GR11 De Requesens a Vilamaniscle

 Etapa 44: Requessens - Vilamaniscle

Dia 26 d'abril de 2022

Sortim de Finca Requesens per la zona d’aparcament. Seguim baixant per la pista gaudint de les vistes sobre el Castell de Requessen, passem per la Font del Ferro (potable) i sortim a una pista que abandonem uns metres més avall al següent revolt, al costat del Forn de Totxos. El camí baixa fins a creuar un rierol, després es passa un altre rierol i s'afronta una petita pujada fins a una creu de camins. Aquest rierol avui el tenim convertit en riera, amb un cabal important. 

No hi ha cap lloc on creuar i les típiques pedres que trobem habitualment estan submergides degut a l’abundor d’aigua. La primavera ha estat plujosa en aquesta zona i es nota per com baixen els barrancs i la verdor i abundor dels vegetals. Hem de passar a l’altre costat i comencem a collir pedrots i llençar-los dintre l’aigua fins a aconseguir de fabricar un pas.

 El GR continua al costat d'un mur que es deixa a la dreta. A l’esquerra del camí trobarem el Refugi del Forn de Calç. El camí segueix sota un espès bosc d'alzines.

Passem per les ruïnes de Mas de Mirapols, un indret ben bonic, amb el mas absolutament enrunat i cobert de vegetació.

Poc després creuem un rierol, el Còrrec de la Jaça i una mica més endavant en passem un altre, el Rec de Mirapols, on també podem agafar aigua. A partir d'aquí el camí es fa més costaner i conforme guanyem altura apareixen faigs (els més orientals de la península), grèvols i roures entre d'altres.

Ja gairebé a dalt deixem un enllaç al GR10 i sortim a terreny clar. Passar el Coll de la Llosarda des d’on tornem a veure el Canigó, que ja ha perdut una mica de blancor. La neu, dia que passa, es va fonent. La vista cap a la plana de l’Empordà es fa des d’un angle més oriental i el cap de Begur va quedant cada cop més a la dreta.

En el Portell de les Creus, entre el Puig del Mig i el Puig de les Rouredes trobem un prat ple de narcisos silvestres, fent un preciós contrast entre el verd de l’herba i el groc de les flors. De tant en tant, també trobem violetes.

Creuem el filat que portem a l'esquerra i comencem el descens. De seguida se surt a una pista que baixa amb fort pendent i que seguirem fins a Els Villars Continuem enmig de boscos d’alzines sureres i roures. Hi ha un parell de llocs on s’indica la presència de dòlmens. Cal sortir del camí per a trobar-los. Passem per diverses fonts, -totes seques a l'estiu-, però degut a les temperatures prou agradables no estem consumint massa aigua i amb les cantimplores en tenim prou.

A els Vilars hi ha una font a l'altra banda del poble, a la sortida a Espolla. Per continuar pel GR11 caldrà desviar-se a l'esquerra tot just arribar als Villars i baixar per un terraplè. El GR11 baixa al costat d'un rierol que creuarem en un parell d'ocasions abans de sortir a una carretera atrotinada a l'alçada de la Font de Cadecàs (l'aigua té un color groguenc). Seguirem a l'esquerra per aquesta carretera fins sortir a la Carretera del col de Banyuls. Seguirem per asfalt 5 quilòmetres fins a Mas Pils. 

El Mas disposa de pastures abundants i totes són plenes de vaques. A la dreta surt una pista, la seguim; transcorre enmig de boscos d’alzines sureres i arbustos prou alts. A meitat de pujada prenem una drecera molt bruta, poc transitada (imaginem que la gent continua caminant per la pista que fa ziga-zagues per no haver de transitar per un camí gairebé tancat per la vegetació) El tram passa per un parell de fonts.

Poc abans d’arribar al coll tornem a sortir a la pista. Arribem al Coll de la Platja, hi ha una bona vista de l’Empordà i el golf de Roses. Baixarem per la pista alternant algunes dreceres. Cal vigilar perquè les podem passar de llarg.

Continuem baixant fins arribar a les ruïnes del Monestir de Sant Quirze de Colera. 

A més del monestir benedictí, trobarem un bar. En aquesta època de l’any és tancat, però ens aixopluga de la pluja que comença a caure mentre dinem. La zona per la qual transitem està declarada Paratge Natural d'interès Nacional i és una reserva de Tortuga Mediterrània. Continuar baixant per la pista (passem una font seca) que de seguida es converteix en carretera asfaltada fins a la cruïlla Vilamaniscle-Rabós. Girem a l'esquerra i seguim la carretera fins al poble de Vilamaniscle.

Poble molt tranquil. Abans d’arribar trobem molts grups d’adormideres. L’endemà en seguirem veient moltes més. Potser per això aquests pobles són tan tranquils.

És una etapa de recorregut paisatgístic molt interessant, amb molt bones vistes, però una mica avorrida perquè gairebé tota discorre per carretera asfaltada o pista.

Per dormir a Vilamaniscle, tenim l’hotel Mas Vivent. Val la pena si teniu diners, perquè és prou car, tot i que s’ho val. També el tracte dels propietaris.

No fan sopars, però els hem trucat i ens han dit que sí que podien preparar-nos una amanida abundant, truita de julivert i iogurt amb melmelada de fruites. Hem tingut prou. Per a l’endemà, després de l’esmorzar, ens han preparat entrepans i fruita per dinar al migdia.

Altra opció és trucar a taxis i baixar a pobles del voltant, però l’endemà caldrà tornar-hi. Al preu que estan els taxis, no veig que ens estalviem gaire.  

Distància29,4 km

Desnivell: (+596),(-960)

Temps: 10 hores.

Dificultat: caminar per la carretera és pesat. A l'estiu, la calor pot ser insuportable i les zones d'ombra escasses.

Aigua: encara que trobem diverses fonts pel camí, si és estiu convé portar aigua de sobres.

Enllaç a la web de la transpirinenca:

https://travesiapirenaica.com/gr11/requessens-vilamaniscle.php