GR11 de Puigcerdà a Planoles.
Dia 19 de juliol de 2021
Comencem l'etapa a Puigcerdà, a la plaça de l'estació i anem a cercar la carretera que ens ha de dur a Vilallobent. Pel camí passarem pel poble d'Age. Són 3,9 kilòmetres per carretera asfaltada, poc agradables per als qui ens agrada la muntanya, els boscos, les pastures i fugim de la massificació. A més, són kilòmetres que s'aniran sumant a les cames en una etapa que acaba fent-se llarga, doncs recorrerem un total de 28 kilòmetres.
Vilallobent és una sorpresa agradable, un poble petit, en un entorn fresc i ben cuidat, amb una església romànica interessant ( Sant Andreu) que, com a la majoria dels casos, no tindrem la sort de poder gaudir de visitar el seu interior, ja que és tancada a pany i forrellat. Buscar qui ens pot obrir el temple significa perdre un temps del qual no anirem sobrats.
En el centre del poble trobarem una font. Buscarem el senyal del GR11, una pista en direcció sud, que s'endinsa cap al coll i s'inicia, com és habitual, en una rampa pronunciada que s'acaba convertint en pista forestal. Més endavant la substituïm per un camí que fa drecera i ens evita algunes de les successives corbes. Continuem per un sender que ens durà a una cruïlla. Tornem a trepitjar pista fins que, a la dreta trobem un camí típic d'aquesta zona del pirineu, amb el terra cobert per l'herba, un torrent al nostre costat i un bosc poc frondós.
Arribem al primer coll de l'etapa, els rasos de la Basseta, al coll Marcer. En aquest indret trobem la primera fita fronterera, la 500. A partir d'aquí aniran sovintejant durant alguns kilòmetres, doncs el GR recorre la línia de separació entre els dos Estats.
Cap a l'oest la Tossa d'Alp i el Puig de Comabella
El camí segeuix cap al sud-est, passem per dos rierols i comencem una nova pujada fins al coll de la creu de Meians, un altre indret ben bonic, que ens permet de relaxar l'esperit i gaudir de les vistes de les muntanyes que apareixen en direcció sud. Allà trobem la fita 502.
Continuem baixant, seguint per un petit barranc, bastant incòmode per la quantitat de fang, aigua i vegetació que hi trobem. A la Rosa li pica un insecte en el braç, en principi pateix per si ha estat un tàbec, però després d'aplicar-se una mica d'amoníac la inflamació baixa. Finalment, tornem a trepitjar una pista que continua cap a l'est, direcció Dòrria. El GR11 va paral·lel a la pista, a la seva dreta, tot seguint el vessant de la muntanya, un terreny molt incòmode, gens trepitjat, ple de fang, aigua, i vegetació. Segurament els caminants l'obvien i marxen per la pista que continua paral·lela a la traça, per la part superior. Recomano seguir la pista, doncs fer-ho pel sender (gairebé inexistent) que marca el track és força incòmode i converteix aquest kilòmetre en una angúnia absolutament innecessària. Imagino que tothom fa servir la pista, doncs si fessin servir el sender estaria més marcat i alliberat de plantes que esgarrinxen la roba i la pell.
Finalment, el sender marcat pel track i la pista conflueixen i ens adrecen camí de Dòrria, el més alt de Catalunya, un poble de postal, massa perfecte, dóna la impressió de ser això, un decorat, on totes les cases han estat arreglades per gent forana.
Un cop deixem el poble enrere, el camí cap a Planoles baixa esbiaixat, tot recorrent, a mitja alçada, les diferents valls que han format els diferents torrents. És un camí fresc, amb força vegetació arbrada, que el fa amable, cosa que comencem a necessitar, doncs ja portem una bona acumulació de kilòmetres a les cames i la calor del migdia es fa pesada. Hi ha abundor d'ortigues, falgueres i altres vegetals que necessiten força humitat per a viure.
Tenim Planoles a la vista, al fons de la vall. Quan ens hi apropem trobem una bifurcació. Si seguim a la dreta baixem cap a Planoles, tot passant per Planés en poc més d'un quart d'hora. Si continuem cap amunt arribarem al càmping Can Fosses, des d'on també podrem baixar a Planoles, Aquesta segona via allarga l'arribada al poble però ens permet de conèixer el final de l'etapa i l'inici de la següent (Planoles-Núria).
Si tenim intenció de dormir al Poble (Casa rural Cal Sadurní o l'Hotel Cruells) hem de tenir en compte que, l'endemà, haurem de tornar a pujar fins al càmping per iniciar la següent etapa, la qual cosa significa afegir 15-20 minuts d'ascens.
El resum de l'etapa és positiu, com sempre, doncs ens ha permès conèixer indrets espectaculars.
Cal dir, però, que se'ns ha fet una mica llarga, també a causa de la calor, quan hem deixat els colls i hem baixat de nivell.
Planoles ens ha decebut. Passa a tots els llocs que havíem trepitjat de joves (fa 40 anys). Les constructores no han deixat de fer feina i han convertit els pobles del pirineu en zones residencials. Les muntanyes, però, no les han pogut canviar de lloc i continuen mantenint la seva màgia i encant.
Dades tècniques:
Distància / desnivell: 28 kms / (+1.055m),(-950m)
Temps: 9 hores amb aturades.
Dificultat: Mitjana-baixa.
Per baixar-se el track i informació de la ruta:
https://travesiapirenaica.com/gr11/puigcerda-planoles.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada