21 de juny de 2021
Prèvia:
A la web de la transpirinenca i en altres fonts, aquest tram es troba inclòs dintre l'etapa "Albanyà-La Vajol". Nosaltres hem separat aquest darrer tram per no fer l'aterior tram tan dur. Si llegiu el comentari de l'etapa Albanyà-Maçanet us adonareu que no va ser fàcil, especialment per la calorada que vàrem haver de patir. Tenim clar que, de tant en tant, cal fer alguna etapa curta que ens permeti un relatiu descans, gaudir del paissatge i tot el que conté: vegetació, fauna, construccions humanes, geologia, etc. Això no es pot fer si anem a pas ràpid obligats pel kilometratge. A més, cal afegir que les distàncies que es marquen en les diferents fonts no són del tot correctes i habitualment és una mica més. Per exemple, segons la web transpirenica la distància entre Maçanet i La Vajol és de 7,7 kms. Nosaltres vàrem cmptabilitzar 9 kms amb el nostre GPS.
Aquest tram és poc espectacular a nivell geològic i de desnivells acumulat. Cal tenir en compte que som prop de la costa, prop del final-principi del gr11 i els cims han deixat de superar els mil metres. És, però, un bany de bellesa i beatitud per als ulls i la ment. També per a fer memòria dels esdeveniments passats, especialment la guerra engegada pels militars golpistes encapçalats pel sanguinari Francisco Franco contra el govern de la República legalment constituït.
Sortim del poble de Maçanet. Si veniu d'Albanyà no cal entrar-hi. Nosaltres, com que vàrem acabar l'etapa anterior aquí busquem la carretera que va cap a Figueres i comencem el recorregut amb un ventent i un fresquet deliciosos. Deixem la carretera i entrem en un bosc d'alzines sureres o suros, un camí tranquil, bell, que transmet serenor i alegria.
Tota la comarca està coberta d'alzines sureres que s'exploten des de fa molts anys i continuen a l'actualitat. El terra és cobert de fulles seques i el cel del verd de les que pengen del arbres. el contrast de colors, afegit al de la retallada del suro a les parts baixes, així com la comoditat del camí converteixen aquest sector en un passeig per una mena de jardi.
Durant el trajecte trobarem diverses fonts, algunes cegues per la quantitat de vegetació que hi ha crescut i altres per la manca d'aigua. No obstant, es pot recollir aigua sovint, si porteu algun element per a depurar-la de brutícia, microbis i contaminants.
Els senyals del GR no acaben de ser prou clars i sense el GPS podriem perdre'ns en més d'una ocasió, donat que és una zona explotada en els seus recursos i els camins es multipliquen per anar amunt i avall.
Continuem caminant pel bosc-jardí i arribem al "suro de l Pubilla", una alzina surera centenària, declarada arbre monumental, d'uns 200 anys de vida.
Continuem marxant per a trobar els rierols que baixen pels barrancs, on hi ha construïdes fonts, algunes accessibles i altres perdudes.
Sortim a la carretera i creuem pel Pont del Grau. Al cap de poc tornem a endinsar-nos en el bosc. Ara comença la pujada Comencem a pujar muntanya amunt, per fer la volta al Puig de la Creu. En arribar al coll trobarem la antiga mina de talc, anomenada "La Canta" o "d'en Negrín", perquè es va fer servir de refugi d'obres d'art i or i plata del tresor republicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada