Descripció de l'etapa
Hem dormit a Panticosa, un macro-balneari ubicat en un paratge privilegiat, cosa que el fa una mica menys horrible fa suportable l'ambient de masificació. Un indret de muntanya bellísim on arriben riuades de gent de tota mena: excursionistes, famílies desitjoses de descansar de la ciutat, autocars de l'IMSERSO. Tot plegat, fa una sensació estranya quan portes uns dies de ruta pel pirineu, alié a la voràgine humana i, de sobte, ets engolit per aquest macro-complex. Tens ganes d'estar-hi el mínim i retornar a la pau de les valls pirinenques. Si l'haguéssin fet de dimensions més reduïdes seria un lloc ideal per descansar i fer ús de les termes. Potser el títol d'aquests, termes de Tiberi, un dels césars més depravats, hi tingui a veure.
Hem dormit a Panticosa, un macro-balneari ubicat en un paratge privilegiat, cosa que el fa una mica menys horrible fa suportable l'ambient de masificació. Un indret de muntanya bellísim on arriben riuades de gent de tota mena: excursionistes, famílies desitjoses de descansar de la ciutat, autocars de l'IMSERSO. Tot plegat, fa una sensació estranya quan portes uns dies de ruta pel pirineu, alié a la voràgine humana i, de sobte, ets engolit per aquest macro-complex. Tens ganes d'estar-hi el mínim i retornar a la pau de les valls pirinenques. Si l'haguéssin fet de dimensions més reduïdes seria un lloc ideal per descansar i fer ús de les termes. Potser el títol d'aquests, termes de Tiberi, un dels césars més depravats, hi tingui a veure.
Sortim tan d'hora com podem, a les 08:30 (l'esmorzar comença a les 08:00) per intentar no patir la calorada que ens espera. Les notícies anuncien altes temperatures i sol radiant.
Poc a poc, els edificis del balneari es van fent cada cop més petits.
La pujada cap a l'embassament de Brazato és curiosa, perquè t'enfiles força, per un terreny prou vertical, però com que el camí va fent constants ziga-zagues pel mig del bosc, resulta una ascensió relativament còmoda. A més, ens trobem a la banda est, amb la qual cosa el sol no el trobem fins que som dalt de l'embassament.
L'indret és preciós i ens cal vorejar-lo per pujar fins el coll de Brazato. Cap a la part més alta tenim una mica de grimpada.
Continuem pujant i deixem a l'esquerra els ibones altos de Brazato. Finalment, arribem al coll. Des d'aquest punt tenim vistes impressionants de les valls de Panticosa i, a l'altra banda, ens apareix el mític Vinyamala i la vall on neix el riu Ara.
Comencem el descens per anar a buscar el riu, però abans hem de superar la zona rocallosa dels pics dels Batanes. És molt incòmoda, amb rocs prou grossos que fan el trànsit pesat per la concentració que has de posar-hi i pel fet d'anar baixant esglaonadament enmig d'aquesta mena de tartera de pedres tan grans. Aquest tram d'etapa ens endarrereix prou. Al pensament tenim que, un dia o altre s'acabarà, per sort no hi ha res etern.
Baixem al costat d'un torrent que va formant petits llacs, gorgos i salts d'aigua molt macos. L'aigua és neta, transparent i gelada.
Ens aturem a dinar vora el torrent que ben aviat es convertirà en riu, l'Ara. El lloc és fresc, malgrat el sol és fort. T'agafen ganes de remullar els peus; la tranquilitat és absoluta.
Seguim baixant, després de creuar diversos torrents que s'uneixen en aquest inici de conca. La vall s'eixampla cap al sud i el terra és encatifat amb herba suau. El lleuger descens i la suavitat del terreny, a més de les vistes de les diferents muntanyes que conformen la immensa vall, fan el trajecte molt agradable i animat, malgrat la forta calor.
Arribem a la cabana de Lazaba o Zerbillonar, on trobem una vaca morta, deu fer prou temps perquè la pudor és insuportable. El vent bufa contra nosaltres i ens veiem obligats a tapar-nos la boca amb un drap per poder-ho resistir.
Constantment, potser per la direcció del vent, sorprenem marmotes (n'és ple tot el camí) que, en veure'ns fugen esmaperdudes.
El camí continua el descens pausadament i travessem per una zona protegida amb filats. Per aquí pugen les vaques a les zones altes i alguna es deuria estimbar abans que no ho protegissin.
Travessem un bosc de coníferes que, poc a poc, són substituïdes per fatjos, servals i altres arbres variats.
A la dreta s'obre una nova vall que s'enfila cap amunt, la vall d'Ordiso.
A partir d'aquest punt el camí esdevé pista que baixa cap a San Nicolás de Bujaruelo. El recorregut encara és prou enfilat, però en pocs metres fa un descens important i acaba al costat del riu. La zona és plena de gent, famílies, banyant-se.
Arribem al refugi de San Nicolàs i ens rep el pont romànic. L'indret és a vessar de gent i cotxes i ens torna a la voràgine humana.
En resum, una etapa molt i molt recomanable, una mica llarga, però que ens ha deixat una molt bona sensació. Hem gaudit fent el trajecte.
A destacar les vistes des del coll de Brazato, el Vinyamala i la vall de Bujaruelo.
Descripció tècnica:
Distància / desnivell: 21 km / (1100), (1430).
Temps: 10:00 hores amb aturades.
Dificultat: El Coll Alt de Brazato pot presentar neu fins al juliol.
Dificultat: El Coll Alt de Brazato pot presentar neu fins al juliol.
Per baixar-se el track i informació de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/balneario_panticosa-bujaruelo.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada