GR11 De Núria a Setcases
Dia 23 de juliol de 2021
Dia 23 de juliol de 2021
Etapa 38: Santuari de Núria - Setcases
Sortim de l'Hotel de Núria ben d'hora. Ahir vàrem encarregar picnic en lloc d'esmorzar i avui a les 07:30 prenem un cafè a les màquines de vending, perquè l'esmorzar no comença fins a les 08:00. La recepció per a liquidar el compte obre a les 07:45. En resum, que comencem a caminar cap al coll de Noucreus a les 07:50. És bona hora, perquè encara enganxem la fresca i com que ja som gairebé a dos mil metres d'altitud no passarem calor.
El GR11 fa la volta per la part posterior del Santuari i travessa un pont per enfilar-se seguint el torrent de Noufonts, a la dreta, enllaçant durant una estona amb una pista. Més endavant s'uneixen el torrent de Noufonts i de Noucreus i passarem al marge esquerre per damunt d'una planxa de fusta, el pont d'Escuder.
Arribem a una cruïlla on s'indica la possibilitat de continuar la pujada pel coll de Noufonts. El GR11 actualment segueix per l'altra opció, l'ascens directe al coll de Noucreus. El camí és còmode, el terra no perjudica la caminada, trobem herba i terra i poques roques, però hem de pujar vuit-cents metres i l'esforç necessari és cada cop més important. Fa un dia clar, sense cap amenaça de mal temps.
Ara la pujada es fa més pendent, el camí va fent ziga-zagues i en alguns trams cal canviar a marxa de tren cremallera, pasa a pas.
Ara la pujada es fa més pendent, el camí va fent ziga-zagues i en alguns trams cal canviar a marxa de tren cremallera, pasa a pas.
El darrer tram ens permet contemplar tota la vall per on hem pujat, i albirar Núria allà baix, ben lluny i adonar-nos de l'esforç realitzat. El camí és força inclinat però ens regala, en arribar a un coll, unes vistes espectaculars de tot l'entorn.
En pocs minuts assolim el coll de Noucreus, on trobem 9 creus de ferro en record d'un grup de pelegrins o excursionistes (segons les fonts que consultem) que moriren a finals del segle XIX a causa del Torb, combinació de neu i vent huracanat. Justament ara fa vint anys de la tragèdia al pic del Balandrau pel mateix accident meteorològic de, novament, 9 excursionistes. Acompanya les nou creus una fita en forma de placa de pedra que assenyala la frontera, la fita 510.
Ens aturem a recuperar forces. Fa força vent, estem a 2.790 metres i cerquem un vessant abrigat per a esmorzar el que ens han preparat a l'hotel: un entrepà de pa amb tomàquet i fuet, poma i xocolatina. A partir d'aquí el camí seguirà la carena fronterera entre cims que se situen sobre els 2800m. Fem un petit ascens de vint metres per vorejar el pic de la Fossa del Gegant (2808m) i baixar a continuació cap al coll de Carançà. Les vistes de la part nord són força espectaculars, amb el conjunt dels llacs al fons de la vall.
La ruta segueix carenant, amb vistes increïbles, passem de la collada de Carançà (2726m) al Pic inferior de la Vaca (2826m); passem el Coll de la Vaca (2793m) i deixem a l'esquerra el Pic Superior de la Vaca (2820m) per a continuar per la divisòria fins al Coll de Tirapits (2.775m).
Vistes fantàstiques sobre tota la vall que formen els grans pics: Pic de l'Infern, Bastiments i, separat pel Coll de la Marrana, el Gra de Fajol.
A l'esquerra, a mitja alçada, trobem la Barraca de Tirapits.
Continuarem baixant la vall deixant a la dreta el Torrent de les Barraques fins que trobem la variant GR11.7 que ve de Núria. En aquesta mena de vall els isards pasturen, no fugen, mentre els humans mantinguem la distància. Fa anys, quan veien un, fugien. Ara s'hi han acostumat.
Som sota l'empara del Bastiments, un gegant allargassat, no tan feréstec com el Pic de l'Infern. En el seu vessant mostra una mena de berrugues gegants, roques formades per mineral diferent a la resta de la muntanya. Aquest indret ens porta molts records, doncs fa 52 anys, quan érem uns vailets, ens acollí durant una nit. Veníem de Ribes de Fresser, fent tota la vall del riu, fins que, als peus del gegant, vàrem plantar tendes, canadenques, no en teníem d'altres. El fred que vàrem passar -mantes cosides en lloc de sacs i tendes inadequades per dormir a 2.400 metres d'altitud- quedà compensat pel cel estrellat que ens oferí l'indret.
Som sota l'empara del Bastiments, un gegant allargassat, no tan feréstec com el Pic de l'Infern. En el seu vessant mostra una mena de berrugues gegants, roques formades per mineral diferent a la resta de la muntanya. Aquest indret ens porta molts records, doncs fa 52 anys, quan érem uns vailets, ens acollí durant una nit. Veníem de Ribes de Fresser, fent tota la vall del riu, fins que, als peus del gegant, vàrem plantar tendes, canadenques, no en teníem d'altres. El fred que vàrem passar -mantes cosides en lloc de sacs i tendes inadequades per dormir a 2.400 metres d'altitud- quedà compensat pel cel estrellat que ens oferí l'indret.
Travessem la vall en direcció al coll de la Marrana, és la conca que recull les aigües dels diferents torrents que s'uniran en el que es coneix com a fonts del Fresser.
Creuem un rierol que apareix a l'esquerra i comencem la pujada (2.524m), la darrera del nostre recorregut.
Pugem tot deixant a l'esquerra el Bastiments i a la dreta el Gra de Fajol. Dalt del coll tenim una àmplia panoràmica. Som en la partició d'aigües de les conques hidrogràfiques dels rius Ter i Fresser. Aquests dos generadors de vida es tornaran a trobar a la ciutat de Ripoll, on un es convertirà (diuen) en l'afluent de l'altre. No ens hi podem estar gaire estona perquè el vent que bufa és gairebé huracanat, espanta.
Baixem a cercar el refugi d'Ulldeter. A l'esquerra trobem instal·lacions del complex d'esquí Vallter 2000 i el naixement del riu Ter, l'ull del Ter.
Baixem a cercar el refugi d'Ulldeter. A l'esquerra trobem instal·lacions del complex d'esquí Vallter 2000 i el naixement del riu Ter, l'ull del Ter.
Un cop al refugi ens aturem a fer un descans, prendre una beguda ben freda i dinar. Encara ens queden dues hores i mitja ben llargues fins arribar a Setcases.
Baixarem pel camí que accedeix al refugi, tenim a prop el riu i no ens podem estar de fer una aturada tècnica per a refrescar-hi els peus.
Baixarem pel camí que accedeix al refugi, tenim a prop el riu i no ens podem estar de fer una aturada tècnica per a refrescar-hi els peus.
Sortim a una corba de ferradura (petit aparcament) de la carretera que puja a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Evitarem la carretera prenent una sèrie de dreceres fins a l'últim revolt, on el seguirem fins a l'aparcament inferior, el pla dels Hospitalets.
Travessarem per cercar un camí ample al costat del riu i, més endavant, trobarem la Font del Saüc. En el Pla de la Molina tornem a trobar-nos amb la carretera i alguns panells informatius que no aclareixen per on continua el GR11. Seguim la carretera asfaltada fins que passem un pont i, al cap de poc, la font del Pont Nou. Finalment, trobem la cruïlla per a accedir al centre de Setcases.
Travessarem per cercar un camí ample al costat del riu i, més endavant, trobarem la Font del Saüc. En el Pla de la Molina tornem a trobar-nos amb la carretera i alguns panells informatius que no aclareixen per on continua el GR11. Seguim la carretera asfaltada fins que passem un pont i, al cap de poc, la font del Pont Nou. Finalment, trobem la cruïlla per a accedir al centre de Setcases.
Dades tècniques: 20,5 kms.
Distància / desnivell: (+1.000) (-1.470)
temps: 9 hores amb aturades
Dificultat: amb neu pot ser necessari el piolet i els grampons.
Per baixar-se el track i informació de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/nuria-ulldeter.php
https://travesiapirenaica.com/gr11/ulldeter-mollo.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada