Una introducció necessària.
Benvinguts aquells que hagueu accedit a aquest indret digital gràcies a què Google us ha informat que hi trobaríeu informació relativa al mític GR-11. Segurament, si heu arribat aquí és perquè esteu preparant-vos per aquesta gran aventura.
Us informo que soc en Francesc i la meva dona és la Rosa. Ambdós estem ficats en aquest embolic de fer el GR-11 perquè estimem la muntanya, especialment el Pirineu, i perquè va bé imposar-se reptes a la vida. És satisfactori proposar-se i aconseguir fites, sobretot si són tan increïblement belles com aquesta: la proposta de sortir d’un mar i arribar a un altre, ambdós agermanats per una serralada tan plena de vida, paisatges, vegetació, fauna i humanitat com és el Pirineu.
Malgrat ser un imponent accident geogràfic, el Pirineu agermana pobles i cultures, que es veuen en la necessitat d’haver-se d’enfrontar al mateix element geogràfic. Caminant per les etapes del GR-11 us adonareu que la gent de l’oest, del centre i de l’est òbviament són diferents, però en el sustrat s’assemblen, tant en la manera de ser i de pensar com en la forma de resoldre problemes, malgrat parlen llengües diferents. Les estratègies per afrontar el dia a dia no deixen de ser similars.
Abans de tot, és important definir què és això que hom anomena GR-11. El primer que faré és reproduir-vos la introducció que fa la web Travesia pierenaica (https://travesiapirenaica.com/gr11/gr11.php). Trobo que és prou clara i concisa i no cal que afegeixi discursos propis. Diu així:
“La serralada dels Pirineus és tot un bastió, una frontera natural, que s'alça majestuosa a la vora nord de la Península Ibèrica, entre Espanya, Andorra i França, travessant en poc més de 400 km des del mar Cantàbric (golf de Biscaia) a l' oest fins al mar Mediterrani (Cap de Creus) a l'Est.
Els seus capricis geològics alberguen un clima que pot acariciar-te suaument i també sepultar-te en el més dur i inhòspit dels ambients. Els seus cims, relleus impossibles, neus i gels, preserven boscos autòctons, criatures assetjades i aïllades, vida salvatge que es resisteix a perdre la innocència. La complicitat d'aquestes muntanyes, de la mà del clima rude, el seu relleu, han forjat segles de cultura, de folklore, de tradicions, de llegendes que han anat creixent a l'ombra de les altures, a l'abric de la vall i del poble, en la calor de la borda, del mas, de la masia. Un amor-odi que ha captivat a romàntics exploradors, científics, somiadors, comtes; a intrèpids i visionaris escaladors, entusiastes pirineuïstes; a gent combativa que no s'han rendit davant la duresa de les seves muntanyes estimades.
La “Senda Pirenaica” (GR 11) recorre aquesta frontera natural, en un viatge en el qual el senderista gaudirà de la naturalesa indomable d'aquesta serralada, es banyarà en la cultura d'aquests pobles, es fascinarà per les seves llegendes i històries, però el que és més important, descobrirà dia a dia, etapa a etapa d'aquesta ruta, emocions, experiències, moments compartits fent camí i al recer de refugis.
El GR 11 és un sender de gran recorregut que creua en uns 800 quilòmetres tot el Pirineus, des del mar Cantàbric (Cap d'Higuer) al mar Mediterrani (Cap de Creus). És una ruta que es troba senyalitzada en pràcticament la seva totalitat per marques blanques i vermelles. Les seves etapes discorren generalment entre pobles, refugis o albergs, de manera que la logística del trekking és senzilla.
Bé, després de la fantàstica explicació dels experts d’aquesta web (increïble el servei que fan), prenc la paraula i us explico el nostre punt de vista, de la Rosa i meu, per si us pot fer algun servei.
El GR-11 està dividit en un nombre d’etapes variable, segons la font què consulteu o l’estat físic en què us trobeu.
La web Travesia pierenaica (https://travesiapirenaica.com/gr11/gr11.php) el divideix en 46 etapes.
L’editorial Alpina (https://www.editorialalpina.com/mapa-alpina/senda-pirenaica-gr11-3/) el divideix en 43.
Quant de temps necessitareu per fer-la dependrà de si esteu en forma i disposeu de prou dies lliures? Si esteu habituats a fer muntanya, alpinisme, vull dir pujar cims de fins a tres mil metres, i teniu unes vacances prou llargues, la podreu fer d’una sola tirada. Calculo que amb aturades es pot fer en 45-50 dies (cal intercalar alguns dies de descans). Si no esteu tant en forma ni teniu tants dies lliures la podeu dividir en diferents trams i anar-los fent d’acord a les vostres possibilitats i disponibilitats.
La nostra aposta per com fer el GR-11 ve determinada per l’edat i per l’estat físic. Tenim més de 60 anys i no ens interessa batre rècords, els deixem per al Kilian. El nostre repte és fer-lo sencer però gaudint-lo i al nostre ritme. Per aquest motiu l’hem dividit en quatre fases:
1. La primera part la comencem al Cap Higuer, prop d’Hondarribia, i l’acabem a Zuriza, ja dintre territori aragonès (9 etapes a “Travesia pirenaica”).
2. La segona l’acabaríem a Benasque (dotze etapes a “Travesia pirenaica”, doncs l’acaben a Puente de San Jaime).
3. La tercera l’acabaríem a Puigcerdà (quinze etapes a “Travesia pirenaica”)
4. La quarta i final l’acabaríem al Cap de Creus, Alt Empordà (onze etapes a “Travesia pirenaica”).
Aquesta divisió vol dir que aproximadament farem cada part en uns 15-20 dies tenint en compte els descansos.
També hem decidit dividir alguna etapa en dues, tot depenent dels kilòmetres. Ens hem posat un límit diari de màxim 22 kilòmetres aproximadament. Les etapes de 30 o més kilòmetres les dividim en dues. També depèn del desnivell acumulat, no solament del kilometratge. És molt important estudiar el recorregut per decidir des d’on i fins a on arribem. Això també vindrà condicionat per si portem o no tenda. Si no la portem haurem de tenir en compte on parar i passar la nit i pot ser que haguem de fer més o menys kilòmetres.
També és molt important distribuir, de tant en tant, alguns dies de descans, especialment al principi. En general la gent diu que el cansament es va acumulant però la nostra experiència ha estat que les primeres etapes són més feixugues que les darreres perquè, si bé vas acumulant cansament, el cos es va adaptant i s’acostuma a caminar. També influeix el fet de trobar-te prop del final que et fa sentir més fort perquè veus que l’acabaràs. Sigui com sigui, de tant en tant va bé aturar-se un dia i descansar, rentar roba, fer una mica de panxing i tenir temps per visitar la zona on ens hem aturat. Hi ha llocs que val la pena veure’ls amb més detall, perquè són bellíssims i el fet d’haver d’anar complint objectiu diari fa que ens perdem alguns paisatges propers molt bells. No ens hem pres la transpirinenca com una cursa, sinó com una experiència a viure.
El millor temps per fer el recorregut si podeu, és a partir de mitjans de juny i fins el 30 de setembre, tot intentant d’evitar la temporada alta, això vol dir juliol-agost, pel fet que hi ha molta més gent a la muntanya i els refugis i hostals són plens. El Pirineu Central és millor fer-lo a partir de l’agost, quan ja no hi hagi neu. El Pirineu navarrès i basc millor a partir del 15 de setembre, per poder gaudir del canvi de fulles de les immenses fagedes. El Pirineu de Girona, proper a la costa brava es pot fer a mitjans de juny o setembre.
Aquest any 2018 hem decidit fer el primer tram, del Cap Higuer, prop d’Hondarribia (Euskadi) fins a Zuriza (Aragó). Hem començat a fer-lo el quatre de juny perquè és un Pirineu molt baix i, per tant, no hi havia risc de trobar-hi neu.
Malgrat el mal temps, pluja constant, vent i boira, hem acomplert l’objectiu. És el què trobareu descrit a les següents etapes. Les podeu anar consultant tot clicant damunt els títols que trobareu a la part dreta de la pantalla.
Els propers anys esperem poder afegir informació sobre els següents trams.
Els propers anys esperem poder afegir informació sobre els següents trams.
A cada capítol hi ha, en primer lloc, una explicació del que va ser l’etapa tal com la hem viscut (“Descripció de l’etapa”). A continuació, una segona part (“Resum itinerari”) amb informació extreta principalment de la Web “Travesia pirenaica”. Aquesta informació és el full que utilitzàvem a cada una de les etapes com a complement al mapa topogràfic corresponent, per tal d’orientar-nos i per tenir disponibles telèfons i noms dels llocs d’arribada, lloc on dormir, menjar, taxis, i altres dades d’interès.
Que gaudiu del viatge i que la informació us sigui de profit.
Que gaudiu del viatge i que la informació us sigui de profit.
