GR-11 De Zuriza a Aguas Tuertas

Dia 28/08/2019
Sortim de Barcelona cap al poble de Echo a l'Aragó.
Ens acompanyen la Núria i en Joan, que ens han dut en el seu vehicle fins al poble d'Echo.
Hem arribat a Echo i ens allotgem a l'hotel Lo Foraton, un lloc senzill però correcte, on també es pot sopar. 
L'any passat ja vàrem fer part d'aquesta etapa. Primer, des del pont de la Mina fins al Achar de Aguastuertas, on hi ha un petit refugi no vigilat i ple de brutícia. Des d'aquest indret es divisa tota la vall d'Aguas Tuertas, un espectacle increïble. es tracta d'una vall de color verd, on pasturen vaques i cavalls mentre el riu dibuixa un constan meandre pel pla, contemplat des de les altures pels pics de roca roja i grisenca.
L'endemà, vàrem tornar a Zuriza i des d'allà ens vàrem enfilar fins al collado de Petraficha. Aquesta és una vall més boscuriosa, diversa, amb una gran població d'Isards que ens miren des de l'altre costat del riu.
Aquest any hem decidit fer, com a pròleg, el tros que ens mancava d'aquesta etapa però en direcció inversa a la de l nostra marxa: des de la Mina fins al Collado de Petraficha. 

Dia 29/08/2019

Avui farem el darrer tram que ens falta, de l'etapa Zuriza-Aguas Tuertas, uns 9 kilòmetres, amb un desnivell positiu d'uns 300 metres. Ens servirà d'entrenament per a començar demà la primera etapa d'aquest segon tram del GR-11.
El camí no para de pujar cap al collado i, malgrat hi ha diversos punts marcats al mapa que informen de l'existència de dolmens no som capaços de trobar-ne cap. La vegetació i el tipus de roca és molt similar al de l'altre costat de Petraficha però menys boscuriós. 
Som a finals d'agost i trobem prou gent fent la ruta en direcció est.
Acabem l'etapa i dinem a un càmpig que hi ha de baixada cap a Echo. A la tarda fem turisme i la Núria decideix comprar-se unes botes noves perquè les que du li venen petites i li han fet molt de mal a les puntes dels dits. A més, per acabar-ho d'adobar, se li està esquedant la sola i pot desprendre's en qualsevol moment. Recorrem el poble, és agradable, sense cap cosa a destacar. Sopem en un bar on fant tapes creatives. És ple de gent i també d'estrangers que el deuen conèixer per alguna guia. 
Demà sortirem ben d'hora per començar l'etapa Aguas Tuertas-Lizara des del lloc on ens pot deixar el cotxe d'en Joan, uns tres quilòmetres abans d'arribar a la pujada al coll d'Achar. Allà hi ha un pàrquing i una barrera que no permet que els vehicles continuïn més amunt.

GR-11 De Aguas Tuertas a Lizara

Dia 30/08/2019
En joan ens apropa fins a la tanca de la pista que ja no permet la circulació de vehicles, a la selva de Oza. De fet, l'etapa té l'inici al Coll de Acher, on hi ha un petit refugi lliure. Nosaltres però, haurem de fer un extra de tres kilòmetres fins arribar a dalt del coll. Hem dormit al poble precisament perquè el refugi del coll d'Acher està molt brut, la gent que hi passa deixa les deixalles com si fos un abocador d'escombreries. Una pena.
Un cop som dalt del coll, iniciem oficialment l'etapa d'Aguas Tuertas. El paisatge que es divisa des d'aquest punt és espectacular, tota la vall, verda, amplia, oberta, amb un riu meandre que va fent corbes i poblada per vaques i cavalls que pasturen tranquilament, És una mena de paisatge idíl·lic. 
L'inici de l'etapa consisteix doncs, en un descens des del coll fins al fons de la vall. És còmode i gens cansat. El camí segueix per un dels costats fins que, en la direcció que hem de seguir, aquesta es tanca. Llavors comença un suau ascens cap a lles muntanyes que ens durà fins a l'Ibon de Estanés. Més endavant, la pujada suau ha estat substituïda per un camí més pendent i rocallós, que s'enfila cap a un coll. Encara no toca el sol, per la qual cosa, malgrat la forta inclinació i el terra pedregós i rocallós, no resulta molt dur.
Finalment, arribem a assolir el coll que dóna pas a la vista sobre l'Ibon de Estanés i les valls i cims que l'acompanyen com a teló de fons, cap a l'oest. En la llunyania es divisa l'Ossau du Midi, un pic emblemàtic. Aprofitem per esmorzar mentre gaudim de les espectaculars vistes.

Seguim endavant per adreçar-nos cap al Valle de los Sarrios, un circ glaciar imponent, amb el fons pla i cobert de vegetació. Per arribar a aquesta vall ha calgut enfilar-nos per un estret corriol prou vertical que costa de veure. En principi ens l'hem passat perquè gairebé no es veu, però gràcies al GPS hem pogut tornar enrere i localitzar-lo.
Des d'aquest punt s'inicia una nova pujada que ens ha de dur a la divisòria d'aigües, el port de Bernera. A partir d'aquí, el camí comença a baixar cap a la plana de Mistressa, on divisem isards que fugen en veure'ns. Valle de los Sarrios, Port de Bernera i Plana Mistressa son els brutals resultats d'immensos plegament i moviments geològics, modelats posteriorment pel gel i l'aigua. Les forces de la terra són immenses, inimaginables, així com també els períodes de temps en què actúen, milions d'anys, per assolir els resultats.

A partir d'aquest moment el camí comença un descens molt brusc, tot seguint els diferents torrents que baixen de dalt les muntanyes cap al refugi de Lizara. El sol ens ha deixat fa estona, el cel s'enfosqueix i comencen a sentir-se trons. Tenim por que no es desencadeni una tempesta elèctrica i comencin a caure llamps. Hem sentit moltes històries sobre la capacitat d'atracció dels bastons de caminar per atraurel's i tenim una certa por. Comença a caure la pluja i ens aturem a posar-nos les capelines.
Passem per dues cabanes  (refugis forestals) i finalment, divisem, al fons de la vall, prou lluny encara, el refugi de Lizara.
El darrer tram de baixada es fa llarg i pesat, doncs l'amenaça de la tempesta ens continua incomodant. Se senten molts trons, malgrat no veiem llamps.
Arribem al refugi i deixem les motxilles a l'habitació. És de vuit llits i nosaltres som tres. Al cap d'uns minuts arriben dos nois i una noia, navarresos, que han vingut a fer en Bisaurin, un pic que hi ha prop d'allà.
Baixem a sopar, les taules tenen llocs assignats per a cada grup de persones. A nosaltres ens toca compartir-la amb una família de Saragossa i una  dona i una noia navarreses. Entre elles parlen en basc. La noia jove ens sent parlar en català i demana si tenim algun escrit per llegir-lo. Vol saber si és capaç d'entendre'l . Li dono a llegir el llibre que estic encara escrivint, doncs el porto al mòbil per anar fent correccions. Em demana què volen dir algunes paraules com baldufa i agosarat.
El sopar és molt bo, amanida de pasta i estofat de be amb patates i verdures.
Hi ha gent que ha vingut al refugi a fer cims, principalment el Bisaurin. Altres estan fent la senda Camille, una circular pirinenca, altres el GR-11.
Un home ha patit un hipoglucèmi i és a punt d'entrar en coma. Avisen el servei d'emergències mèdiques, el venen a buscar en una ambulància i el porten a l'hospital de Jaca.
Anem a dormir d'hora perquè volem sortir ben aviat per estalviar-nos la calor. L'hora d'esmorzar serà a les 07:00.
En resum, una etapa amb orografia espectacular, perquè gaudeixin els amants de la geologia i dels paisatges salvatges del Pirineu. 
Dads tècniques: 
Distància/desnivell: 13,7 km / (+635),(-715)
Temps: 6 h: 20min amb aturades
Dificultat:  sense cap dificultat especfial a destacar.