Dia 10 (13/06/2018) Sisena etapa del GR-11.
18 Kms.
Descripció de l’etapa.
Ens llevem i el temps continúa essent infecte, no para de ploure i fa vent. Pensem que és arriscat enfilar-nos per la muntanya perquè els cims es veuen totalment coberts de boira. Ja ens va passar l’etapa anterior i ho varem passar molt malament. A més, no veurem res i no podrem gaudir del paissatge. Serà caminar sota la pluja i el vent i trepitjant fang sense cap altra alternativa que passar-ho malament. Consultem 3, 4, 5 APPs metereològiques i totes diuen el mateix: pluja fins a les onze, possibilitat d’una pausa entre onze i una i novament pluja fins a la tarda. Decidim no arriscar.
Barallem possibles alternatives: trucar a un taxi i que ens porti al final de l’etapa, a Hiriberri, i donar-la com a perduda. Una altra opció és fer l’etapa per carretera a peu. Són tres kilòmetres menys que per la muntanya i no hi ha tantes pujades, excepte al final, quan haguen d’arribar a Hiriberri. Almenys caminarem i no perdrem la forma.
Baixem a esmorzar i ens trobem uns ciclistes alemanys que ja eren allotjats el dia que vàrem arribar. Estan aturats pel mal temps. Són una parella del nord d’Alemanya. També hi ha un altre ciclista que va sol i és de Berlin i una altra noia, també alemanya que no sabem si va en bici o és pelegrina. Som els sis atrapats pel temps a l’hotel, com si fos una película de l’Agata Christie, amb temporal fora i misteri dintre. La Rosa aprofita per practicar l’alemany amb ells. Faci el temps que faci, tots decicim que ja no podem esperar més i hem de sortir, d’una manera o altra. El berlinés decideix tirar pel dret i continuar sota la pluja. La noia no sabem què fa però desapareix. Els dos alemanys del nord estan pensant en anar en bicicleta fins a Iruña i allà, més al sud, com que el temps ja no és tant dolent, podran continuar cap a l’oest.
Pugem a l’ habitació, preparem les coses i sortim per fer l’etapa per carretera, cap al poble de Garralda. Caminem sota la pluja però anem ben equipats, totalment vestits per l’aigua. Jo porto la capelina damunt de tot perquè el meu Dry/Vent no aguanta tant com el de la Rosa. És una carretera molt transitada durant els dos primers kilòmetres, cal anar amb compte. Per fi, arribem a la desviació i continuem per una més local. És una mica més tranquila però els cotxes van a tota castanya.
Quan arribem a Garralda portem fets vuit kilòmetres i parem a prendre un cafè amb llet i descansar una mica de la pluja. Al poble, el bar és al mateix Ajuntament i el porta gent heavy, amb samarretes AC/DC i tenen posats videos japonesos d’algun concert de grups nord-americans bastant bons. Ens diuen si ens hem equivocat, que el Camino és cap avall i cap a l’oest i no cap on anem nosaltres. Els expliquem que no som pelegrins, que fem el GR-11.
Sortim del bar i trobem un cotxe estimbat, a la cuneta, de fa poc, potser la nit passada, amb els airbags encara mig inflats. Normal, que se la fotin, a la velocitat que van. Ens avança un camió i ens pita, tot fent senyal que anem en direcció equivocada. Deu pensar que som pelegrins. Més endavant ens para un vehicle d’Agricultura, una parella de forestals i ens diuen que estem fent el camí a l’inrevés. Els informem que no, que no som pelegrins, que estem fent el GR-11. Quina obsessió! Expliquem que anem cap a Hiriberri i ho fem per carretera perquè plou molt i fa molt mal temps, però que estem bé.
Arribem al poble d’Aribe, on va passar temporades l’Ernenst Hemingway. Ens expliquen que venia caminant des d’Auritz cada dia a pescar truites. La comarca fa publicitat dels recorreguts que l’escriptor feia per la zona. Aribe té dos ponts sobre el riu Irati que va molt ple. Ens diuen que fa dos dies gairebé es va desbordar pels marges.
Segueix plovent, passem els dos ponts i trobem el desviament cap a Hiriberri. Quan ja som caminant per la carretera, cap al poble final d’etapa, s’atura un cotxe, una altra vegada. Esperem que ens digui que estem anant malament, però aquesta vegada no és el cas. Demana a la Rosa si és la Rosa. Sorpresa i atac de riure. Ella contesta que sí, que ho és i la dona ens explica que va cap a Iruña però que la seva mare ens atendrà. És la propietària de la casa rural on ens hem d’allotjar aquesta nit.
Continuem caminant cap al poble, és tot pujada, són tres kilòmetres però sota la pluja i amb un fort desnivell, uns 120 metres. Cada cop plou més, segons anem pujant, comencem a estar una mica saturats de tanta aigua.
Arribem al poble enmig de la mullena, sembla el Matxu Pitxu, doncs es troba en un altiplà envoltat per la boira. No sabem exactament quina és la casa i pel carrer no hi ha ni déu. Finalment, ens apropem a una finestra i podem parlar amb una dona que ens diu on és la casa. Ens diu que ja ens havia vist al poble d’Aribe, que si hagués sabut que haviem de pujar ens hagués portat. Mala sort.
Trobem la casa, truquem al timbre i obre una dona gran . Ens veu tan mullats que li fem molta pena i ens diu si volem posar alguna cosa a eixugar al foc que li donem. Ens diu que al pis de dalt, on tenim l’habitació, hi ha un estenedor. Li demanem paper de diari i ens dona el famós “Diario de Navarra”, conegut per les seves contraportades amb històries estrafolàries. Omplim les botes amb fulls de paper perquè absorbeixin la humitat i s’assequin una mica.
Ens porta a l’habitació, que ens sembla meravellosa, com totes les cases d’hostes de Euskal Herria. HI ha una sala gran amb televisió, sofàs i una cuina-menjador.
Mengem els entrepans i la fruita que portem i després ens dutxem i descansem, mentre mirem la ruta de demà. Sembla dura, llarga, però amb paisatges espectaculars sobre la vall del riu Irati. Cal pujar a la carena i anar fent petits tobogans fins a una baixada llarga que porta a Otxagabia. La major part de la ruta transcorre per la carena, i pensem que si el temps és tant dolent com avui, amb boira, no serà bona idea, perquè podem prendre mal. Caldrà esperar a demà.
Anem al bar del poble a sopar, és un bar petit, amb tres o quatre taules, tot bastant vell i poc cuidat. A la barra hi ha uns pocs clients del poble. Demanem què podem menjar i la dona ens mostra una carta d’aquestes plastificades, amb plats combinats i entrepans. Li demanem ens prepari dos plats combinats i dos entrepans per demà. Mentre sopem, els tertulians van parlant de coses que veuen a la Televisió. En general és un lloc vell, poc actualitzat, sembla una taverna de 1.950, però la dona és simpàtica i animada. Tornem a la casa rural i ens estirem al llit fins que ens agafa la son.
Resum itinerari:
Dificultat: fàcil
Auritz 898m – Oiarburu 992m. – Coll de Navala 1013m. – Usateguieta 1027m. – Latxaga 1210m. Aitzarteta 1126m. Orbara 767m. Hiriberri 923m.
Al centre, a l’esglèsia de S. Juan Bautista hi ha les marques.
Travessem un rierol. Girem a l’esquerra. Pugem. Es creua una llambrada i gira bruscament a l’esquerra.
Camps i terres planes. Bosc que es fa fosc. Branques i bardisses que esgarrapen.
* Coll de Navala. S’ajunta amb pista que ve de Roncesvalles.
* Coll d’Usateguieta. 1h 40’ 7,2km. Creuament de pistes. Entrem en una pineda. Hi ha una pujada.
* Coll de Latxaga. El camí baixa. Es creua una carretera.
* Al final hi ha baixada fins al poble d’Orbara 750m. Travessar el poble fins arribar al riu Irati i travessar-lo.
*Una mica de pujada d’una hora fins a Hiriberri 920m.
Hiriberri-Villanueva de Aezkoa.
Distancia/desnivel: 17,2 km / (+640 m), (-580 m)
Tiempo: 4h45min (tiempo de marcha sin paradas).
Dificultad: Etapa sencilla entre Burguete y Villanueva de Aezkoa. Parte de la etapa discurre por pistas. La señalización durante el recorrido es excelente y no existe ningún tramo de especial atención en caso de niebla.
Recorrido/Itinerario:
El antiguo trazado del GR 11 transcurría por Roncesvalles y ascendía el Puerto de Ibañeta. Actualmente, se ha dejado este camino al GR 12 y el GR 11 discurre más al sur.
(0h0min; 0kms) Burguete (890m). Situados en el centro de la localidad, junto a la iglesia de San Juan Bautista, el Ayuntamiento y el frontón, tomamos las marcas rojas y blancas que en dirección Este nos sacan de Burguete. Enseguida llegaremos a un riachuelo -el Urrobi- atravesado por un badén y una pasarela que cruzamos para inmediatamente después girar a la izquierda. Seguimos paralelos al riachuelo, el camino ascendente se introduce en el hayedo, al cabo de unos 2,5 kilómetros la senda cruza una alambrada, después gira bruscamente a la izquierda y sigue bajo el bosque de hayas camino de...
(1h15min; 4.8kms) Navala (1.013m), El camino se incorpora ahora a una pista que viene de Roncesvalles, donde se encuentra con el GR 7. Seguiremos la pista que recorre la ladera sur de Ortzanzurieta (1.566m), enseguida se llega a un cruce de pistas en el collado de...
(1h40min; 2,4 kms; Acum 7.2kms) Usateguieta (1020m). Abandonamos la pista, el camino se interna en un pinar y el sendero se vuelve a empinar para alcanzar el punto más elevado de la etapa, cercano a la cima de...
(2h20min; 2,1 kms; Acum 9.3kms) Latxaga (1.210m). Desde aquí, el camino desciende, se incorpora a una pista y cruza a continuación una pequeña carretera. Mas adelante la pista se transforma en camino y comienza el descenso hacia...
(3h45min; 4,5 kms; Acum 13.8 kms) Orbara (750m). Estamos en el valle de Aezcoa. Las marcas rojas y blancas atraviesan el pueblo y siguen descendiendo en busca del río Irati, el cual cruzaremos por un bonito puente de piedra. A partir de aquí el camino se vuelve ascendente para en 1 hora alcanzar la localidad de...
(4h45min; 4,4 kms; 17.2kms) Hiriberri/Villanueva de Aezkoa (920m).
Dónde dormir:
Casa Rural Aguerre, en Hiriberri/Villanueva de Aezkoa
San Salvador, 67 , Villanueva de Aézcoa, 31671, Tel 627749221
Cartografía:
-Alpina: Valles de Irati y Aezkoa (Escala: 1/25.000).
- SUA edizioak: Orreaga (Escala: 1/25.000) y Selva de Irati (Escala: 1/25.000).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada