja som caminant per la carretera, cap al poble final d’etapa, s’atura un cotxe, una altra vegada. Esperem que ens digui que estem anant malament, però aquesta vegada no és el cas. Demana a la Rosa si és la Rosa. Sorpresa i atac de riure. Ella contesta que sí, que ho és i la dona ens explica que va cap a Iruña però que la seva mare ens atendrà. És la propietària de la casa rural on ens hem d’allotjar aquesta nit.

Continuem caminant cap al poble, és tot pujada, són tres kilòmetres però sota la pluja i amb un fort desnivell, uns 120 metres. Cada cop plou més, segons anem pujant, comencem a estar una mica saturats de tanta aigua.

Arribem al poble enmig de la mullena, sembla el Matxu Pitxu, doncs es troba en un altiplà envoltat per la boira. No sabem exactament quina és la casa i pel carrer no hi ha ni déu. Finalment, ens apropem a una finestra i podem parlar amb una dona que ens diu on és la casa. Ens diu que ja ens havia vist al poble d’Aribe, que si hagués sabut que haviem de pujar ens hagués portat. Mala sort.

Trobem la casa, truquem al timbre i obre una dona gran . Ens veu tan mullats que li fem molta pena i ens diu si volem posar alguna cosa a eixugar al foc que li donem. Ens diu que al pis de dalt, on tenim l’habitació, hi ha un estenedor. Li demanem paper de diari i ens dona el famós “Diario de Navarra”, conegut per les seves contraportades amb històries estrafolàries. Omplim les botes amb fulls de paper perquè absorbeixin la humitat i s’assequin una mica.

Ens porta a l’habitació, que ens sembla meravellosa, com totes les cases d’hostes de Euskal Herria. HI ha una sala gran amb televisió, sofàs i una cuina-menjador.

Mengem els entrepans i la fruita que portem i després ens dutxem i descansem, mentre mirem la ruta de demà. Sembla dura, llarga, però amb paisatges espectaculars sobre la vall del riu Irati. Cal pujar a la carena i anar fent petits tobogans fins a una baixada llarga que porta a Otxagabia. La major part de la ruta transcorre per la carena, i pensem que si el temps és tant dolent com avui, amb boira, no serà bona idea, perquè podem prendre mal. Caldrà esperar a demà.

Anem al bar del poble a sopar, és un bar petit, amb tres o quatre taules, tot bastant vell i poc cuidat. A la barra hi ha uns pocs clients del poble. Demanem què podem menjar i la dona ens mostra una carta d’aquestes plastificades, amb plats combinats i entrepans. Li demanem ens prepari dos plats combinats i dos entrepans per demà. Mentre sopem, els tertulians van parlant de coses que veuen a la Televisió. En general és un lloc vell, poc actualitzat, sembla una taverna de 1.950, però la dona és simpàtica i animada. Tornem a la casa rural i ens estirem al llit fins que ens agafa la son.

Resum itinerari:

Dificultat: fàcil

Auritz 898m – Oiarburu 992m. – Coll de Navala 1013m. – Usateguieta 1027m. – Latxaga 1210m. Aitzarteta 1126m. Orbara 767m. Hiriberri 923m.

Al centre, a l’esglèsia de S. Juan Bautista hi ha les marques.

Travessem un rierol. Girem a l’esquerra. Pugem. Es creua una llambrada i gira bruscament a l’esquerra.

Camps i terres planes. Bosc que es fa fosc. Branques i bardisses que esgarrapen.

* Coll de Navala. S’ajunta amb pista que ve de Roncesvalles.

* Coll d’Usateguieta. 1h 40’ 7,2km. Creuament de pistes. Entrem en una pineda. Hi ha una pujada.

* Coll de Latxaga. El camí baixa. Es creua una carretera.

* Al final hi ha baixada fins al poble d’Orbara 750m. Travessar el poble fins arribar al riu Irati i travessar-lo.

*Una mica de pujada d’una hora fins a Hiriberri 920m.

Hiriberri-Villanueva de Aezkoa.

Distancia/desnivel: 17,2 km / (+640 m), (-580 m)

Tiempo: 4h45min (tiempo de marcha sin paradas).

Dificultad: Etapa sencilla entre Burguete y Villanueva de Aezkoa. Parte de la etapa discurre por pistas. La señalización durante el recorrido es excelente y no existe ningún tramo de especial atención en caso de niebla.

Recorrido/Itinerario:

El antiguo trazado del GR 11 transcurría por Roncesvalles y ascendía el Puerto de Ibañeta. Actualmente, se ha dejado este camino al GR 12 y el GR 11 discurre más al sur.

(0h0min; 0kms) Burguete (890m). Situados en el centro de la localidad, junto a la iglesia de San Juan Bautista, el Ayuntamiento y el frontón, tomamos las marcas rojas y blancas que en dirección Este nos sacan de Burguete. Enseguida llegaremos a un riachuelo -el Urrobi- atravesado por un badén y una pasarela que cruzamos para inmediatamente después girar a la izquierda. Seguimos paralelos al riachuelo, el camino ascendente se introduce en el hayedo, al cabo de unos 2,5 kilómetros la senda cruza una alambrada, después gira bruscamente a la izquierda y sigue bajo el bosque de hayas camino de...

(1h15min; 4.8kms) Navala (1.013m), El camino se incorpora ahora a una pista que viene de Roncesvalles, donde se encuentra con el GR 7. Seguiremos la pista que recorre la ladera sur de Ortzanzurieta (1.566m), enseguida se llega a un cruce de pistas en el collado de...

(1h40min; 2,4 kms; Acum 7.2kms) Usateguieta (1020m). Abandonamos la pista, el camino se interna en un pinar y el sendero se vuelve a empinar para alcanzar el punto más elevado de la etapa, cercano a la cima de...

(2h20min; 2,1 kms; Acum 9.3kms) Latxaga (1.210m). Desde aquí, el camino desciende, se incorpora a una pista y cruza a continuación una pequeña carretera. Mas adelante la pista se transforma en camino y comienza el descenso hacia...

(3h45min; 4,5 kms; Acum 13.8 kms) Orbara (750m). Estamos en el valle de Aezcoa. Las marcas rojas y blancas atraviesan el pueblo y siguen descendiendo en busca del río Irati, el cual cruzaremos por un bonito puente de piedra. A partir de aquí el camino se vuelve ascendente para en 1 hora alcanzar la localidad de...

(4h45min; 4,4 kms; 17.2kms) Hiriberri/Villanueva de Aezkoa (920m).

Dónde dormir:

Casa Rural Aguerre, en Hiriberri/Villanueva de Aezkoa

San Salvador, 67 , Villanueva de Aézcoa, 31671, Tel 627749221

Cartografía:

-Alpina: Valles de Irati y Aezkoa (Escala: 1/25.000).

- SUA edizioak: Orreaga (Escala: 1/25.000) y Selva de Irati (Escala: 1/25.000).