Etapa 46 De Port de la Selva a Cap de Creus
Portem prop de vuit-cents kilòmetres caminant, pujant colls i baixant valls, creuant-nos amb països, cultures, llengües, pobles, boscos i praderies, rius i llacs, dormint a refugis, hostals, hotels...
Hem conegut molta gent, bona gent. Els qui fan el GR11 són bona gent, tenen una meta els guia un esperit de superació, també l'afany de viure la mística que impregna la naturalesa.
Hem patit temporals d'aigua i vent, calor i fred, alguna lesió física que ens ha mantingut aturats dies. En alguns moments hem sentit que el defalliment ens podia, quan ens hem trobat enmig d'una forta tempesta amb llamps, trons i pluja a bots i barrals; també quan estàvem perduts en la boira espessa, confiats en la pantalla del GPS perquè no hi havia possibilitat de veure el camí ni les marques roges i blanques. Llavors, en aquestes situacions, hem sentit el temor d'haver-nos d'enfrontar a elements meteorològics tan adversos.
Hem tingut moment de dubte, si seriem capaços de superar els obstacles que se'ns presentaven, però tot ha estat compensat amb escreix pels molts altres de felicitat, d'alegria, d'eufòria i sa orgull quan assolíem la meta proposada.
Impossible oblidar tots aquells que ens han donat un cop de mà en algun moment, fent-nos companyia mentre caminàvem o ens ajudaven en la logística del transport en etapes complicades, sense possibilitat d'arribar-hi amb transport públic i de tornar a casa si no era mitjançant taxis o els vehicles d'amics.
Vàrem començar el 2018, no ens va aturar la pandèmia del Covid i hem acabat en plena crisi energètica. El món no s'atura, i nosaltres tampoc ens hem aturat.
L'etapa d'avui és potser la més fàcil de tot el recorregut; si més no, ens ho sembla perquè ja no hi haurà cap més.
Hem dormit a Port de la Selva per començar la caminada ben aviat, tot i que en aquesta època de l'any no pots demanar a l'únic hotel que hi ha obert que et faci favors.
A port de la Selva el GR11 comença al costat del mar, en el port de pescadors, i continua fins a la punta de la Creu. Travessem el port esportiu, el club nàutic i una sèrie de cales, fins que, prop de la punta, girem en direcció SE i ens enfilem cap a una zona de xalets.
Arribem a una bifurcació on prenem el carrer que puja a la dreta (Carrer del Puig Gros). Al final de la pujada se segueix una pista a l'esquerra que continua amunt, suaument, fins a un coll on una altra pista s'incorpora per l'esquerra.
Just després es creua un pas canadenc i s'abandona la pista en el segon camí que surt a l'esquerra (ben senyalitzat). És una pista molt concorreguda per corredors, gent que passeja els animals, ciclistes i senderistes.
Arribem a una zona de bosc repoblat, una finca privada de gran extensió que té un acord amb l'Administració per mantenir l'entorn. Sorprèn trobar-nos en una zona tan verda en aquest indret de l'alt Empordà, més aviat sec.
Arribem a Sant Baldiri, un antiga ermita amb cases al voltant i emmurallada.
Deixem enrere Sant Baldiri i continuem a la bifurcació pel camí de la dreta.
Al cap d'una estona es creua la pista que porta a la Cala Tabalera —per on abans passava la ruta— i seguim de front per un camí ample.
Passem Mas Vell (creu dreta), ruïnes d'antics masos i corrals de bestiar, ara abandonats.
Seguim fins a la cruïlla amb el mas de la Birba, un cop hem travessat una riera seca.
Iniciem el descens cap a la riera dels Nou Recs. El paisatge està canviant, és rocallós, d'una bellesa estranya.
Després de la riera recuperem alçada, seguirem el camí uns 400 metres abans de prendre un desviament a l'esquerra que ens deixa en un encreuament, la pista Mas de la Birba (144m).
Hi trobem un rètol prou escandalós, amb un crani de vaca al capdamunt i altres restes òssies i bicicletes rovellades als costats. Hi figuren escrites les distàncies a diferents llocs del planeta.
Seguim la pista cap a l'esquerra, però de seguida la deixem per un camí que surt a la dreta, serà el que ens porti a la carretera del far del Cap de Creus.
Es creua la carretera i se segueix per un camí a través d'un terreny rocallós que puja i baixa continuadament.
Anirem trobant-nos amb la carretera fins a tres vegades.
Segons anem avançant, el nombre de caminants augmenta, som prop del far i es nota per la quantitat de gent que fa excursions des d'aquest indret, ara que s'hi pot accedir en vehicle propi, a més de l'autobús que l'enllaça amb Cadaqués.
Per fi, al fons, albirem la silueta del far, encara lluny. La geologia del terreny és cada cop més agresta, molt treballada pel vent i l'aigua.
Trobem formes molt curioses en el paisatge que ens envolta.
Poc abans d'arribar al far, mig quilòmetre en línia recta, el camí surt a la carretera en un revolt de ferradura.
Continuarem per un camí que baixa a la dreta, gairebé tocant la Cala Jugadora, per després pujar de nou a la carretera en un altre revolt de ferradura on arrenca un camí empedrat que, després d'alguna ziga-zaga ens deixa directament al pla que hi ha davant del far.
Tot aquest darrer tram és d'una geologia molt turmentada per la tramuntana, la pluja i el mar i poblat per vegetació escassa i baixa, on destaquen les figues de moro.
Un cop hem arribat al far ens manca encara el darrer tram, fins al cap de Creus, on trobarem el senyal d'inici/final del GR11.
El terra és molt rocallós, tallant, roca foradada que fa de mal trepitjar.
Ens dirigim cap a la punta del cap, les marques blanques i roges han desaparegut. Hi ha algunes planxetes rodones clavades al terra on hi apareix un petit rombe roig que senyalitzen una mica el camí.
Gairebé al final, pugem per un passatge estret sobre el penya-segat.
Són els darrers metres dels gairebé vuit-cents kilòmetres recorreguts.
El balanç no ofereix dubtes: ha valgut la pena fer aquest llarg viatge en l'espai i el temps..
Ara, haurem de buscar noves rutes, noves caminades per aquest meravellós planeta.
Resum de l'etapa:
Molt fàcil, amb poc desnivell. Potser se'ns ha fet curta perquè era la darrera.
L'hem fet al mes d'octubre, amb una temperatura ambient de 25 graus de màxima. No la recomano a ple estiu, juliol o agost, no hi ha aigua enlloc i pocs arbres on refugiar-se del sol.
Dades tècniques:
Distància/desnivell: 16 km / (+470),(-450)
Temps amb aturades 5 hores
Dificultat: fácil, cap dificultat.
Aigua: Solament trobarem aigua a l'inici (Port de la Selva) i al final (Far del Cap de Creus)
Enllaç a la web de la transpirinenca: https://travesiapirenaica.com/gr11/portdelaselva-creus.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada