GR-11. D’Isaba fins a Zuriza

Dia 13 (16/06/2018) Novena etapa del GR-11.

11,2 Kms.

Descripció de l’etapa.

Ens trobem a les vuit al bar, esmorzem i pugem a l’habitació per agafar les motxilles. L’etapa comença a la zona de l’amfiteatre, on hi ha una cabina de telèfons de veritat, cabina, cabina, de les que ja no queden enlloc. El primer tram és per pista, en una zona de bosc, com sol ser habitual, una pista prou agradable, que va pujant molt suaument al costat del riu. De moment la cosa pinta bé perquè el camí és sec. Ara el camí s’enfila una mica més, són paisatges de postal, boscos de follets. Finalment arribem a un prat, continuem cap a on hi ha el riu i tenim dubtes si hem de continuar per la carretera. Descobrim que no, que hem de continuar prop del riu, doncs el GPS ens ho indica. La cosa comença a canviar i es torna a emmerdar, com ha passat a les etapes anteriors. El camí és totalment empantanegat, inundat, impossible passar-hi. Decidim sortir a la carretera, doncs va paral·lela al Gr-11 i ens estalviarem el fang i l’aigua. Al cap d’una estona però, el camí passa a l’altra costat del riu i tenim dubtes perquè ens estem allunyant massa. Una noia que fa footing ens diu que si continuem per la carretera més endavant tindrem problemes, no podrem passar perquè hi ha tanques. Decidim doncs abandonar la carretera i anar a buscar el GR. Efectivament, el camí passa a l’altra costat del riu però no hi ha cap lloc on passar sense mullar-nos, doncs baixa prou ple. O ens descalcem o passem amb les botes posades i que es mullin.  La Núria es descalça i la Rosa i jo que ja portem dies en el tema ens hi fiquem amb les botes posades i així, de pas, les netegem de fang. Les nostres botes aguanten prou l’aigua. Continuem pel camí que ara és un autèntic fàstic, de tant fang com trobem. Les botes que havíem aconseguit netejar una mica el dia abans ara són novament cobertes de fang i mullades.

A la fi, el camí comença a separar-se del riu i a pujar muntanya amunt, cap al coll de Zuriza, però ho fa pel mig d’un bosc totalment inundat d’aigua i fang, per variar. Cada vegada que trobem una vaguada aquesta és plena d’aigua en forma de torrent i amb el camí ple de fang.

Arribem al coll, encara entre boscos plens de fang, naturalment. Sortim a la carretera que creua el coll. Allà trobem un cartell enorme que indica el límit de Navarra. En Joan ens espera al càmping Zuriza, en territori de l’Aragó, i encara falten uns quinze minuts per arribar-hi, tot passant per prats enfangats.

Veiem el cotxe d’en Joan, damunt un pont que creua el riu que baixa cap a Ansó.

Resum itinerari:

Dificultat: fàcil

Isaba 790m. - Ateas /Selva de Belabarze 910m.  - Cascada 978 m. – Llano de Belabarze 1012m.

Arguibiela 1296m. -  Zuriza 1220m.

Al Sud del poble hi ha una pineda. Després una fageda. Fàcil perdre’s. Branques per terra.

* Paso de las Ateas de Belabarze . Es travessa el pas. En una corba es separa el GR11.4 cap el Sud.Es passa pel mig del bosc remuntant el curs del barranc.

*Vall de Belabarze. 1h35min; 4.6kms, Passeig per un rierol. La carretera és a l’esquerra i es va seguint en paral·lel.

Es travessa el rierol.

*Al sud la Peña Ezkaurre.

*Collado d’Arguibiela o Puerto de los Navarros. Conecta amb el GR11.4.Travessem la carretera. L’Arguibiela a l’esquerra.

ZURIZA

Distancia/desnivel: 11,2 km / (+560),(-80)

Tiempo: 3h00min (tiempo de marcha sin paradas).

Dificultad: Etapa sencilla. Se recomienda esta opción en invierno, con mal tiempo o si se pretende hacer una etapa doble enlazando con la siguiente.

Recorrido/Itinerario:

(0h0min; 0kms) Isaba (790m). Nos situamos en la carretera NA-137 que atraviesa Isaba, continuar por una calle empedrada que desciende a mano derecha, al final de una especie de parque-mirador ocupado por varios bancos y una cabina telfónica. La senda pirenaica deja atrás las últimas casas y desciende hacia el barranco de Belabarze para encontrarse con una pista que viene de Isaba, el paisaje queda monopolizado por la figura petrea de Ezkaurre Txikia. Continuar por la pista de frente.

(0h35min; 2.4kms) Paso de las Ateas de Belabarze (860m). La pista se bifurca -también el GR- a la derecha la variante GR11.4 por Ezkaurre , seguimos de frente por el barranco. Atravesar el paso de las Ateas y remontar la pista durante algo más de un kilómetro hasta que en una curva el GR11 se separa (izquierda) para continuar por senda entre espeso bosque remontando el curso del barranco.

(1h35min; 2,2 kms; Acum 4.6kms) Valle de Belabarze (1.000m). El terreno se suaviza, todo el fondo del valle está ocupado por bordas y prados para el ganado, a la izquierda discurre paralela la carretera NA-2000 que une Isaba y Zuriza. El GR cruza el riachuelo -lo dejamos a la izquierda- y remonta comodamente el valle hasta casi el final donde afrontamos una pequeña subida que nos conduce al...

(2h40min; 5 kms; Acum 9.6kms) Collado de Argibiela o Puerto de los Navarros (1.290m), donde nos encontramos nuevamente con la carretera y con la variante GR11.4 por Ezkaurre. Dejamos atrás Navarra y entramos en Aragón. Un suave descenso con la vista puesta en la carretera nos conduce sin esfuerzo al final de esta corta etapa en el...

(3h00min; 11,2 kms) Camping de Zuriza (1.220m).

¿Dónde dormir?

En Zuriza tenemos el Camping-Albergue Zuriza.

Carretera Ansó-Zuriza, km 14, 22728 Ansó, Huesca

campingzuriza.es

974 37 01 96

974 37 00 77

620870572

Por debajo del camping existe un refugio libre (2 plantas, estado aceptable).

Otros servicios:

El Camping Zuriza dispone de bar-restaurante y tienda.

Cartografía:

- Alpina: Valles de Belagua y Roncal (Escala: 1/25.000).

- SUA edizioak: Belagua y Zuriza (Escala: 1/25.000).

Transporte:

Taxi  de Zuriza a Ansó. Central de Jaca 974362848

GR-11. Fi del primer tram del GR-11 (2018)

Dia 14 (16/06/2018)

Hem arribat al punt final del track, a la fi de l’etapa i també a la fi del primer tram del GR-11, el tram que hem decidit fer aquest any 2.018. Ja no som a Navarra, ara hem entrat a l’Aragó, on trobarem els pics més importants del Pirineu, com l’Aneto, de 3.400 metres. Després vindrà Catalunya i acabarem el GR-11 al cap de Creus, però per això encara falta un temps.

  

Repte aconseguit, malgrat les inclemències del temps hem conegut i gaudit de paisatges i pobles, de gent diferent a la nostra forma de ser, d’espècies de flora i fauna que mai havíem vist fins ara, si no al menys tant profusament com es troben en aquestes terres. Hem gaudit de la cuina, les construccions, les paraules, l’accent, la varietat humana i ecològica esteses al llarg d’aquests prop de dos-cents quilòmetres  i tretze dies. Ens hem trobat una mica més a nosaltres mateixos, amb les nostres debilitats i fortaleses, al que ens diferencia i ens uneix com a parella i hem acabat més rics que quan vàrem començar. 

Fer el GR-11 és una experiència que enforteix els lligams perquè et permet veure les virtuts i mancances individuals i la necessitat d’ ajudar-nos per poder superar les dificultats. Si no és aquesta la intenció, el GR-11 us farà de mirall i potser us allunyeu més.

Avui dormirem a Ansó, a Casa Taconera perquè gràcies a què ens han acompanyat en Joan i la Núria ens estalviem baixar caminant fins al poble. De fet, la idea era dormir al càmping Zuriza, en algun bungalow, però resulta que encara és tancat. Han canviat de llogaters i els nous no han disposat encara les instal·lacions. Allà se’ns hi afegirà un altre amic, l’Agustí, amb qui compartirem els dos darrers dies de vacances per aquestes terres.

Si no haguéssim quedat amb en Joan, la Núria i l’Agustí hauríem d’haver portat una tenda durant totes les etapes i fet nit al costat del càmping perquè no teníem cap seguretat que fos obert. Varem trucar un munt de vegades durant les tres setmanes anteriors a començar la ruta i mai vàrem obtenir resposta. Si hagués esat així, l’endemà hauríem baixat caminant fins Ansó per la carretera i hauriem dormit al poble. Ens hi estaríem un altre dia per descansar i després agafaríem l’autobús fins a Jaca on tindríem tren per tornar a Barcelona, tot fent un canvi a Huesca. Per això serveixen els amics, per fer les dificultats menys dificultoses.

Demà farem alguna visita cultural i alguna caminada per no perdre la forma pels voltants ( un cop t’hi poses és una mena de rutina-addicció) i al dia següent tornarem en cotxe fins a Barcelona amb l’Agustí. En Joan i la Núria no podem quedar-s’hi més.

GR-11 De Zuriza a Aguas Tuertas

Dia 28/08/2019
Sortim de Barcelona cap al poble de Echo a l'Aragó.
Ens acompanyen la Núria i en Joan, que ens han dut en el seu vehicle fins al poble d'Echo.
Hem arribat a Echo i ens allotgem a l'hotel Lo Foraton, un lloc senzill però correcte, on també es pot sopar. 
L'any passat ja vàrem fer part d'aquesta etapa. Primer, des del pont de la Mina fins al Achar de Aguastuertas, on hi ha un petit refugi no vigilat i ple de brutícia. Des d'aquest indret es divisa tota la vall d'Aguas Tuertas, un espectacle increïble. es tracta d'una vall de color verd, on pasturen vaques i cavalls mentre el riu dibuixa un constan meandre pel pla, contemplat des de les altures pels pics de roca roja i grisenca.
L'endemà, vàrem tornar a Zuriza i des d'allà ens vàrem enfilar fins al collado de Petraficha. Aquesta és una vall més boscuriosa, diversa, amb una gran població d'Isards que ens miren des de l'altre costat del riu.
Aquest any hem decidit fer, com a pròleg, el tros que ens mancava d'aquesta etapa però en direcció inversa a la de l nostra marxa: des de la Mina fins al Collado de Petraficha. 

Dia 29/08/2019

Avui farem el darrer tram que ens falta, de l'etapa Zuriza-Aguas Tuertas, uns 9 kilòmetres, amb un desnivell positiu d'uns 300 metres. Ens servirà d'entrenament per a començar demà la primera etapa d'aquest segon tram del GR-11.
El camí no para de pujar cap al collado i, malgrat hi ha diversos punts marcats al mapa que informen de l'existència de dolmens no som capaços de trobar-ne cap. La vegetació i el tipus de roca és molt similar al de l'altre costat de Petraficha però menys boscuriós. 
Som a finals d'agost i trobem prou gent fent la ruta en direcció est.
Acabem l'etapa i dinem a un càmpig que hi ha de baixada cap a Echo. A la tarda fem turisme i la Núria decideix comprar-se unes botes noves perquè les que du li venen petites i li han fet molt de mal a les puntes dels dits. A més, per acabar-ho d'adobar, se li està esquedant la sola i pot desprendre's en qualsevol moment. Recorrem el poble, és agradable, sense cap cosa a destacar. Sopem en un bar on fant tapes creatives. És ple de gent i també d'estrangers que el deuen conèixer per alguna guia. 
Demà sortirem ben d'hora per començar l'etapa Aguas Tuertas-Lizara des del lloc on ens pot deixar el cotxe d'en Joan, uns tres quilòmetres abans d'arribar a la pujada al coll d'Achar. Allà hi ha un pàrquing i una barrera que no permet que els vehicles continuïn més amunt.