GR-11 de Bujaruelo a Goriz

 

Descripció de l'etapa:

Sortida de San Nicolás de Bujaruelo ben d'hora, doncs l'etapa, malgrat no és complicada és prou llarga (24,6 kms).

Tenim problemes meteorològics, doncs els propers dies està prevista una baixada de temperatures, pluja, vent i neu. Si ens agafa dalt del refugi de Gòriz l'etapa es pot complicar molt i podriem prendre mal. A la muntanya no es pot jugar amb la meteorologia, hi ha prou morts per congelació, esllavissades i altres fets derivats dels canvis sobtats.

El primer tram, fins al Puente de los Navarros, no és gaire agradable, és un tram anxovat que fa baixada prop de la pista. Comencem la baixada  pel marge esquerre i arribem al Puente de los Abetos. Allà trobem el càmping, amb bungalows. També tenen restaurant. Continuem pel marge esquerre, la vall es va fent congosta i torna a trobar-se amb la pista per vehicles. El GR11 abandona la carretera i passa per dessota  per creuar el riu Arazas pel pont de la Canaleta. Enfilem cap amunt per trobar el camí de les cascades que ens conduirà a la Pradera de Ordesa.

 

El camí va fent pujada, trobem diversos desviaments per anar a Torla i per seguir el camí de Santiago. Comencem a penetrar la vall d'Ordesa, amb parets enormes a banda i banda, i passem per tres cascades. Cal desviar-se lleugerament del camí per visualitzar-les bé, doncs la vegetació és frondosa. El bosc per on caminem, amb un terra esponjós i suau, farcit de diferents varietats d'arbres el fa molt agradable i encantador. El típic bosc de follets i fades, amb roques plenes de molsa, llar de diferents classes de bolets; en qualsevol moment esperem trobar el llop tot esperant la caputxeta vermella.

Arribem a la Pradera de Ordesa, un aparcament enorme on arriben autocars que surten de Torla o vehicles particulars fora de temporada. Hi ha un bar on fan entrepans i una casa amb guardes del parc que donen informació. El lloc en sí no té cap gràcia perquè té les vistes limitades pels arbres.

Continuem pista forestal amunt, arribem a un mirador sobre la cascada d'Arripas, trobem boixos, teixos, avets, fajos, freixes, pins, bedolls, en fi, una gran varietat de representants dels boscos pirinencs, en bon estat de salut. Continuem pujant fins que trobem les Gradas de Soaso, una meravella de petites cascades esglaonades, que generen gorgs on banyar-se, sembla quelcom artificial, però és l'aigua fent feina damunt la roca sedimentària. Els fajos arriben a la vora del riu. L'aigua és blavosa, típica dels indrets alpins, imagino que per la composició de les sorres que arrosega.

 

El camí fa diverses llaçades per dintre el bosc, els arbres morts semblen escultures modernes, és un paisatge molt agradable. Poc a poc, anem sortint cap a l'espai lliure, ampli, grandiós, emmarcat per parets que s'enlairen gairebé fins als tres mil metres a banda i banda i el tancament de la vall, al fons, pel circ de Soaso. Es pot apreciar fàcilment la imponent feina feta pel gel durant mil·lenis per aconseguir buidar tota aquella extensió.

El camí ha estat pavimentat per l'administració del parc, imagino que per fer-lo més fàcil al gran nombre de vianants que s'hi arriben i també segurament per superar les inundacions habituals acompanyades de fang. Al fons es divisen els cims del Mont Perdut i el Marmoré.

En arribar al fons de la vall trobem, amagada a l'esquerra, darrere un petit promontori, la cascada de la Cola de Caballo.

Des d'aquest punt es pot continuar cap al refugi de Goriz per dos llocs: Les clavijas de Soaso, que estalvien deu minuts de pujada, si no teniu vertigen, o més a la dreta, el camí que fa la pujada en ziga zaga.

Finalment, al cap de 2,8 kms arribem al refugi de Goriz. Si no heu reservat amb antelació és molt i molt probable que no trobeu lloc on dormir, donat que és un refugi molt utilitzat pels excursionistes que fan les diferents rutes: GR-11, pujada als cims del Mont Perdut, pas cap al Vinyamala, etc. Es pot acampar des de la posta fins a la sortida de sol.

En resum, una etapa molt i molt recomanable, una mica llarga. Cal fer alguna aturada, per exemple a la Pradera de Ordesa, perquè no es faci tan feixuga.

Destaco els trams que van del pont de la Canaleta fins a la Pradera de Ordesa i, més endavant, el tram de les Gradas de Soaso. També, per descomptat, la contemplació del circ de Soaso, amb els pics de Marmoré i Mont Perdut.

Descripció tècnica:

Distància / desnivell: 24,6 km / (1238), (-381).

Temps: 10:00 hores amb aturades.
Dificultat: Cap, si no es va per les Clavijas de Soaso. Solament destacar la durada de l'etapa.

Enllaç amb la web de la Transpirenaica:

https://travesiapirenaica.com/gr11/bujaruelo-goriz.php

GR-11 De Pineta a Parzan

Dia 11/09/2019


Avui, dimecres, després de tres dies d'aturada tècnica, sembla que tinc el genoll en condicions de fer una etapa sencera. Durant la pausa he fet repós relatiu, doncs cada dia hem fet una excursió pels voltants de Bielsa, tot seguint els senders PR.
Esmorzem ben aviat, a les 7:15 a l'Hostal. Miquel, l'amo de l'Hostal que també fa de taxista, ens prepara un pícnic i ens porta a la sortida de l'etapa, al costat de l'ermitade La nostra Sra. De Pineta. 
Un cartell assenyala als Plans de la Larri. El sender puja entre la fageda de Selva Pochas fins trobar-se amb la pista que puja des de la praderia. Prenent les dreceres arribem en breu als Plans de la Larri. És un gran prat amb una cascada al final; molt bonic. Hi havia nevat el dia anterior i entre els núvols es veu el Mont Perdut. La vista cap al Circ de Pineta és espectacular.
Els plans de la Larri són una zona de prats on pasta tranquil·lament el bestiar. Geològicament, es tracta d'una vall penjat, és a dir, format per una glacera que abocava les seves gels sobre un altre de més gran, i per això, més profund.
Fa fred i està una mica ennuvolat, però no plou. De tant en tant arriben ratxes de vent d'una certa intensitat (40 km/h).
La pista s'acaba aquí. A la dreta queda el Refugi de La Larri. El GR11 continua ascendint per la Costa de la Rivareta en direcció Est i després Nord-est. Ja en el bosc de pins, a una alçada d'entre 1850m i 1.900m, el sender canvia de direcció i es dirigeix ​​en direcció sud fora del bosc. Una petita pujada per terreny buidat ens deixa a la Plana És Corders.

Seguim pujant, pujant, de manera que jo anomeno un camí decent i arribem a una gran esplanada: la Plana Fonda. És un prat molt llarg envoltat per unes pedres enormes que fan de muralla. Ja estava més clar i la vista sobre tots els pics que donen a la vall de Pineta és espectacular. Veiem prou bé el Mont Perdut. 
Arribem a una font i al final de la plana el camí gira a l'esquerra i afronta la pujada al Coll de les Coronetas o de Pietramula (2.159m). Després de creuar el Coll comencem a baixar per un sender envoltat de caus de marmotes que no callaven. 
El sender descendeix al costat d'un rierol, entre prats, cap a la Plana de Petramula (2.156m), on s'enllaça després de creuar un pont amb la pista que puja de Chisagües.
En aquest indret ens trobem amb un grup de gent que ha arribat en totterreny des de França. Estan fent excursions però no saben prou bé què anar a veure. Ens demanen si de dalt on venim hi ha algun llac i els diem que no. Ens demanen d'on som i els diem que som catalans. Vaja! són al cas dels nostres problemes amb l'Estat espanyol. Decideixo treure una estel·lada que sempre porto arreu on vaig i ens miren extasiats. Ràpidament es fan fotos aguantant l'estel·lada. Els demanem d'on són i ens diuen que d'israel, en concret Jerusalem. La Rosa sap algunes paraules en hebreu i els hi diu. Quedem amics per sempre.
Continuem la ruta, que ara es converteix en una pista forestal que baixa durant el que ens sembla un munt de temps (es fa avorrida) fins a Chisagües.

Duran el trajecte trobem molts avellaners, boixos i rosers silvestres que cobreixen els vessants de les muntanyes. També algun esquirol, es clar, amb tanta avellana ho tenen molt bé. 
En arribar a Parzan truquem al taxista de Bielsa i ens recull a la gasolinera del poble. 
Ha estat una etapa tranquil·la, sense complicacions i el temps va anar millorant al llarg del dia. 
Sembla que la prrova amb el genoll ha anat prou bé, però per si de cas, demà farem novament repós, tot esperant continuar la nostra ruta fins a Benàs.

Descripció tècnica:
Distància/Desnivell: 20,3kms. (+971m),(-1.028m).
Temps: 8 hores amb aturades.
Aquesta etapa no presenta especials dificultats.