Etapa 30 de la ruta GR11 transpirinenca.
D'Àreu a Baiau
Àreu és un poble encabit en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a 1.220 metres d'altitud, en el marge dret de la Noguera de Vallferrera, al peu del Monteixo (també anomenat Puig d'Àreu, de 2.905 m. alt.) i a l'inici de la carretera local que baixa cap a Alins.
Pel seu terme passa l'antic camí que comunicava el Pallars amb el País de Foix a través del Port de Boet, o Port d'Àreu, a la part nord-oriental del terme. Més amunt, al límit amb Occitània, s'aixeca la Pica d'Estats, que amb els seus 3.143 metres és la muntanya més alta de Catalunya, així com el Pic de Sotllo (3.084 m).
Pertany a Àreu el veïnat de la Força d'Àreu. En el Pla de la Farga es troba la presa de Vallferrera, la qual deriva aigua del riu Noguera de Vallferrera cap a la presa de Montalto.
El poble té l'església parroquial de Sant Climent, les restes de la capella romànica de Sant Joan, la capella de la Immaculada de Casa Cerdà, així com la capella del cementiri, dedicada al Sant Crist. Prop de la població, a migdia, hi ha les restes de l'església romànica de Santa Maria de la Torre (dades extretes de la viquipèdia).
Hem passat la nit a l'hotel Vallferrera, molt ben atesos. Tot i els anys que fa que funciona està magníficament conservat. El poble solament disposa d'una botiga on comprar algun aliment que obre una estona a la tarda. quan hem arribat ja és tancada, per la qual cosa encarreguem un entrepà que ens servirà per dinar l'endemà.
Deixem enrere la Forca d'Àreu per una pista asfaltada que es converteix en pista forestal per on circulen força vehicles que transiten cap a l'aparcament de la Molinassa, punt de partida d'ascensions com la Pica d'Estats, Sotllo, Norís, Gerri i altres gegants ubicats a la vall.
Durant el trajecte trobem boletaires que, de moment, no han tingut èxit. Es queixen de la manca de plugues i de com de sec es troba el terreny. Al cap de 3 quilòmetres la pista canvia de riba i poc després, el GR11 l'abandona per continuar per una senda a la dreta. El camí travessa la pista en un parell d'ocasions abans d'arribar al Pla de la Selva (1.695m), on trobem un berenador sense font.
Seguim la pista, tot i que de seguida l'abandonem per continuar per un sender que surt a mà dreta. En un racó de bosc trobem una vaca que ens mira, no sabem si amb ràbia, pena o demanant ajuda. A terra descansa el seu vedell. Imaginem que és malalt o ha tingut un accident. No podem fer-hi res, i tenim por que si ens apropem la mare reaccioni de manera violenta.
Mentre pugem, podem contemplar a l'esquerra la pica d'Estats.
Finalment, el camí acaba per enllaçar de nou amb la pista, prop de l'aparcament de La Molinassa (1.815m).Seguirem la pista i de seguida trobem la cruïlla del refugi de Vallferrera, la Pica d'Estats i una de les transversals al GR10.
Hem decidit de passar la nit al refugi de la Vall Ferrera, no perquè l'etapa ho necessiti, sinó per fer-la durar i conèixer i gaudir de l'indret. Dinem els entrepans que ens han fet a l'hotel d'Àreu. De moment no hi ha gaire gent, però hi van arribant al llarg de la tarda fins a quedar totalment ple. Sopem amb uns quants muntanyencs que ens expliquen les seves peripècies en les diverses ascensions que han fet a la Pica d'Estats i altres cims. En el menjador fa força fred perquè les portes són obertes. El refugi no ens acaba de convèncer, és petit si tenim en compte el nombre de gent que l'utilitza fent pujades als gegants del pirineu català, t'has de fer pregar per poder carregar el mòbil i en el nostre cas el necessitem perquè el GPS segueix sense funcionar i decidim baixar-nos l'aplicació de Wikiloc, els mapes de la zona i el track que haurem de fer l'endemà. A més, el preu és força elevat.
D'inici havíem decidit passar dues nits en aquest refugi per poder explorar la zona, però com que no ens convenç, decidim en consens que l'endemà seguirem cap amunt i passarem la nit en el refugi lliure de Baiau. Això implica que ens caldrà encarregar dos pic-nics (dinar i sopar), perquè allà no trobarem ni aigua ni menjar.
A primera hora del matí continuem pujant per la pista fins arribar al Pla de Boet (1.865m). Activem l'aplicació de Wikiloc, però el camí és prou marcat i no ens cal consultar-lo. A més, hem d'estalviar bateria perquè com a mínim fins al refugi de Comapedrosa no la podrem carregar. També comencem a veure banderetes de color vermell, groc i cintes penjades dels arbres que ens assenyalen la ruta.
En aquest indret arrenca una altra transversal al GR10 pel Port de Boet. Continuem a l'esquerra i seguim en progressiu ascens cap al Pla d'Arcalis (2.015m). El camí continua entre bosc de pi negre i prats on abunda el bestiar.
Més endavant, en un terreny ja rocallós i sense vegetació arbòria, la traça se separa del riu de Baiau i puja decidida cap a l'estanys d'Ascorbes. Dalt de tot ja s'albira el refugi metàl·lic de Baiau.
De sobte, entenem el perquè de les banderetes que maquen el camí quan apareixen dos corredors que ens passen a tota velocitat en sentit contrari, direcció Àreu. Al cap de pocs minuts són seguits per altres dos i, més tard, per un grup més nombrós i constant. Hem coincidit amb una cursa que fa el GR11 a tota velocitat, sense equipament. Fan aproximadament uns 45 kilòmetres diaris. Van començar a Núria i tenen previst acabar a Salardú, ens diuen els jutges que anem trobant. Avui han sortit d'Arans i acabaran a Tavascan.
Continuem l'ascens i arribem a l'estany de Baiau i, una mica més amunt, al refugi de Baiau o Josep Maria Montfort (2.517m).
El refugi es troba situat enmig d'un antic circ glaciar, envoltat per crestes, excepte la part del davant, que s'obre espectacularment cap a la vall del riu Baiau, amb unes vistes infinites.
Del refugi estant podem contemplar, tot mirant cap al coll de Baiau, els estanys situats a la nostra dreta.
A l'esquerra del coll tenim el pic de Baiau. Des del refugi, la vista del coll impressiona prou, són 250 metres amb un desnivell molt fort. Els darrers 100 metres tenen més de 30 graus d'inclinació. Demà ens hi haurem d'enfilar.
El refugi no està guardat, hi trobem dintre un noi valencià que l'aprofita per a preparar-se una sopa calenta abans de continuar cap a la Vallferrera. Fa el GR11 en direcció oest. Ens diu que fa uns quants dies que segueix el camí marcat per les banderetes dels que fan la cursa, cosa que li facilita molt l'orientació. Al cap d'una estona marxa i quedem sols.
L'interior és ben acollidor i fora, segons va passant la tarda, la temperatura baixa i el vent bufa amb més força. Dintre s'està prou bé, però cal abrigar-se. Pel que sembla, ha estat buit uns quants dies i es nota en la manca d'escalfor humana acumulada.
De tant en tant, para el vent i el sol escalfa prou per poder romandre a l'exterior i fer passejades.
Dintre el refugi hi ha dues mantes per cada llitera i el nostre sac està dissenyat per a suportar temperatures baixes. Degut al fred no ens cal beure massa aigua i tenim prou amb la que vàrem carregar a les cantimplores en sortir del refugi de la Vall ferrera.
De tant en tant, arriba gent provinent de l'altre costat del coll, d'Andorra, però no s'hi aturen més que un instant per contemplar l'estructura. Alguns altres baixen pel coll però no s'hi apropen, sinó que continuen caminant cap a altres colls. mentre contemplem el paisatge i els possibles indrets per on pot arribar gent (del coll o de la vall) comencem a experimenta la sensació que som pastors o guardes de l'indret.
Quan som a punt de sopar i pensem que dormirem sols arriba un noi que baixa pel coll de Baiau, provinent d'Arinsal. Ha estat fent alguns cims propers al Comapedrosa, el gegant del Principat. Ens agrada tenir companyia perquè significa un cos més que ajudarà a escalfar el refugi.
Passem la tarda i la nit de xerrameca, no es pot fer gaire més perquè fora el vent és fort i la temperatura baixa. Confiem a veure un cel ben estrellat, som a 2.500 metres d'altitud, però la nostra il·lusió es veu frustrada perquè el cel es cobreix totalment de núvols.
El refugi no disposa d'aigua ni calefacció, però sí d'un dispositiu per enviar un SOS als bombers en cas de necessitat, d'un botó que dóna electricitat per a 30 minuts i d'espelmes.
El vater públic és a unes desenes de metres, el delaten les pedres que aixafen papers.
Passar la tarda i la nit en aquest indret tan salvatge és una de les experiències més belles que hem viscut fent el GR11. L'aconsello a tothom.
Dades tècniques:
Distància/desnivell: 15,4 kms/(+1.345m),(-80m)
Temps: 7 hores
Dificultat: cap, solament el desnivell positiu.
Aigua: al llarg de l'etapa hi ha diversos rierols on es pot agafar aigua.
Per baixar-vos el track i informació més detallada de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/areu-baiau.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada